Fa un any, amb l’Àlex Phimister, vam veure que d’innovació, se’n parlava molt, però trobàvem a faltar referents i literatura escrita pels mateixos innovadors. Vam pensar que seria bo escriure’n un en primera persona, per part d’aquells que porten aquests processos endavant. A partir d’aquí, vam començar a construir l’índex i l’equip per dur-lo a terme.

Col·laboratiu i de creació dinàmica. Teníem molt clar que havia de ser molt pràctic i basat en casos reals. Es tracta d’una mena de manual amè, en què es donen les pautes inicials per innovar, recursos, exemples i contactes. Ens hem posat a la pell d’algú que s’inicia en aquest procés.

Per cercar un nou producte, model de negoci o servei es requereix molt d’esforç per part de tota l’organització i de l’equip al càrrec del canvi. Però el fet principal és que tinguis un suport molt gran de la direcció, que t’obrirà el camí a rebre suport d’altres departaments, que també necessites. Això és important perquè la innovació va acompanyada de moltes incògnites.

Quan comença a sistematitzar la manera d’innovar a través de metodologies, processos i equips. Quan és capaç de repetir més d’una vegada el procés, ja diem que és una empresa innovadora.

Més que una metodologia, el llibre vol oferir tota una varietat de recursos, coneixement de moltes metodologies i eines que es troben en el mercat. A partir d’això, tothom pot innovar, tant empreses grans com mitjanes o petites. De vegades, la innovació sorgeix del departament creat per a aquest objectiu; d’altres, està descentralitzada i cada departament porta a terme la seva. El camí dependrà d’allò que la direcció consideri més adient.

Ha de complir dos requisits: explotar els serveis que ofereixen els productes anomenats vaca (aquells imprescindibles per a l’empresa i que són rendibles sense fer gaire inversió) i mirar cap al futur. Perquè, com va dir Charles Darwin sobre les espècies: “No sobreviuen les més fortes, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi”, una conclusió aplicable també al món de l’empresa.

Certament. Es calcula que els productes tenen un cicle de vida de deu anys, mentre que les innovacions necessiten tres anys per arribar al mercat. Però aquest temps cada vegada es redueix més, com també l’esperança de vida de les empreses ja que, com indiquen els darrers estudis, la gran majoria no superen els quinze anys de vida.

Més innovació, més ràpida i més agil, i fer-ho tot cada vegada de manera més econòmica. Per això és tan important la innovació col·laborativa, la innovació oberta. S’ha d’obrir la porta a fer el procés acompanyats de tercers.

Sense dubte, l’aversió cap a allò desconegut. Aquesta és la principal barrera i, per experiència pròpia, he pogut comprovar que com més gran és l’empresa, més aversió té a tot allò que li és desconegut. Aquesta por acaba frenant nous projectes, que continuen en la senda de l’explotació versus l’exploració. Però la innovació és inevitable, i saps que tard o d’hora l’hauràs d’abordar. Quedar-se immòbil és el risc més gran per a una empresa.

Les mètriques són importants, però també ho és la gestió del portafolis de projectes. Sovint no se sap matar el producte a temps, i s’ha de ser valent i metòdic alhora. Aquest és un dels capítols destacats del llibre, en què marquem pautes per poder tenir criteris davant d’aquestes dues qüestions.

Innovar no ha de ser sinònim de car i sobretot no ho és si es fa de manera col·laborativa.

Vam pensar que podíem crear altres materials i estudis, fer xerrades, parlar d’innovació oberta i també fer cursos de formació, com un que començarem al setembre. Es tracta d’un grup que pretén compartir coneixement i experiències relacionades amb aquest món.