Quan escric aquest text, la Red Naci­o­nal de Vigi­lan­cia Epi­de­miológica de l’Estat informa de 3,41 mili­ons de con­ta­gis acu­mu­lats per covid-19, dels quals 76.980 no han superat la malal­tia. L’anàlisi d’aques­tes dades en col·lec­tius de per­so­nes vul­ne­ra­bles i la res­posta científica a la pandèmia per­me­ten extreure diver­ses con­clu­si­ons. En vol­dria des­ta­car dues, coin­ci­dint jus­ta­ment amb la cele­bració del Dia Mun­dial de la Immu­no­lo­gia.

En pri­mer lloc, la majo­ria dels casos d’infecció per SARS-CoV-2 són lleus i sense símpto­mes o, en tot cas, amb febre i tos com a prin­ci­pals mani­fes­ta­ci­ons. Ara bé, en per­so­nes amb un sis­tema immune afe­blit, la pro­ba­bi­li­tat d’evo­lució a esta­dis més greus aug­menta subs­tan­ci­al­ment. En segon lloc, dis­po­sar, en menys d’un any, de diver­ses vacu­nes amb una relació bene­fici-risc irre­fu­ta­ble és una fita impen­sa­ble que fa val­dre la mag­ni­tud de l’impacte social quan con­flu­ei­xen en la mateixa direcció l’esforç de la recerca i la coo­pe­ració d’ali­an­ces publi­co­pri­va­des de tot el món.

Aques­tes con­clu­si­ons ser­vei­xen per refle­xi­o­nar, des d’una pers­pec­tiva poc abor­dada durant la pandèmia, el rol de la recerca i la inno­vació agro­a­li­mentària en la salut immune de la soci­e­tat. Anem per parts.

En el trans­curs de la vida, les per­so­nes expe­ri­men­tem molts can­vis en el nos­tre sis­tema immu­ni­tari. Durant la ges­tació, depe­nem de la mare perquè com­par­tim amb ella la funció immune. En néixer, la nutrició té un paper fona­men­tal per tal de con­for­mar un sis­tema immu­ni­tari òptim que, sumat a les vacu­nes i a la higi­ene, pro­te­geix el sis­tema immu­ni­tari del risc, la gra­ve­tat i la durada d’una infecció poten­cial. En pocs anys, el sis­tema immu­ni­tari asso­leix la madu­resa. Més enllà de pato­lo­gies sobre­vin­gu­des, el procés natu­ral d’enve­lli­ment com­porta un aug­ment del risc d’infecció, ja que és una etapa d’immu­no­se­nescència en què es redu­eix la pro­ducció de cèl·lules noves i la fun­ci­o­na­li­tat del sis­tema immu­ni­tari es dete­ri­ora. La vul­ne­ra­bi­li­tat implícita en aquesta etapa com­porta una sus­cep­ti­bi­li­tat més alta a malal­ties i més con­sum d’antibiòtics. A la llarga, pot induir una certa resistència a aquesta mena de fàrmacs, que pot moti­var un cicle viciós que fa aug­men­tar un altre cop el risc d’infec­ci­ons i redu­eix l’efec­ti­vi­tat de vacu­nes –com la de la grip esta­ci­o­nal–, ja que la res­posta dels anti­cos­sos dis­mi­nu­eix.

Així doncs, dis­po­sar d’un sis­tema immu­ni­tari efi­ci­ent al llarg de la vida com a res­pon­sa­ble de la defensa con­tra els patògens és clau. Això depèn de fac­tors genètics i, alhora, ambi­en­tals, entre els quals la nutrició és l’actor prin­ci­pal per man­te­nir òpti­ma­ment les fun­ci­ons del nos­tre orga­nisme, com ara les del sis­tema immu­ni­tari. Tot i que sabem que una bona nutrició és bàsica per a la nos­tra salut, encara estem lluny de per­ce­bre’n la importància a l’hora d’opti­mit­zar el nos­tre sis­tema immu­ni­tari per pre­ve­nir o res­pon­dre més bé a agres­si­ons víriques poten­ci­als. La raó prin­ci­pal és que la pre­venció no es per­cep física­ment perquè l’efec­ti­vi­tat és l’absència de símpto­mes, i no hi donem més importància fins que els comen­cem a notar. En altres parau­les, pot­ser tenim el cotxe amb els pneumàtics des­gas­tats, però no ens hi fixem i, mal­grat tenir recan­vis, no els can­viem quan toca. I això ens pot pas­sar fac­tura en una revolt perillós.

