“No fer política industrial és d’una miopia absoluta”

No, de la mateixa manera que por­tar Waze o un altre nave­ga­dor al cotxe no et fa un bon con­duc­tor. Vol dir, sim­ple­ment, que tens una infor­mació de qua­li­tat i dependrà de la teva capa­ci­tat de síntesi.

Vivim en un món en què els direc­tius d’una orga­nit­zació el que han de fer bàsica­ment és ges­ti­o­nar la com­ple­xi­tat. Una part té a veure amb moure moltíssi­mes dades, és el big data, i això ho faran les màqui­nes. Però serà l’small data, el saber des­triar el que és real­ment impor­tant allò que farem les per­so­nes. I serà un fac­tor de sin­gu­la­rit­zació de les nos­tres empre­ses.

La inno­vació con­sis­teix a crear ele­ments que tin­guin un valor dife­ren­cial. Quan la tec­no­lo­gia es demo­cra­titzi, si tots tenim les matei­xes màqui­nes que ens reco­ma­nen el mateix, inno­var serà anar més enllà de tot això, el que pot voler dir por­tar la contrària a la tec­no­lo­gia.

Sí, de vega­des hi ha un ciber­pa­pa­na­tisme que jo ano­meno “adhesió acrítica” a tot el que soni a tec­no­lo­gia. Les tec­no­lo­gies tenen un enorme poten­cial i són la palanca de canvi més impor­tant, però només si saps per què l’has de fer ser­vir i quan hi has d’entrar.

La meva aposta és ocu­par-se i no pre­o­cu­par-se. Clara­ment és una aposta per inten­tar incor­po­rar aques­tes eines sense que des­pla­cin necessària­ment les per­so­nes, però sí que aug­menti les seves capa­ci­tats, pre­ses de deci­si­ons, de les seves pre­dic­ci­ons, etc.

Hi ha una mica de tot, no li sabria dir, està molt balan­ce­jat, però sí que hi ha una cosa que veig mol­tes vega­des, que hi ha interès i que es vol apli­car ràpida­ment; i quan volen apli­car la tec­no­lo­gia ràpida­ment, sovint s’ado­nen que si no tenen les dades orde­na­des és com tenir un cotxe sense ben­zina. Per tant, cal tenir una estratègia de dades, ser capaços de fer-se les pre­gun­tes cor­rec­tes perquè és ales­ho­res quan aquest tipus d’eines ens poden aju­dar a pren­dre deci­si­ons de molta més qua­li­tat.

És un dels rep­tes que clara­ment hem d’enfron­tar com a soci­e­tat. Hem d’enten­dre que tre­ba­llar és fer dues coses: les fun­ci­ons que tenim enco­ma­na­des i apren­dre, per exem­ple, a usar aques­tes tec­no­lo­gies. No hem de con­fon­dre apre­nen­tatge amb for­mació. L’apre­nen­tatge té a veure amb l’esforç que fas per apren­dre. Així, l’impacte d’aques­tes tec­no­lo­gies té a veure, no només amb les polítiques de for­mació, sinó sobre­tot amb les capa­ci­tats d’apre­nen­tatge de la gent. Doncs bé, hi ha tota una sèrie de per­so­nes que viuen en uns eco­sis­te­mes amb incen­tius per a l’apre­nen­tatge. En canvi, em pre­o­cupa molt la gent que queda fora d’aquests incen­tius, d’aquests eco­sis­te­mes d’apre­nen­tatge, perquè tindrà menys com­petències per­so­nals i més pre­ca­rit­zació.

És que arri­barà un moment en què serà molt difícil valo­rar un bon tècnic que no pre­vegi la dimensió humanística, de la mateixa manera que serà difícil creure en un huma­nista que no pre­vegi la dimensió tec­nològica. No són mons a part, for­men part d’aquesta síntesi fona­men­tal que deia que hem de fer.

No, tenim una tendència bru­tal a frag­men­tar ele­ments que estan molt inte­grats. Neces­si­tem una visió més polièdrica de la nos­tra for­mació. Hauríem de ser capaços de com­bi­nar un nivell d’espe­ci­a­lit­zació gran que donés a la gent accés a una pri­mera feina, amb una visió gene­ral de les coses. Pro­fun­di­tat i trans­ver­sa­li­tat. Allò que els ame­ri­cans ano­me­nen T-sha­ped peo­ple. Hi ha una cosa que sabem del cert: que en els pro­pers anys tots tin­drem grans rep­tes d’adap­tació. I els assu­mi­rem millor si tenim capa­ci­tat d’apro­fun­di­ment, capa­ci­tats trans­ver­sals i com­petències que ens per­me­tin aquests pro­ces­sos d’absorció de conei­xe­ment de tec­no­lo­gia.

Els països indus­tri­als han estat els més equi­li­brats del món des d’un punt de vista social, per tant, faig una aposta molt radi­cal per la indústria. I en un con­text de lluita con­tra el canvi climàtic, per la indústria sos­te­ni­ble. Soc par­ti­dari de fer polítiques indus­tri­als molt més inten­si­ves. No fer-ne ens ha fet que Europa quedés molt i molt petita res­pecte de països que han fet polítiques indus­tri­als molt agres­si­ves, com els Estats Units i, espe­ci­al­ment, la Xina. No fer política indus­trial avui és d’una mio­pia abso­luta. Defenso que Europa ha d’aban­de­rar les indústries de la lluita con­tra el canvi climàtic i la lògica de la bio­e­co­no­mia.