El boi­cot d’empre­ses té una llarga història. El 1790, al Regne Unit, els que esta­ven en con­tra d’empre­ses que uti­lit­za­ven esclaus ja van boi­co­te­jar els seus pro­duc­tes. Un dels boi­cots més cone­guts va suc­ceir el 1955 a Ala­bama, quan la majo­ria de la població afro­a­me­ri­cana de la ciu­tat de Mont­go­mery va dei­xar d’uti­lit­zar el ser­vei d’auto­bu­sos arran de l’arrest i la multa impo­sada a la cos­tu­rera Rosa Parks. En aquells moments, els auto­bu­sos sepa­ra­ven els seients per a blancs dels seients per a negres. Parks ocu­pava un seient de les file­res des­ti­na­des als negres, però com que les file­res dels blancs esta­ven totes ocu­pa­des, el con­duc­tor va dema­nar-li que cedís el seient a un home blanc. La nor­ma­tiva de la com­pa­nyia d’auto­bu­sos donava la potes­tat al con­duc­tor a fer-ho, però Parks s’hi va negar. Arran de la multa i l’arrest, la població va dir prou. Van dei­xar els auto­bu­sos buits durant un any fins que els tri­bu­nals van sen­ten­ciar que era il·legal tenir seients segre­gats per races als auto­bu­sos. El boi­cot va ser exitós, ja que el segui­ment va ser mas­siu i no van aflui­xar fins que van acon­se­guir l’objec­tiu.

Aquest és un exem­ple del poder que tenen els con­su­mi­dors, ja que el boi­cot pot ser uti­lit­zat per acon­se­guir que es dei­xin de fer males pràcti­ques rela­ci­o­na­des amb drets humans (mal­trac­ta­ment de tre­ba­lla­dors o d’ani­mals, dis­cri­mi­nació per raó de sexe...), drets lingüístics, danys medi­am­bi­en­tals, des­lo­ca­lit­za­ci­ons, evasió fis­cal, cor­rupció, etc. Diver­sos estu­dis indi­quen que entre el 30 i el 40% dels con­su­mi­dors han fet boi­cot de pro­duc­tes en algun moment, però segons un estudi de la Uni­ver­si­tat d’Eas­tern Mic­hi­gan, només el 24% dels boi­cots asso­lei­xen el seu objec­tiu. D’acord amb el mateix estudi, les dues claus de l’èxit són la bona orga­nit­zació del boi­cot i la per­se­ve­rança.

Una manera més posi­tiva d’enfo­car aques­tes acci­ons és fent el con­trari. És a dir, pas­sar del boi­cot (dei­xar de com­prar) a empre­ses que no ens agra­den al buy­cot (com­prar) a empre­ses que sí que ens agrada com actuen. Un estudi recent de Deloitte con­clou que el preu i la qua­li­tat seguei­xen sent molt impor­tants, però que el 55% dels con­su­mi­dors com­pren tenint en compte els valors de les empre­ses. Per tant, cada dia compta més l’actu­ació en temes com la res­pon­sa­bi­li­tat social cor­po­ra­tiva, els objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble, etc.

En defi­ni­tiva, és impor­tant que els con­su­mi­dors tin­guem pre­sent que amb les nos­tres deci­si­ons de com­pra podem con­tri­buir a millo­rar el món. I si amb el buy­cot podem actuar en clau posi­tiva com­prant en empre­ses que estan en línia amb les nos­tres con­vic­ci­ons, millor. Com deia William Long­good: “Els som­nis i la per­se­ve­rança són una com­bi­nació molt pode­rosa” i si li afe­gim la cons­ci­en­ci­ació dels con­su­mi­dors, encara més.