Eines

Acords per conservar el territori

Deu projectes, d’un total de 36, han estat subvencionats per tirar endavant accions de custòdia del territori

Alguns projectes cerquen la rendibilitat amb cultius agrícoles

En la dar­rera con­vo­catòria de sub­ven­ci­ons per a la custòdia del ter­ri­tori, en què s’han triat 10 de 36 pro­pos­tes pre­sen­ta­des, s’ha pri­o­rit­zat la pro­moció per damunt de la con­so­li­dació, en la demos­tració que el que cal és ampliar el perímetre de ter­ri­tori que cal con­ser­var.

A la conca del riu Gaià, l’Asso­ci­ació Medi­am­bi­en­tal La Sínia plan­teja un pro­jecte de custòdia flu­vial en què se sig­na­ran acords de custòdia en fin­ques pri­va­des en punts estratègics per pro­te­gir fonts, bas­ses i aigua­molls i pre­ser­var espècies com ara el teix i el cranc autòcton. També és pre­vista una acció de res­tau­ració ambi­en­tal a la desem­bo­ca­dura del tor­rent de la Móra.

El pro­jecte Esca­nya­gats de l’Asso­ci­ació La Sore­llona es loca­litza al massís de les Gavar­res i pla­nes del Gironès, la Selva i el Baix Empordà, i té per objec­tiu cus­to­diar eco­sis­te­mes aquàtics, tot cen­trant-se en la con­ser­vació i millora de les pobla­ci­ons de l’espinós, espècie de peix amenaçada de la família dels gas­te­ros­teids, a banda d’altres espècies en perill, d’amfi­bis, rèptils o inver­te­brats. Altres acci­ons pre­vis­tes són la trans­lo­cació a rius no ocu­pats i la cre­ació de nuclis ex situ.

L’Asso­ci­ació Molí del Fort, pro­posa a la vall del riu Bru­gent, a l’espai natu­ral pro­te­git de les mun­ta­nyes de Pra­des, un pro­jecte per millo­rar l’hàbitat de la zona de nidi­fi­cació de l’àguila cua­bar­rada que inclou la sem­bra de cul­tius agrícoles de gramínies, lle­gu­mi­no­ses i cere­als en els acords de custòdia, i així afa­vo­rir l’esta­bli­ment d’espècies presa de l’àguila, com ara la per­diu roja i el conill de bosc, que seran objecte d’un segui­ment exhaus­tiu.

Reser­ves de papa­llo­nes.

El pro­jecte Phen­ga­ris, ende­gat per l’asso­ci­ació Pai­sat­ges Vius, vol crear a través d’acords de custòdia peti­tes reser­ves per a la con­ser­vació de les papa­llo­nes amenaçades de Cata­lu­nya. El pro­jecte és tota una estratègia per con­ser­var 26 espècies de papa­llo­nes amenaçades, amb la pre­visió de crear un GIS amb les àrees pri­o­ritàries. Les pri­me­res reser­ves serien les de les espècies for­mi­guera gran i for­mi­guera petita.

A la reserva de l’Alfa­cada, una zona d’aigua­molls situ­ada al riu Ebre, l’asso­ci­ació orni­tològica Picam­pall plan­teja un pla de millora de l’estat de con­ser­vació d’aquest indret, en par­ti­cu­lar de les espècies de fauna i flora. Picam­pall pro­posa un con­veni de gestió inte­gral amb la Fun­dació Cata­lu­nya-La Pedrera que inclou­ria, entre altres acci­ons, ade­quar les infra­es­truc­tu­res per a l’ús públic i par­ti­ci­par en els cen­sos d’avi­fauna coor­di­nats pel Parc Natu­ral del Delta de l’Ebre.

L’enti­tat Sel­vans té per objec­tiu tenir sota custòdia els hàbitats fores­tals més madurs de les 158.754 hectàrees de la Ser­ra­lada Trans­ver­sal (el 5% de la superfície de Cata­lu­nya), com­presa entre la Gar­rotxa, la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i Osona. Hom tre­ba­lla en aquest pro­jecte sobre nou tipus d’acords de custòdia, que inclo­uen acords marc, paga­ments per ser­veis ambi­en­tals (PSA) i la decla­ració de reser­ves natu­rals pri­va­des. L’objec­tiu del pro­jecte és tei­xir una xarxa de bos­cos d’alt valor ecològic a la zona, amb el dis­seny d’un índex de bio­di­ver­si­tat poten­cial, que habi­tu­al­ment s’aplica als bos­cos més madurs.

Als secans pro­te­gits de la plana de Lleida, l’asso­ci­ació Trenca plan­teja con­so­li­dar un pro­jecte de custòdia, amb la reno­vació dels acords de les fin­ques de Tor­re­ri­bera i Alfés i l’ampli­ació a fin­ques veïnes, amb l’objec­tiu final d’afa­vo­rir la con­ser­vació d’espècies estèpiques com ara la trenca, ocell de l’ordre dels pas­se­ri­for­mes. Algu­nes acci­ons pre­vis­tes són la rena­tu­ra­lit­zació de canals de rec, la col·locació de cai­xes niu i la recu­pe­ració d’una bassa. També s’hi farà un estudi d’inver­te­brats.

Per fer ren­di­ble, a més de sos­te­ni­ble ecològica­ment, el cul­tiu de les oli­ve­res monu­men­tals, l’asso­ci­ació Gepec pre­veu esta­blir acords de custòdia amb pro­pi­e­ta­ris de fin­ques amb oli­ve­res monu­men­tals que cons­ti­tu­ei­xin, alhora, espais d’interès per a la con­ser­vació d’espècies com ara l’espar­ver cendrós i l’àliga cua­bar­rada. En aquest pro­jecte s’hi pre­veu, a banda de l’estudi de camp, un de soci­o­e­conòmic.

També és un cas de con­so­li­dació d’un pro­jecte de custòdia la pro­posta de SEO/Bird­Life per al delta de l’Ebre. De fet, el que demana és iden­ti­fi­car zones del Delta amb poten­cial de custòdia per inten­tar asso­lir acords nous, a més de poten­ciar els que ja hi ha.

El pro­jecte Brots Blaus de la Soci­e­tat Cata­lana d’Her­pe­to­lo­gia vol garan­tir, mit­jançant l’eina de la custòdia, el bon estat dels eco­sis­te­mes aquàtics con­ti­nen­tals. Així, es vol arri­bar a l’esta­bli­ment d’acords de custòdia amb pro­pi­e­ta­ris pri­vats i públics, que inclo­guin plans de gestió per a cada finca, alhora que la diagnosi de l’estat ecològic.

Implicar la ciutadania amb el voluntariat

En tots els projectes hi ha accions que tenen a veure amb la projecció social dels mateixos, com ara l’organització de jornades de voluntariat ambiental, que fomenten la participació ciutadana en els espais de custòdia, i activitats d’educació i divulgació ambiental, que serveixen per donar a conèixer els valors dels espais protegits. En alguns casos, com el del projecte Phengaris, s’arriba fins i tot a obrir un portal web sobre conservació de papallones. D’altres, com el de la reserva de les oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre, introdueixen el vector del turisme sostenible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.