Des de la segona mei­tat del 2020, s’està expe­ri­men­tant un esca­nya­ment cada vegada més pre­o­cu­pant en els apro­vi­si­o­na­ments de matèries pri­me­res i de com­po­nents, que s’afe­geix a pro­ble­mes en el trànsit marítim. Tot ple­gat està pro­vo­cant un incre­ment sig­ni­fi­ca­tiu dels preus dels sub­mi­nis­tra­ments i greus con­seqüències en les cade­nes d’apro­vi­si­o­na­ment i pro­ducció de les empre­ses. Es tracta d’una con­jun­tura bas­tant gene­ra­lit­zada, que afecta la indústria i la cons­trucció, així com la majo­ria dels mate­ri­als i com­po­nents. Segons dades del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), els preus inter­na­ci­o­nals dels pro­duc­tes bàsics han pujat entre el segon tri­mes­tre de l’any pas­sat i el mes de juliol d’enguany un 81,2%, sobre­tot els energètics (171,7%), amb el gas natu­ral i el petroli al cap­da­vant. Per la seva banda, els preus mun­di­als dels mate­ri­als indus­tri­als s’han incre­men­tat un 78,2%, encapçalats pels metalls (93,3%), sobre­tot el molibdè, l’estany, el mine­ral de ferro, l’alu­mini i el coure. Pel que fa al trans­port marítim, el cost dels con­te­ni­dors gai­rebé s’ha qua­dru­pli­cat. La pro­blemàtica té un abast glo­bal, amb la Xina i els Estats Units com a grans pro­ta­go­nis­tes, i el con­ti­nent euro­peu com a prin­ci­pal afec­tat. La falta de matèries pri­me­res en aquests dos països líders mun­di­als i la neces­si­tat de res­pon­dre a pics de demanda estan fent que absor­bei­xin els estocs de proveïdors euro­peus pagant preus supe­ri­ors.

Les cau­ses d’aquesta situ­ació són diver­ses i com­ple­xes. En pri­mer lloc, el fort incre­ment inter­na­ci­o­nal de la demanda després del con­fi­na­ment per la covid-19 en uns mer­cats desor­de­nats en què pre­val l’amun­te­ga­ment de sub­mi­nis­tra­ments per la incer­tesa del futur imme­diat. En aquest con­text, s’obser­ven pro­ble­mes d’oferta en certs mate­ri­als per falta d’inver­si­ons en els dar­rers anys (explo­ta­ci­ons mine­res i petro­li­e­res, siderúrgia…) i per esde­ve­ni­ments extra­or­di­na­ris (incen­dis, inun­da­ci­ons, pro­ble­mes amb colli­tes…).

En segon lloc, l’esca­lada dels preus també s’explica per les pres­si­ons espe­cu­la­ti­ves que d’un temps ençà han anat exer­cint grans inver­sors inter­na­ci­o­nals en la recerca d’altes ren­di­bi­li­tats finan­ce­res, així com per actu­a­ci­ons abu­si­ves d’alguns proveïdors. En aquest sen­tit, cal esmen­tar la pre­o­cu­pant con­fi­gu­ració que s’està defi­nint en l’oferta mun­dial de certs pro­duc­tes bàsics, sobre­tot en el cas de tec­no­lo­gies cada vegada més estratègiques (bate­ries, tur­bi­nes d’aire…), i també en el trans­port marítim. Per exem­ple, la Xina està asso­lint un fort lide­ratge en matèries pri­me­res, jun­ta­ment amb algu­nes zones geo­política­ment con­flic­ti­ves d’Àfrica i l’Ori­ent Mitjà, cosa que com­porta un ele­vat risc per a Europa, i que la Comissió Euro­pea ha anat seguint des de fa un temps, anun­ci­ant el 2020 un pla d’acció per asso­lir una major segu­re­tat i sos­te­ni­bi­li­tat en el sub­mi­nis­tra­ment de matèries pri­me­res.

Un cas que il·lus­tra la tesi ante­rior són les ano­me­na­des ter­res rares o el gra­fit natu­ral, que s’uti­lit­zen, entre d’altres, en la fabri­cació de bate­ries, en què la Xina con­cen­tra, res­pec­ti­va­ment, un 86% i un 69% de l’oferta mun­dial. Vin­cu­lat amb això, entre les cau­ses dels pro­ble­mes actu­als amb els pro­duc­tes bàsics es poden asse­nya­lar, també, les ten­si­ons que està intro­duint el procés de tran­sició energètica i de des­car­bo­nit­zació sobre els mer­cats de deter­mi­nats mate­ri­als (liti, coure, zinc, níquel, cobalt…), impres­cin­di­bles per a sec­tors del futur (ener­gies reno­va­bles, emo­bi­lity…).

L’esca­nya­ment en els apro­vi­si­o­na­ments i la con­seqüent pujada de preus ha anat afec­tant des de fa mesos les empre­ses, atu­rant línies de pro­ducció, can­cel·lant con­trac­tes amb cli­ents, obli­gant a incom­plir ter­mi­nis de lliu­ra­ment com­pro­me­sos, eli­mi­nant mar­ges comer­ci­als… L’auto­moció, entre altres sec­tors, està sent un exem­ple de tot això. En l’aspecte macro­e­conòmic, els preus indus­tri­als, i també els preus del con­sum, ja comen­cen a notar aquest estrès, amb puja­des intera­nu­als d’un 10,2% (juliol) i d’un 3,3% (agost), res­pec­ti­va­ment. Cer­ta­ment, aquesta situ­ació per­du­rarà durant els pro­pers mesos i ben entrat el 2022, però cal refle­xi­o­nar pro­fun­da­ment sobre si, fins a cert punt i en deter­mi­nats camps, aquest pro­blema es man­tindrà en el futur com una qüestió estruc­tu­ral, deri­vada, per exem­ple, de les neces­si­tats de mate­ri­als específics asso­ci­ats a les tran­si­ci­ons energètica i digi­tal.