L’aug­ment expo­nen­cial del tele­tre­ball, de les vide­o­con­ferències i de les jor­na­des labo­rals difu­ses han dis­pa­rat l’ús dels dis­po­si­tius tec­nològics, de manera que han cres­cut els ris­cos psi­co­so­ci­als lli­gats a les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació (TIC). Una de les con­seqüències nega­ti­ves n’és el tec­no­estrès, que en les seves vari­ants (tec­no­a­dicció, tec­no­fa­tiga i tec­no­an­si­e­tat), ha vin­gut per que­dar-se. L’any 2003 es va defi­nir el tec­no­estrès com un estat de salut psi­cològic nega­tiu deri­vat del mal l’ús de la tec­no­lo­gia del tre­ba­lla­dor.

“Les con­seqüències afec­ten en l’àmbit labo­ral i per­so­nal. En el pri­mer, perquè es perd pro­duc­ti­vi­tat, eficàcia i qua­li­tat del tre­ball, ja que tras­toca les fun­ci­ons cog­ni­ti­ves i la capa­ci­tat de presa de deci­si­ons. S’expe­ri­menta esgo­ta­ment men­tal”, explica Gabri­ela Paoli, autora del lli­bre Salut digi­tal: claus per a un bon ús de les tec­no­lo­gies i que fa anys que tre­ba­lla en la difusió de la hiper­con­nec­ti­vi­tat i les seves con­seqüències.

Segons les dar­re­res dades de l’informe de la Soci­e­tat Digi­tal a Espa­nya, el 38% de la població passa la mateixa quan­ti­tat de temps con­nec­tada al mòbil que interac­tu­ant amb per­so­nes direc­ta­ment.

El tec­no­estrès, de la mateixa manera que ocorre amb la resta de ris­cos psi­co­so­ci­als, està molt con­di­ci­o­nat a la per­cepció del tre­ba­lla­dor. Per exem­ple, un canvi en el software pot gene­rar a un empleat un ele­vat grau d’estrès, men­tre que un altre ho pot inter­pre­tar com un repte esti­mu­lant.

Ara bé, hi ha estu­dis que demos­tren que fac­tors com l’edat, la for­mació, l’experiència o les hores de tre­ball fent ús de les TIC poden con­di­ci­o­nar el tec­no­estrès i, per tant, s’ha de con­si­de­rar a l’hora d’iden­ti­fi­car-lo. “Els emple­ats més joves hi estan més adap­tats, perquè han cres­cut amb les TIC, però els can­vis i el crei­xe­ment expo­nen­cial del seu ús no es detindrà, la incidència del risc del tec­no­estrès anirà crei­xent els pròxims anys”, explica Ramon Fer­rer, pro­fes­sor de ris­cos labo­rals de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona.

Havent vist tot això, els experts aler­ten que convé iden­ti­fi­car, ava­luar i mini­mit­zar l’impacte en la vida labo­ral, social i per­so­nal d’aquest risc psi­co­so­cial.

Des de la patro­nal Foment del Tre­ball han ela­bo­rat una guia sobre el tec­no­estrès i les eines d’ava­lu­ació dis­po­ni­bles perquè les empre­ses facin segui­ment del risc que hi ha a les seves orga­nit­za­ci­ons. Una de les més uti­lit­za­des és un qüesti­o­nari ela­bo­rat per l’equip Wont, que se cen­tra en la tec­no­an­si­e­tat i la tec­no­fa­tiga. Con­viu amb altres qüesti­o­na­ris que ava­luen els cre­a­dors i els inhi­bi­dors del tec­no­estrès a les orga­nit­za­ci­ons, amb pro­pos­tes d’inter­ven­ci­ons per poten­ciar els inhi­bi­dors.

Tati­ana Cuervo, pro­fes­sora de pre­venció de ris­cos labo­rals, explica que s’han d’estu­diar les par­ti­cu­la­ri­tats de l’acti­vi­tat de cada empresa i tenir molt pre­sent qui­nes són les neces­si­tats dels tre­ba­lla­dors.

En ter­mes gene­rals, les reco­ma­na­ci­ons per evi­tar que les plan­ti­lles se sen­tin sobre­pas­sa­des per l’ús de les TIC estan cen­tra­des a afa­vo­rir que el tre­ba­lla­dor faci ser­vir aques­tes eines a l’hora d’esta­blir el pla de mesu­res pre­ven­ti­ves. Per exem­ple, si hi ha pre­vist un canvi impor­tant en les eines informàtiques amb què els tre­ba­lla­dors tre­ba­llen diària­ment, és impor­tant que s’impli­qui els emple­ats afec­tats del canvi, des del pri­mer dia. D’altra banda, l’empresa hau­ria de faci­li­tar l’alfa­be­tit­zació tec­nològica, és a dir, pro­por­ci­o­nar als tre­ba­lla­dors les com­petències que siguin necessàries per afron­tar el canvi.

“Tenim un pro­blema greu, amb el tec­no­estrès, i s’ha de ges­ti­o­nar des de la pre­venció de ris­cos labo­rals. És fona­men­tal que la llei de ris­cos labo­rals avanci i que la pre­venció evo­lu­ci­oni amb les noves rea­li­tats”, diu Cuervo.

Per la seva banda, Paoli reco­mana acci­ons indi­vi­du­als per detec­tar el tec­no­estrès i que ens fem pre­gun­tes com: tinc sem­pre el mòbil a prop?, el con­sulto de manera com­pul­siva?, entro en pànic quan em quedo sense bate­ria?, he de con­tes­tar de manera imme­di­ata les noti­fi­ca­ci­ons que rebo? Si con­tes­tem que sí a la majo­ria de les qüesti­ons és el moment de revi­sar l’ús de les TIC. “Els símpto­mes es van mani­fes­tant de manera pro­gres­siva en l’aspecte físic amb insomni, ten­si­ons mus­cu­lars, mare­jos, ansi­e­tat o ver­ti­gen i van crei­xent fins a arri­bar al col·lapse”, afe­geix Paoli.