Una mos­tra que podem pre­ve­nir més bé el declivi del sis­tema immu­ni­tari és que, mal­grat tenir dis­po­ni­ble la vacuna de la grip esta­ci­o­nal, cada any moren per aquesta causa més de 3.500 per­so­nes, de les quals un 80% són majors de 65 anys (font: Ins­ti­tuto de Salud Car­los III). I aquesta cor­re­lació entre edat i taxa de mor­ta­li­tat es mag­ni­fica davant d’altres virus més agres­sius. En el cas de la covid-19, es passa d’un risc de mor­ta­li­tat infe­rior al 0,5% en menors de 50 anys a un 8% en per­so­nes entre 70 i 80 anys, fins a arri­bar a un 16% a par­tir dels 80 anys. I aquest risc el com­par­tei­xen per­so­nes d’altres edats amb con­di­ci­ons lli­ga­des a la immu­no­de­ficiència, com ara els malalts de càncer, asma, dia­be­tis, obe­si­tat, entre d’altres, d’altíssima pre­va­lença social.

Per tant, la covid-19 ha posat damunt la taula la neces­si­tat de pren­dre consciència de la importància de pre­pa­rar el nos­tre sis­tema immu­ni­tari davant d’even­tu­als agres­si­ons per virus com el SARS-CoV-2 i pre­ve­nir-ne, en la mesura que sigui pos­si­ble, l’evo­lució.

Per fer front a aquest repte, la ciència i la inno­vació ali­mentària hi tenen molt a dir. Actu­al­ment, les empre­ses ali­mentàries impul­sen nom­bro­ses ini­ci­a­ti­ves amb l’objec­tiu de desen­vo­lu­par ali­ments que con­tin­guin ingre­di­ents inno­va­dors, que ens aju­din a opti­mit­zar les nos­tres defen­ses i a pre­pa­rar-les per ser efi­ci­ents en la pre­venció i en la res­posta a nous virus per evi­tar l’agreu­ja­ment de la infecció i, per tant, la leta­li­tat.

Aquest àmbit de recerca rep el nom d‘immu­no­nu­trició i té com a objec­tiu redis­se­nyar la com­po­sició dels ali­ments mit­jançant el per­fec­ci­o­na­ment de la quan­ti­tat de nutri­ents i ingre­di­ents nous amb efecte posi­tiu sobre el sis­tema immu­ni­tari. Per exem­ple, emprant vita­mi­nes A, B6, B12, C, D i E o mine­rals com el zinc, el ferro, el seleni i el mag­nesi, entre d’altres, i, alhora, iden­ti­fi­cant ingre­di­ents nous, com ara els deri­vats dels àcids gras­sos omega-3, noves fibres dietètiques, alter­na­ti­ves pro­tei­ques, micro­or­ga­nis­mes amb major efecte probiòtic, entre molts d’altres amb efec­tes immu­nes menys des­crits, però molt interes­sants. Tot ple­gat per desen­vo­lu­par ali­ments que com­bi­nin ingre­di­ents de tal manera que el seu efecte sigui suma­tori i, per tant, idoni a l’hora de man­te­nir intac­tes les fun­ci­ons immu­nes del nos­tre orga­nisme. I fer-ho de manera dife­ren­cial i per­so­na­lit­zada con­si­de­rant el rang d’edat i les neces­si­tats indi­vi­du­als que tenim al llarg de la nos­tra vida. En altres parau­les, la indústria ali­mentària té la capa­ci­tat de pro­por­ci­o­nar-nos una estratègia pre­ven­tiva con­ver­tint ali­ments con­ven­ci­o­nals en fun­ci­o­nals, és a dir, ali­ments que a més de nodrir-nos ens aju­den a millo­rar el nos­tre benes­tar o ens pre­ve­nen del risc de desen­vo­lu­par una deter­mi­nada pato­lo­gia, en aquest cas, una infecció futura del nos­tre sis­tema immu­ni­tari.

