La CTAC va néixer fa 20 anys per defen­sar els tre­ba­lla­dors autònoms i acon­se­guir més drets, igual com ja tenen els assa­la­ri­ats.

Uns 548.000, 327.000 dels quals són per­so­nes físiques, que estan soles, i la resta serien col·labo­ra­dors fami­li­ars o autònoms admi­nis­tra­dors de soci­e­tats mer­can­tils, labo­rals o de coo­pe­ra­ti­ves. La CTAC ha acon­se­guit fites en gua­nyar drets, més que labo­rals, mer­can­tils, perquè el col·lec­tiu tin­gui més segu­re­tat. Recordo una de les últi­mes lleis que hem nego­ciat, la de 28/2018 -perquè din­tre del col·lec­tiu les orga­nit­za­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves for­mem part del diàleg social-, on que­den coberts tots aquells drets que té un assa­la­riat. Per exem­ple, la pres­tació, si l’autònom es posa malalt té la pro­tecció de la inca­pa­ci­tat per­ma­nent, la pro­tecció de l’acci­dent labo­ral o els casos d’iti­nere.

Ens va venir un sug­ge­ri­ment de la sub­co­missió del RETA, que era que els autònoms hauríem de cotit­zar en funció del ren­di­ment. Qüestió que nosal­tres defen­sem perquè és una de les prin­ci­pals recla­ma­ci­ons del col·lec­tiu.

Jo sem­pre poso un exem­ple: no és el mateix que a un mecànic entre els seus ingres­sos i des­pe­ses li quedi un ren­di­ment de 10.000 euros que una altra acti­vi­tat com la d’un arqui­tecte, que obtin­gui un ren­di­ment de 35.000 euros. Per tant, no és equi­ta­tiu fer la mateixa apor­tació a la Segu­re­tat Social. No inven­tem res, estem par­lant com­pa­ra­ti­va­ment com en els con­ve­nis col·lec­tius, en funció de les tas­ques a desen­vo­lu­par i de la cate­go­ria, ja que no és el mateix un auxi­liar admi­nis­tra­tiu que una direc­tora admi­nis­tra­tiva. Per tant, amb més res­pon­sa­bi­li­tat, més salari, però també més cost per a l’empresa. Els autònoms sem­pre diuen que volen pagar la cober­tura social en funció d’allò que els quedi a la but­xaca.

Vàrem esta­blir una pro­posta de trams de forma pro­gres­siva, en què el pri­mer tram seria per a aque­lles per­so­nes autònomes que no superen el salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal. Això aju­da­ria a aflo­rar aque­lla eco­no­mia sub­mer­gida, on s’apli­ca­ria un import bas­tant simbòlic, per exem­ple 100 euros. És a dir, no arri­bar a pagar els 286 euros que avui qual­se­vol autònom amb una base de cotit­zació mínima ha d’abo­nar. De la manera que fun­ci­ona ara, per exem­ple, la pres­tació de jubi­lació és precària. Perquè el 86% del col·lec­tiu d’autònoms i autònomes estan aco­llits a la base mínima de cotit­zació, que actu­al­ment és de 944 euros.

Que sobre aquesta base es per­cep la pres­tació de jubi­lació. Nosal­tres volem un sis­tema just, soli­dari per a les per­so­nes perquè tin­guin un tre­ball digne. El que no ens podem tro­bar és que hi hagi per­so­nes autònomes que estan sobre­co­tit­zant per sobre de les seves pos­si­bi­li­tats però també n’hi hagi que estan infra­co­tit­zant. Això pro­voca dese­qui­li­bri del sis­tema.

Històrica­ment, sí. Des que les orga­nit­za­ci­ons d’autònoms repre­sen­ta­ti­ves hem estat més visi­bles amb les nos­tres llui­tes, els autònoms se sen­ten més repre­sen­tats.

Efec­ti­va­ment. Les dades en el tre­ball autònom són total­ment versàtils. Si obser­vem el sis­tema d’altes i bai­xes, podem tro­bar només 11.000 bai­xes, però 9.000 altes, per exem­ple. Si fem un estudi com­pa­ra­tiu des del desem­bre del 2020 fins al desem­bre del 2019, veiem que només són 1.209 autònoms els que han sor­tit del sis­tema a escala glo­bal. Però aques­tes dades no són reals. Hi ha molta més gent que s’ha donat de baixa. Però estadísti­ca­ment són 1.209 per­so­nes. Què hem detec­tat dins el sis­tema? Mirant les dades de l’EPA, són 2.885 actius que sur­ten del règim gene­ral i entren en el RETA, gai­rebé 3.000 per­so­nes a Cata­lu­nya. I això que vol dir? Doncs que són fal­sos autònoms. Són d’empre­ses que han dei­xat de banda aquests assa­la­ri­ats i s’han vist abo­cats a donar-se d’alta pot­ser i malau­ra­da­ment a tre­ba­llar per la mateixa empresa amb una relació labo­ral dife­rent. Això passa evi­dent­ment en el sec­tor del trans­port de la dar­rera milla, on hi ha tota la part dels riders, la cons­trucció, la comu­ni­cació i també acti­vi­tats sanitàries.

