Societat

Els fons europeus, revulsiu econòmic

L’estalvi familiar i el turisme seran també palanques de la recuperació

El 8% de les empreses han desaparegut

“Covid, Covid i més Covid.” Així va començar ahir la seva pre­sen­tació la direc­tora de la Memòria econòmica de Cata­lu­nya 2020, Carme Poveda, a la Llotja de Mar. A con­ti­nu­ació els números ver­mells, un reguit­zell de xifres nega­ti­ves, encapçala­des per una cai­guda històrica del PIB de l’11,5%, gai­rebé el doble del con­junt de la zona euro (6,6%), una dava­llada de les impor­ta­ci­ons i les expor­ta­ci­ons del 18,2 i el 10,3%, res­pec­ti­va­ment, un 3% d’ocu­pació menys i la des­a­pa­rició del 8% de les empre­ses, unes 20.000, una xifra equi­va­lent a les que van tan­car durant la crisi econòmica entre els anys 2008 i 2014. Aquest cop, l’impacte ha estat desi­gual i s’ha fet sen­tir par­ti­cu­lar­ment a l’hos­ta­le­ria, l’oci, el comerç i el trans­port. Girona, més depen­dent del turisme, ha tin­gut la dava­llada més gran del PIB, amb un 14,2%, i les empre­ses més peti­tes, els joves, les dones i els con­trac­tes tem­po­rals han estat els més dam­ni­fi­cats.

Pel que fa al dèficit públic, així com el de l’Estat va aug­men­tar fins a l’11%, el de la Gene­ra­li­tat es va mode­rar fins al 0,35%, la xifra més baixa des del 2007. Això últim és degut fona­men­tal­ment als fons extra­or­di­na­ris rebuts de l’Estat per cobrir les des­pe­ses sanitàries i al fun­ci­o­na­ment del sis­tema de finançament autonòmic.

Però més que cen­trar-se en les xifres nega­ti­ves, l’informe pre­sen­tat ahir des­taca els tres pilars sobre els quals ha d’aixe­car-se la futura recu­pe­ració, ja que està pre­vist que l’eco­no­mia creixi un 6% i que aquest any i l’any vinent Cata­lu­nya recu­peri de forma gra­dual el PIB que tenia abans de la pandèmia. Dos d’aquests eixos són clars. D’una banda, els fons euro­peus Next Gene­ra­tion, que han de començar a arri­bar aquest mes de juliol i dels quals Cata­lu­nya rebrà 3.000 mili­ons d’euros l’any 2021. I de l’altra, l’estalvi de les llars, que actu­al­ment és de 22.108 mili­ons, amb un aug­ment durant la pandèmia d’11.000 mili­ons. Aquest estalvi acu­mu­lat anirà bai­xant gra­du­al­ment els pro­pers anys, de manera que s’estima que el 2021 hi podria haver un flux cap a con­sum pri­vat de 3.500 mili­ons d’euros.

La ter­cera pota de la recu­pe­ració, que és pre­ci­sa­ment la que ha moti­vat que la cai­guda del PIB sigui més alta que a la resta d’Europa, és el turisme estran­ger, un ele­ment incert, ja que ningú sap quina evo­lució tindrà la pandèmia amb les suc­ces­si­ves ona­des. La pre­visió, segons va des­ta­car ahir Poveda, és recu­pe­rar el 50% de la des­pesa estran­gera que hi havia el 2019 i que això suposi un impuls extra en l’eco­no­mia de 7.000 mili­ons d’euros en com­pa­ració amb l’any 2020. Tal com des­taca el mateix informe, “la suma de l’estalvi embas­sat que aca­barà en con­sum, la recu­pe­ració del 50% de la des­pesa turística inter­na­ci­o­nal i els fons Next Gene­ra­tion poden gene­rar un impuls fis­cal extra sobre la demanda interna de 13.500 mili­ons d’euros el 2021, que equi­val a 6 punts del PIB català”. Però ahir el pre­si­dent del govern, Pere Ara­gonès, va adver­tir que la cin­quena onada pot posar en risc aquest avenç.