El lec­tor, encer­ta­da­ment, es pot pre­gun­tar per què calen els ali­ments fun­ci­o­nals si amb una dieta equi­li­brada podem obte­nir tots els nutri­ents que neces­si­tem. La rea­li­tat, però, és que con­su­mim una quan­ti­tat molt per sota del que seria reco­ma­na­ble d’alguns d’aquests nutri­ents essen­ci­als. I això encara és més evi­dent a mesura que enve­llim, de manera que es gene­ren situ­a­ci­ons de dèficit immu­ni­tari per mal­nu­trició. Per això, sem­pre cal remar­car que els ali­ments fun­ci­o­nals són un com­ple­ment a una dieta equi­li­brada que ens apor­ten un plus bene­ficiós per a la salut que no obtindríem si no els con­sumíssim. I, espe­ci­al­ment impor­tant, són una opció molt sen­sata per inte­grar amb nor­ma­li­tat en un con­text d’hàbits dietètics i d’estil de vida diari. Es tracta d’adop­tar com a forma cul­tu­ral la con­fi­gu­ració d’un patró dietètic ple­na­ment cons­ci­ents que és clau en ter­mes de pre­venció i d’auto­gestió del benes­tar, sense espe­rar-ne efec­tes pal­pa­bles a curt ter­mini, perquè ho seran a més enda­vant.

Això no té sen­tit, és clar, sense demanda ni con­fiança del con­su­mi­dor en les pro­pi­e­tats dels ali­ments fun­ci­o­nals. Pel que fa a la demanda, els infor­mes de Goo­gle Trends mos­tren que la pandèmia ha afec­tat els com­por­ta­ments dietètics a tot el món, i posen en relleu una cor­re­lació entre casos de con­tagi i el nom­bre de cer­ques que rela­ci­o­nen ali­men­tació i immu­ni­tat. En relació amb la con­fiança, el sec­tor ali­men­tari té la tasca difícil de superar les bar­re­res legítimes del con­su­mi­dor res­pecte als ali­ments fun­ci­o­nals, gene­rant un conei­xe­ment irre­fu­ta­ble i incor­po­rant al pro­ducte mis­sat­ges clars de l’efecte en la salut. I per això, les ali­an­ces entre empre­ses ali­mentàries i enti­tats clau del sis­tema d’inno­vació com els cen­tres tec­nològics pre­nen molt sen­tit, perquè es genera un conei­xe­ment científica­ment sòlid que pot ser apli­cat a la inno­vació del pro­ducte i afa­vo­rir que el con­su­mi­dor l’accepti i hi confiï.

En con­clusió, apos­tar per una inten­si­fi­cació de les polítiques de salut pública en el ves­sant pre­ven­tiu és pos­si­ble si apre­nem de la res­posta científica glo­bal –més enllà de la gestió de les patents de les vacu­nes– de la pandèmia. Esti­mu­lar la recerca i la inno­vació coo­pe­ra­tiva del sec­tor indus­trial ali­men­tari i d’enti­tats del sis­tema d’R+D+I pot com­por­tar un salt qua­li­ta­tiu que faci més visi­ble el poten­cial d’aquest sec­tor com a pri­mer recurs per atu­rar l’impacte de noves ame­na­ces biològiques i com a pedra angu­lar de la inno­vació per a la salut i el benes­tar del con­junt de la soci­e­tat.