Després de l’estat d’alarma, el pri­mer que va fer el pas va ser el govern de l’Estat, nosal­tres vam for­mar-ne part. En aquell temps hi havia la pres­tació ordinària del ces­sa­ment d’acti­vi­tat, que això és que, quan a una per­sona li va mala­ment la feina i durant un any acre­dita un 10% de pèrdues, té el dret, si ha cotit­zat, a rebre la part econòmica que li cor­res­pon. A través de les mútues es va acor­dar que d’aquesta pres­tació se’n digués pres­tació extra­or­dinària del ces­sa­ment d’acti­vi­tat, nor­mal­ment hi ha hagut entre qua­tre i cinc supòsits en la tota­li­tat de les pròrro­gues que s’han anat fent. I el que és més impor­tant és que a par­tir de la pri­mera nego­ci­ació s’ha anat millo­rant la pres­tació. Per exem­ple, el d’acti­vi­tat de tem­po­rada era un col·lec­tiu que no tenia accés a la pres­tació per l’acre­di­tació dels mesos ante­ri­ors d’alta en el sis­tema. Avui, en les tres ante­ri­ors pres­ta­ci­ons en el temps de la pandèmia, aquest grup ha tin­gut dret a l’accés i també se li ha fle­xi­bi­lit­zat l’entrada burocràtica en la pres­tació.

Si par­lem de la Gene­ra­li­tat, no hem estat tan satis­fets amb la pri­mera con­vo­catòria dels 7,5 mili­ons d’euros perquè hi havia una insu­ficiència econòmica bru­tal. En la segona, després del diàleg que vàrem tenir dins el Con­sell Català del Tre­ball Autònom, ja es va poder arri­bar a 10.000 per­so­nes. Davant de 327.000 autònoms és una xifra ridícula i aquí va venir el gran col·lapse del web. Aquesta orga­nit­zació va denun­ciar tant el Depar­ta­ment de Tre­ball com el de Tec­no­lo­gia de la Gene­ra­li­tat perquè ente­nem que aques­tes coses poden ocórrer però no ente­nem com no poden estar pre­pa­rats sabent que hi haurà una allau de sol·lici­tuds. Després de totes les aju­des rebu­des, sí que cre­iem, i és obvi, que cal un acom­pa­nya­ment a les per­so­nes autònomes que vul­guin dema­nar algun tipus d’ajut. És molt difícil saber quants autònoms han rebut una ajuda dues vega­des, per exem­ple, de 2.000 euros, podran con­so­li­dar l’acti­vi­tat o malau­ra­da­ment hau­ran de tan­car la seva acti­vi­tat.

Uns 329.100 autònoms que per­ce­bran uns 468 euros.

Sí. Un dels pro­ble­mes prin­ci­pals que hi va haver són les línies ICO, que per una empresa pot­ser són necessàries però per un autònom és dife­rent. Un autònom pot dema­nar una línia ICO, però si no té ingres­sos lla­vors s’ha de sobre­en­deu­tar i això és molt greu.

Jo crec que l’autònom, quan par­lem d’una per­sona física que tre­ba­lla sola, com pot ser el cas d’una per­ru­que­ria, no ha de sol·lici­tar un crèdit per desen­vo­lu­par la seva acti­vi­tat. En tot cas, si en un moment de difi­cul­tat li donen un ajut per l’apor­tació de llo­guer seria molt ben­vin­gut.

D’aquesta par­tida, 5.000 mili­ons d’euros van des­ti­nats als autònoms i a les pimes. Nosal­tres rei­vin­di­quem que sigui equi­ta­tiva per al nom­bre d’autònoms en cada comu­ni­tat. Jo no veu­ria bé que Galícia, per exem­ple, que té molts menys autònoms que Cata­lu­nya, rebés el mateix. Per tant, dema­nem que hi hagi un repar­ti­ment en funció del per­cen­tatge d’autònoms que hi hagi. Un dels prin­ci­pals ítems d’aquest decret diu que ser­virà per fer front a aquells deu­tes pen­dents de paga­ment com poden ser una línia ICO, que tin­guis deu­tes amb els proveïdors, amb els sub­mi­nis­tra­ments, amb el llo­guer, etc. Aquesta par­tida anirà bé per treure part de l’endeu­ta­ment del col·lec­tiu.

