Eines

Acords per conservar el territori

Deu projectes, d’un total de 36, han estat subvencionats per tirar endavant accions de custòdia del territori

Alguns projectes cerquen la rendibilitat amb cultius agrícoles

En la darrera convocatòria de subvencions per a la custòdia del territori, en què s’han triat 10 de 36 propostes presentades, s’ha prioritzat la promoció per damunt de la consolidació, en la demostració que el que cal és ampliar el perímetre de territori que cal conservar.

A la conca del riu Gaià, l’Associació Mediambiental La Sínia planteja un projecte de custòdia fluvial en què se signaran acords de custòdia en finques privades en punts estratègics per protegir fonts, basses i aiguamolls i preservar espècies com ara el teix i el cranc autòcton. També és prevista una acció de restauració ambiental a la desembocadura del torrent de la Móra.

El projecte Escanyagats de l’Associació La Sorellona es localitza al massís de les Gavarres i planes del Gironès, la Selva i el Baix Empordà, i té per objectiu custodiar ecosistemes aquàtics, tot centrant-se en la conservació i millora de les poblacions de l’espinós, espècie de peix amenaçada de la família dels gasterosteids, a banda d’altres espècies en perill, d’amfibis, rèptils o invertebrats. Altres accions previstes són la translocació a rius no ocupats i la creació de nuclis ex situ.

L’Associació Molí del Fort, proposa a la vall del riu Brugent, a l’espai natural protegit de les muntanyes de Prades, un projecte per millorar l’hàbitat de la zona de nidificació de l’àguila cuabarrada que inclou la sembra de cultius agrícoles de gramínies, lleguminoses i cereals en els acords de custòdia, i així afavorir l’establiment d’espècies presa de l’àguila, com ara la perdiu roja i el conill de bosc, que seran objecte d’un seguiment exhaustiu.

Reserves de papallones.

El projecte Phengaris, endegat per l’associació Paisatges Vius, vol crear a través d’acords de custòdia petites reserves per a la conservació de les papallones amenaçades de Catalunya. El projecte és tota una estratègia per conservar 26 espècies de papallones amenaçades, amb la previsió de crear un GIS amb les àrees prioritàries. Les primeres reserves serien les de les espècies formiguera gran i formiguera petita.

A la reserva de l’Alfacada, una zona d’aiguamolls situada al riu Ebre, l’associació ornitològica Picampall planteja un pla de millora de l’estat de conservació d’aquest indret, en particular de les espècies de fauna i flora. Picampall proposa un conveni de gestió integral amb la Fundació Catalunya-La Pedrera que inclouria, entre altres accions, adequar les infraestructures per a l’ús públic i participar en els censos d’avifauna coordinats pel Parc Natural del Delta de l’Ebre.

L’entitat Selvans té per objectiu tenir sota custòdia els hàbitats forestals més madurs de les 158.754 hectàrees de la Serralada Transversal (el 5% de la superfície de Catalunya), compresa entre la Garrotxa, la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i Osona. Hom treballa en aquest projecte sobre nou tipus d’acords de custòdia, que inclouen acords marc, pagaments per serveis ambientals (PSA) i la declaració de reserves naturals privades. L’objectiu del projecte és teixir una xarxa de boscos d’alt valor ecològic a la zona, amb el disseny d’un índex de biodiversitat potencial, que habitualment s’aplica als boscos més madurs.

Als secans protegits de la plana de Lleida, l’associació Trenca planteja consolidar un projecte de custòdia, amb la renovació dels acords de les finques de Torreribera i Alfés i l’ampliació a finques veïnes, amb l’objectiu final d’afavorir la conservació d’espècies estèpiques com ara la trenca, ocell de l’ordre dels passeriformes. Algunes accions previstes són la renaturalització de canals de rec, la col·locació de caixes niu i la recuperació d’una bassa. També s’hi farà un estudi d’invertebrats.

Per fer rendible, a més de sostenible ecològicament, el cultiu de les oliveres monumentals, l’associació Gepec preveu establir acords de custòdia amb propietaris de finques amb oliveres monumentals que constitueixin, alhora, espais d’interès per a la conservació d’espècies com ara l’esparver cendrós i l’àliga cuabarrada. En aquest projecte s’hi preveu, a banda de l’estudi de camp, un de socioeconòmic.

També és un cas de consolidació d’un projecte de custòdia la proposta de SEO/BirdLife per al delta de l’Ebre. De fet, el que demana és identificar zones del Delta amb potencial de custòdia per intentar assolir acords nous, a més de potenciar els que ja hi ha.

El projecte Brots Blaus de la Societat Catalana d’Herpetologia vol garantir, mitjançant l’eina de la custòdia, el bon estat dels ecosistemes aquàtics continentals. Així, es vol arribar a l’establiment d’acords de custòdia amb propietaris privats i públics, que incloguin plans de gestió per a cada finca, alhora que la diagnosi de l’estat ecològic.

Implicar la ciutadania amb el voluntariat

En tots els projectes hi ha accions que tenen a veure amb la projecció social dels mateixos, com ara l’organització de jornades de voluntariat ambiental, que fomenten la participació ciutadana en els espais de custòdia, i activitats d’educació i divulgació ambiental, que serveixen per donar a conèixer els valors dels espais protegits. En alguns casos, com el del projecte Phengaris, s’arriba fins i tot a obrir un portal web sobre conservació de papallones. D’altres, com el de la reserva de les oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre, introdueixen el vector del turisme sostenible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.