Gran angular

PAT CARRASCO

CEO DE LAS COSMONAUTAS, AGÈNCIA ESPECIALITZADA EN TENDÈNCIES DE MÀRQUETING

“La transformació digital no avança per mentalitat”

Les xarxes socials més conegudes perdran pes. Ara, seran més verticals, més per interessos La dona no avança en la incorporació en la digitalització per manca de referències
La formació pràctica ajuda a fer la digitalització, més que fer cas a les associacions
En el món del màrqueting digital tot va molt ràpid: o t’hi adaptes o mors

Amb l’apa­rició d’inter­net i les xar­xes soci­als, es va acti­var el màrque­ting digi­tal, una dis­ci­plina que ajuda a con­so­li­dar la venda de molts pro­duc­tes. Pat Car­rasco anima les dones empre­ne­do­res a crear pro­jec­tes empre­sa­ri­als, tot i la manca de referències d’aquest gènere que hagin des­ta­cat en la digi­ta­lit­zació o en els pro­ces­sos tec­nològics.

Vostè és CEO de Las Cos­mo­nau­tas. Podria defi­nir què fa aquesta agència?
Som una agència de màrque­ting espe­ci­a­lit­zada en l’acce­le­ració de pro­ces­sos. Un procés que segu­ra­ment suc­cei­ria de forma natu­ral, però, a hores d’ara, mol­tes empe­ses no volen espe­rar que el propi sis­tema orgànic de l’empresa generi més ven­des, més bene­fi­cis. Ens hem espe­ci­a­lit­zat a fer estratègia de màrque­ting digi­tal que acce­lera aquests pro­ces­sos a través de con­sul­to­ries que aju­den en la part més orgànica i ser­veis que fem nosal­tres de paga­ment per xar­xes social, per bus­ca­dors...
Quan temps por­ten acti­vats?
Vam néixer el febrer del 2020, poc abans de començar la pandèmia, però jo fa gai­rebé nou anys que soc fre­e­lance i empre­ne­dora, el que m’ha donat tota l’experiència que neces­sito de cara als cli­ents per mun­tar l’agència. Com a agència som molt joves, però com a pro­fes­si­o­nals ja comen­cem a tenir una tra­jectòria.
Abans, ja havia col·labo­rat en altres experiències empre­ne­do­res. Aquí, un fracàs empre­sa­rial es con­si­dera molt nega­tiu, en canvi als EUA, es diu que els fra­cas­sos aju­den a crear un bon pro­jecte d’èxit.
Segu­ra­ment, quan aquest pro­jecte esti­gui esta­bi­lit­zat, ja pen­saré en una altra cosa. Quan comento amb la família que tirar enda­vant és molt difícil, la família em diu: “Tran­quil·la, que demà ja mun­taràs una altra cosa.” Jo soc així. Els fra­cas­sos m’han por­tat aquí. Sense haver pas­sat per aquests dos errors, tal com els con­si­dera la soci­e­tat, tot i que jo no ho veig així, segu­ra­ment no hau­ria arri­bat on soc ara: amb una empresa, mol­tes col·labo­ra­ci­ons i impar­tint for­mació en qua­tre uni­ver­si­tats. Tinc una men­ta­li­tat molt dels EUA. La pri­mera i única cap que vaig tenir, que estava molt rela­ci­o­nada amb aquell país, m’ho va incul­car. Em va dir: “Pre­fe­reixo que t’equi­vo­quis però que esti­guis en acció, que no que esti­guis parada obser­vant.” Jo ho veig molt en els nos­tres cli­ents. Entenc que una inversió en una agen­cia és com­plexa per a una pime, perquè igual és el pri­mer cop que fan alguna cosa, però és molt més ren­di­ble l’acció i l’error que la inacció, perquè la inacció no porta enlloc i l’error et duu, segu­ra­ment, a una nova visió, una nova solució.
Quin és el seu cli­ent bàsic?