A Cata­lu­nya hi ha lògica­ment qua­tre sec­tors d’acti­vi­tat: ser­veis, indústria, agri­cul­tura i cons­trucció. Hauríem de desen­vo­lu­par no els sec­tors sinó els sub­sec­tors perquè no és el mateix el turisme que el guia turístic, que les cases rurals, etc. Però el sec­tor pio­ner sem­pre ha estat el de ser­veis, que equi­val apro­xi­ma­da­ment al 79% del col·lec­tiu. Hi ha una dada impor­tant: el 82%del col·lec­tiu no té assa­la­ri­ats a càrrec, per tant són autònoms habi­tu­als, sols, que s’auto­o­cu­pen per desen­vo­lu­par una acti­vi­tat. Si par­lem per sexes, és carac­terístic que l’autònom tin­gui un per­cen­tatge més gran que la tre­ba­lla­dora autònoma, però això és cul­tu­ral­ment degut a la falta d’igual­tat. Un 65% són homes autònoms i un 35% són dones. Per edat, sovint es diu que els joves s’auto­o­cu­pen o empre­nen, però no és així. El més sig­ni­fi­ca­tiu són les per­so­nes entre 40 i 54 anys, que ocu­pen el 46% del tre­ball autònom. I hi ha un 16% de per­so­nes emi­gra­des que són autònoms. I per anti­gui­tat del negoci el resul­tat és bas­tant dur i greu. Sí que tenim el 54% del col·lec­tiu que fa més de cinc anys que és tre­ba­lla­dor autònom. Però què passa amb la resta? Abans les dades venien dis­gre­ga­des de la següent manera: de 0 a 12 mesos. El lamen­ta­ble és que ara tenim dades dis­gre­ga­des de menys de 6 mesos i de 6 a 11 mesos. Si aga­fem aquests dos trams –és a dir, per­so­nes que no arri­ben a l’any d’acti­vi­tat– tro­bem que hi ha un 14% de per­so­nes que abans dels 12 mesos han tan­cat la seva acti­vi­tat. Per tant, es veu la neces­si­tat d’inse­rir-se en un mer­cat d’una forma pot­ser no desit­ja­ble. Per­so­nes que estan en recerca de feina i que no saben què fer i es llan­cen a la pis­cina tan sol sense mirar si hi ha aigua. I una altra dada, més del 86% cotit­zen sobre una base mínima, que és de 944 euros. D’aquí es cal­cu­len totes les pres­ta­ci­ons pre­sents i de futur. La jubi­lació, amb aquesta base, que­da­ria entorn els 750 euros. L’assa­la­riat cobra­ria un 40% més, la diferència és abis­mal.

Per això és impor­tant poder cotit­zar per ren­di­ments reals per trams. Si no, ens tro­bem que hi ha per­so­nes que infra­co­tit­zen. Si apor­ten una mica més al sis­tema voldrà dir que també tin­dran més quan­tia en la seva jubi­lació, que és impor­tantíssim.

Jo ho des­men­teixo. Si hi ha orga­nit­za­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves d’autònoms que publi­quen qüesti­ons no cer­tes, lla­vors hi ha malen­te­sos. En la dar­rera publi­cació del Minis­teri sobre la reunió de la sub­co­missió del RETA amb el minis­tre José Luis Escrivá i la minis­tra Yolanda Díaz del 26 de febrer, es par­lava de 13 bases de cotit­zació. Per­so­nes que estan en el tram des del salari mínim fins a 30.000 euros, que és el 70% del col·lec­tiu, es que­da­rien igual. Tenint en compte aquesta franja, no es pot dir que els autònom paga­ran un 50% més de la quota. Nosal­tres com a orga­nit­zació rei­vin­di­ca­tiva no per­metríem que una per­sona que paga 286 euros n’hagi de pagar ara 540. La resta de trams ani­rien aug­men­tant de 5.000 en 5.000 euros a par­tir dels 30.000.

Crec que serà en els dos pro­pers mesos, però l’apli­cació del sis­tema nou de cotit­zació serà a par­tir de l’1 de gener del 2022.

Cata­lu­nya, Anda­lu­sia i la Comu­ni­tat de Madrid són les tres líders en tre­ba­lla­do­res autònomes.

Una part, sí, però hem de sal­va­guar­dar la situ­ació. D’aquí la dar­rera nego­ci­ació que vam tenir amb la Gene­ra­li­tat per les aju­des direc­tes a les empre­ses en els assa­la­ri­ats i en els autònoms, sobre­tot a les empre­ses que tin­gues­sin ERTO, ja que hi ha un mínim de temps que es reque­reix per al man­te­ni­ment de l’ocu­pació. En les boni­fi­ca­ci­ons esta­tals passa el mateix; és a dir, si jo tinc cinc per­so­nes en un ERTO a mi la Segu­re­tat Social m’ha boni­fi­cat. Això vol dir que si aquesta per­sona aco­mi­ada els tre­ba­lla­dors haurà de tor­nar tota la boni­fi­cació que ha sub­ven­ci­o­nat l’Estat.

Crec que tri­garà.