Trans­for­mació

El que sem­bla evi­dent és que la Covid ha de con­ver­tir-se en una gran opor­tu­ni­tat de trans­for­mació econòmica i pro­duc­tiva. “Els fons euro­peus han de ser un revul­siu per moder­nit­zar i trans­for­mar el país”, va subrat­llar Ara­gonès, que va apos­tar per “una aliança entre les ins­ti­tu­ci­ons i la soci­e­tat per fer un salt enda­vant”. Un salt que no s’ha de fer de qual­se­vol manera, sinó que ha de ser estruc­tu­ral i ha d’apos­tar per la digi­ta­lit­zació, la inno­vació i per valo­rar “l’eco­no­mia de la vida, basada en la salut, les cures i l’ali­men­tació”. “Cal apos­tar pel talent i la for­mació. Som un país que ha de pen­sar en gran.”

La Covid, segons posa de mani­fest aquesta última memòria econòmica, ha acce­le­rat ja algu­nes tendències. En pri­mer lloc, s’ha vist com les ocu­pa­ci­ons tècni­ques de més qua­li­fi­cació han aug­men­tat el seu pes sobre el total de fins al 37,3%. “No tor­na­rem al punt de par­tida, s’han produït can­vis en la forma de tre­ba­llar mar­cats per la trans­for­mació digi­tal”, va asse­nya­lar Poveda. Això mos­tra “una aposta pel talent per aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat”.

El tele­tre­ball és una altra mos­tra d’aquest canvi. Del 8,6% de per­so­nes que feien tele­tre­ball l’any 2019 s’ha pas­sat a un 20% l’any 2020. “La Covid ha pro­vo­cat un avançament de deu anys en la digi­ta­lit­zació”, va resu­mir Poveda. Una anàlisi de la situ­ació de les empre­ses ho con­firma, ja que, segons una enquesta, el 35% de les empre­ses diuen que han acce­le­rat la trans­for­mació tec­nològica. Dins d’aquest per­cen­tatge, el 92% han implan­tat el tele­tre­ball, el 33% han començat a fer màrque­ting digi­tal, un 21% han reno­vat la web, un 17% han obert una nova línia de negoci i un 16% han començat a fer comerç electrònic.

La Memòria econòmica de Cata­lu­nya l’edita el Con­sell de Cam­bres sota la direcció de la Cam­bra de Bar­ce­lona. Aquest any ha inclòs un monogràfic sobre l’impacte de la Covid.

LA XIFRA

13.500
milions
es preveu que es puguin injectar a l’economia entre els fons europeus, el consum i el turisme estranger.
Hem atès 11.000 pimes i autònoms des del març del 2020. És la nostra obligació moral, encara que no tinguem la nova llei que reivindiquem
Mònica Roca
presidenta de la cambra de barcelona
Hem de pensar en gran. [...] Els fons europeus han de ser un revulsiu per modernitzar i transformar el país
Pere Aragonès
president de la generalitat de catalunya
No tornarem al punt de partida, s’han produït canvis en la forma de treballar marcats per la transformació digital
Carme Poveda
directora de la ‘memòria econòmica 2020’

Reclamen a Aragonès la nova llei cameral

Les cambres de comerç catalanes van reclamar ahir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que doni prioritat a l’aprovació de la nova llei catalana cameral, que han recordat que acumula ja sis anys de demora i que garantiria finançament públic i representativitat institucional a les entitats camerals.

La presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, van aprofitar la presència d’Aragonès en la presentació de la Memòria econòmica per traslladar-li la petició. Tant Roca com Fàbrega van remarcar que les tretze cambres de comerç catalanes han atès més d’11.000 pimes i autònoms des del març del 2020, quan va esclatar la pandèmia del coronavirus.

“És la nostra obligació moral, encara que no tinguem una nova llei que no ens cansarem de reivindicar”, va dir Roca.

Per la seva banda, Fàbrega va indicar que les entitats estan “preparades per desplegar tot el seu potencial d’impuls a les empreses i com a lleials col·laboradores de les administracions”, però per a això, va insistir, necessiten una llei de cambres actualitzada. “No podem suportar més endarreriments. Hi ha un retard de sis anys”, va dir Fàbrega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.