Tenim dues línies molts sepa­ra­des de cli­ents. Una és la pime que es vol digi­ta­lit­zar i que pot­ser encara no està pre­pa­rada per fer el salt cap als ser­veis més d’acce­le­ració. Sem­pre dic que acce­le­rar un coet és fàcil, però una bici és com­pli­cat, perquè hem de con­ver­tir aquesta bici en un coet. Aquest és un ser­vei que tenim per a pimes que tre­ba­llem en con­sul­to­ries i for­mació. L’altra línia és un ser­vei per a pimes que ja estan digi­ta­lit­za­des i, sobre­tot, per a info­pro­duc­tors, comerç electrònic i boti­gues en línia, que són un tipus de negoci que ja és una rea­li­tat, basat en el conei­xe­ment, la nova onada d’inter­net. Mol­tes són boti­gues de barri que es digi­ta­lit­zen.
Creu que una de les man­can­ces més grans de la petita empresa és la trans­for­mació digi­tal? Per què?
En la trans­for­mació digi­tal, la part digi­tal no sol ser el pro­blema, perquè, al final, és fer un clic, és un botó d’actu­ació. El pro­blema és la men­ta­li­tat que l’empre­sari ha d’assu­mir per can­viar les coses. Mol­tes vega­des, des­ti­nen força més temps a fer de faci­li­ta­dors, aju­dant a fer la tran­sició, que no pas de prémer el botó. El més difícil és acom­pa­nyar l’empre­sari a fer aquest clic, que és el més costós, perquè li fa por i limi­ta­ci­ons. A Cata­lu­nya, tenim un pro­blema de com­pe­ti­ti­vi­tat, i tenim un pro­blema perquè no som capaços de veure que ara estem com­pe­tint en un mer­cat glo­bal, i això passa per la trans­for­mació, és igual que sigui digi­tal o entrar en les cade­nes de blocs o la paraula de moda que vin­gui després. Sobre­tot, és un tema de trans­for­mació men­tal que, avui, passa per tenir una presència potent a inter­net. És clau tenir aquest canvi de men­ta­li­tat en l’equip comer­cial per començar a ven­dre d’una manera dife­rent.
Com es pot acce­le­rar aquest procés de trans­for­mació digi­tal? Des de les patro­nals, amb una incen­ti­vació fis­cal des de l’admi­nis­tració o apos­tant per la for­mació?
Sobre­tot, és un tema de for­mació, no tant teòrica, sinó superpràctica, que ense­nyi exem­ples que ja estan pas­sant. Aquesta for­mació ha de ser glo­bal i molt pràctica per poder veure les opor­tu­ni­tats que té la teva empresa. Després, caldrà deci­dir cap on es vol que camini. Les asso­ci­a­ci­ons i patro­nals bus­quen l’acti­vació, però sovint s’obli­den d’allò més impor­tant, que és l’estratègia. Un botó, per si sol, no fun­ci­ona. Fun­ci­ona quan aquell botó activa alguna cosa. Estem massa enfo­cats en el botó i poc en l’estratègia. Si alguna cosa jo sug­ge­ri­ria a l’eco­sis­tema és jus­ta­ment dei­xar de mirar els botons i pen­sar en la trans­for­mació de forma estratègica.
Què és el màrque­ting digi­tal?
Qüesti­ono molt el màrque­ting digi­tal. A una per­sona de 20 anys li comen­tes aquest terme i no entén el que li dius. Per ell, és allò de sem­pre. Si volem una defi­nició, és l’apli­cació del màrque­ting a les noves tec­no­lo­gies. És tan sen­zill com això. El pro­blema que tenim és que no ente­nem què és el màrque­ting. Aquest con­cepte es basa en qua­tre ele­ments molts bàsics: el pro­ducte, el preu, el canal de dis­tri­bució i la comu­ni­cació. Això és màrque­ting. I quan hi afe­gim digi­tal, la comu­ni­cació, que és una part molt petita, anirà a través de les noves tec­no­lo­gies.
La franja d’edat del tre­ba­lla­dor en una pime és molt impor­tant per anar més ràpid a l’hora d’ini­ciar la trans­for­mació digi­tal?
Sí. Per exem­ple una empresa emer­gent neix amb el màrque­ting digi­tal. Habi­tu­al­ment, un dels socis fun­da­dors o la segona per­sona de res­pon­sa­bi­li­tat és un expert en màrque­ting. Sí que és veri­tat que una pime amb un per­fil d’edat una mica més alt té aquesta visió que les coses s’han fet sem­pre d’aquesta manera. Des que jo em dedico al màrque­ting digi­tal, he vist dos can­vis radi­cals al món: el pri­mer va venir amb la pri­mera crisi i ara, després de la pandèmia, tot s’ha acce­le­rat.
