La pro­posta sobre la llei de l’habi­tatge que ha pre­sen­tat el minis­tre de Foment, José Luis Ábalos, ha tor­nat a reo­brir el debat sobre com s’ha de regu­lar el mer­cat de l’habi­tatge i, més con­cre­ta­ment, el preu del llo­guer. Sense entrar a valo­rar el ves­sant més polític de la pro­posta (tant pel que fa a les ten­si­ons entre el PSOE i Uni­des Podem com pel pos­si­ble con­flicte com­pe­ten­cial amb la llei cata­lana), el prin­ci­pal pro­blema que es pretén abor­dar és com garan­tir l’accés a l’habi­tatge als joves i a les famílies amb ren­des més bai­xes. Aquests col·lec­tius no poden acce­dir a un habi­tatge de pro­pi­e­tat degut als ele­vats preus i a l’endu­ri­ment de les con­di­ci­ons per poder acce­dir a un préstec hipo­te­cari després de la dar­rera crisi finan­cera, El llo­guer és, per tant, la seva única opció. Ara bé, tal com es pot obser­var al gràfic, un cop fina­lit­zat el període més dur de la gran recessió, el preu del llo­guer, que s’havia anat reduint i que havia permès un accés més favo­ra­ble al llo­guer, s’ha dis­pa­rat fins a nivells que només la pandèmia ha acon­se­guit fre­nar. Aquest aug­ment és el resul­tat del dese­qui­li­bri entre una demanda de llo­guer que con­ti­nua crei­xent per raons demogràfiques i d’una oferta que està estan­cada, espe­ci­al­ment als cen­tres de les ciu­tats.

En aquest con­text, les dues polítiques que hi ha sobre la taula (con­trol dels llo­guers i boni­fi­ca­ci­ons fis­cals, es des­carta la cons­trucció d’habi­tatge social o revi­sar la regu­lació urbanística) inten­ten reduir la càrrega que repre­senta el llo­guer per a aques­tes famílies amb apro­xi­ma­ci­ons dife­rents. Men­tre que el con­trol dels llo­guers busca limi­tar el preu (ja sigui als con­trac­tes ini­ci­als i/o limi­tant les revi­si­ons poste­ri­ors), la boni­fi­cació pretén aug­men­tar l’oferta d’habi­tat­ges dis­po­ni­bles a través de mobi­lit­zar cap al llo­guer habi­tat­ges en venda, buits o dedi­cats a altres usos (per exem­ple, llo­guers turístics) gràcies als nous incen­tius per als pro­pi­e­ta­ris. Totes dues mesu­res tenen, però, incon­ve­ni­ents. El con­trol dels llo­guers acos­tuma a sot­me­tre el mer­cat a encara més tensió: alguns pro­pi­e­ta­ris reti­ren els seus habi­tat­ges del mer­cat degut a la menor ren­di­bi­li­tat, però alhora les expec­ta­ti­ves de tro­bar llo­guers més bai­xos a deter­mi­na­des zones fan que aug­menti la demanda. Els pro­pi­e­ta­ris tenen ara més llo­ga­ters poten­ci­als d’on triar i els més per­ju­di­cats són aquells que es pre­te­nia bene­fi­ciar reforçant així els pro­ces­sos de gen­tri­fi­cació. Pel que fa a les boni­fi­ca­ci­ons fis­cals, acon­se­guei­xen aug­men­tar l’oferta d’habi­tat­ges en llo­guer (fins i tot després de des­comp­tar aquells no decla­rats abans), però impli­quen un ele­vat cost per a l’Estat en ter­mes de menor recap­tació i, a més, es tracta d’una política clara­ment regres­siva. Qui­nes altres opci­ons hi ha? Doncs, hi ha un aspecte clau que trobo a fal­tar en el debat actual: com es pot millo­rar de manera efec­tiva la segu­re­tat jurídica del pro­pi­e­tari tot i man­te­nint una pro­tecció ade­quada per al llo­ga­ter. Crec que aquest ha de ser el camí, però, com deia al títol de l’arti­cle, cal fer política...