Des de la pri­mera crisi del 2008?
Inter­net té diver­ses eta­pes. La pri­mera era aque­lla tan diver­tida que tot­hom com­par­tia coses als xats, als fòrums... Era emo­ci­o­nant. Després, va venir l’era de les punt com, i quan es van aca­bar, va arri­bar la cosa més mer­can­ti­lista de la xarxa, quan van aparèixer grans empre­ses com ara Ama­zon, amb la publi­ci­tat a totes les xar­xes soci­als. Ara, per­cebo una nova etapa molt basada en el conei­xe­ment, tot allò que con­sis­teix pre­ci­sa­ment a ven­dre aquests conei­xe­ment. Fa qua­tre anys, ja exis­tia, però era una cosa molt pun­tual. Ara, hi ha mul­ti­na­ci­o­nals que es dedi­quen a això. Per exem­ple, Pla­neta ha com­prat una uni­ver­si­tat en línia. Això ja està pas­sant. A gene­ra­ci­ons amb edats més ele­va­des els suposa un canvi més costós. Ara, el tema con­sis­teix a llui­tar o fle­xi­bi­lit­zar-se.
La velo­ci­tat a fer una trans­for­mació digi­tal deu depen­dre molt del sec­tor.
Efec­ti­va­ment, el màrque­ting va a gran velo­ci­tat. Quan vaig a dor­mir, no sé si l’endemà hi haurà un canvi radi­cal, i això ens ha pas­sat mol­tes vega­des. Sovint, des­per­tes amb una nova apli­cació que sem­bla que ho ha de can­viar tot i, lla­vors, veus que és un bluf. Això ens passa cada dia. Avui, Ins­ta­gram fa can­vis de forma cons­tant, igual que Goo­gle i Ama­zon. O ens hi adap­tem o morim. Estem tot el dia for­mant-nos. Aquest any, he fet un altre màster sobre negoci digi­tal. Per a nosal­tres, la for­mació con­ti­nu­ada és la for­mació obli­gatòria. Ara, You­Tube Shorts, que serà la com­petència de Tik­Tok, s’haurà d’enten­dre per què ho fa. Al final, és un micro­sis­tema que per mi és molt diver­tit, perquè m’agrada, però entenc que, des de fora, tot aquest món és tre­pi­dant i com­plex.
Sovint, parla de fer un màrque­ting més humà. Què vol dir exac­ta­ment?
Té a veure amb la nova onada d’inter­net. El màrque­ting digi­tat ha uti­lit­zat, i m’hi incloc, tècni­ques i tàcti­ques molt gene­ra­lis­tes. I ha fun­ci­o­nat molt bé. Durant deu anys, la cosa més empa­que­tada, per a tot­hom igual, ha fun­ci­o­nat molt bé. Però és veri­tat que el con­su­mi­dor comença a enten­dre les tàcti­ques. La meva mare no dife­ren­cia un anunci del que no ho és. Jo i molta gent més jove no només el dife­ren­ciem, sinó que la diferència la veiem de lluny. La meva filla sabrà que allò és un anunci i sabrà que si fa un clic allà tindrà un resul­tat, un impacte dife­rent. Quan es va començar, tots eren la meva mare i esta­ven com un ado­les­cent amb una eina nova, sense saber molt bé com fun­ci­o­nava. Per això, hem d’anar cap a un màrque­ting més humà, de mida real. Al final, sem­pre és igual. Quin és el meu pro­ducte, a quin preu el venc i quins són els canals de dis­tri­bució i, a par­tir d’aquí, fer una comu­ni­cació honesta. Cal ana­lit­zar cada cas. Pot­ser resulta que el teu canal de con­nexió amb el teu cli­ent és el but­lletí d’infor­mació, un pod­cast, Face­book o un web que arribi a través de Goo­gle. Cal tro­bar el teu millor espai, on tu ets real­ment tu.
No creu que, gràcies al màrque­ting, sovint es comer­ci­a­lit­zen pro­duc­tes de molt baixa qua­li­tat?
Això suc­ce­eix moltíssim. A vega­des, es parla de pro­duc­tes sos­te­ni­bles però, en rea­li­tat, no ho són tant, perquè alguns venen de l’altra banda del món i això, és clar, con­ta­mina. És veri­tat que el màrque­ting pot dis­fres­sar la rea­li­tat d’un pro­ducte, però també és cert que l’usu­ari cada cop sap més si aquest és el punt del màrque­ting més humà. I no és una nova tendència, sinó que és allò que sobre­viurà perquè l’usu­ari, sobre­tot el més jove, ja sap de màrque­ting.
Vostè que ha estat en diver­ses ciu­tats euro­pees i nord-ame­ri­ca­nes. Creu que és un tòpic que Cata­lu­nya sigui una terra d’empre­ne­dors?
Només cal mirar els eco­sis­te­mes d’empre­ne­do­ria que tenim, que són diver­sos. Ara mateix, estic en un hub d’empre­ne­do­res, i és increïble la quan­ti­tat de dones que hi ha empre­nent pro­jec­tes diver­sos a Cata­lu­nya. Si es com­pa­ren dades amb la resta de l’Estat, sem­pre som en llocs molt pun­ters. En empre­ses emer­gents, estem con­si­de­rats pio­ners a Europa, només per sota de tres o qua­tre gran ciu­tats i capi­tals. A Cata­lu­nya, hi ha un movi­ment d’empre­ne­dors increïble, sobre­tot perquè aquí les empre­ses emer­gents tenen molt suport. Bar­ce­lona Activa n’és un exem­ple. Par­lava fa poc amb gent de Tar­ra­gona i allà també s’estant posant molt les piles. Cata­lu­nya és molt empre­ne­dora.
Quins atrac­tius veu a Bar­ce­lona i Cata­lu­nya per afa­vo­rir la inversió estran­gera en empre­ses emer­gents?
D’una banda, hi ha el tema de faci­li­tat de vida; és a dir, amb bas­tant menys del que neces­si­ten a Suècia pots viure bé a Bar­ce­lona. Després, hi ha el suport tant ins­ti­tu­ci­o­nal com d’altres per­so­nes que també tre­ba­llen en alguna cosa sem­blant a allò que tu fas. Això els fa sen­tir més acom­pa­nyats. A més, aquí hi ha el Congrés Mun­dial del Mòbil i el 4YFN, un esde­ve­ni­ment que fa que vin­guin molts empre­ne­dors per pri­mer cop a Bar­ce­lona i s’ena­mo­rin del clima i de la bona vida que tenim aquí. Els inver­sors inter­na­ci­o­nals veuen la capi­tal cata­lana com un lloc impor­tant on pas­sen coses d’interès per a ells.
Creu que la dona avança satis­factòria­ment en els sec­tors de la digi­ta­lit­zació i en els estu­dis tec­nològics?
El sec­tor de màrque­ting és més femení. Però quan pas­sem al màrque­ting digi­tal o a espe­ci­a­lit­za­ci­ons més vin­cu­la­des amb temes més tec­nològics, és un món mas­culí. Entenc que és qüestió de tro­bar refe­rents. Si veig que no hi ha cap dona que pugui visu­a­lit­zar allò que està fent, és difícil posar-les com a mirall per seguir el seu exem­ple. Si no veus escrip­to­res, con­fe­ren­ci­ants, inves­ti­ga­do­res que tre­ba­llin amb èxit el màrque­ting digi­tal, és difícil que altres dones les seguei­xin.
I no es va millo­rant?
Hones­ta­ment, crec que no, i el pit­jor és que no veig un canvi de tendència que vagi cap a la pari­tat. En tot cas, avança molt len­ta­ment. Per què no puc mun­tar una empresa si una altra per­sona, posem per cas Car­lota Pi d’Hola­luz, ho ha fet? Calen més dones que arri­bin a tenir empre­ses d’èxit i que siguin cone­gu­des.
Per què hi ha per­cen­tat­ges tan bai­xos de dones en les cúpules de direcció de les empre­ses?
A part de la manca de refe­rents, també és veri­tat que hi ha molt pocs suports a les mares. Jo no vaig deci­dir empren­dre per la mater­ni­tat, perquè ja feia qua­tre o cinc anys que era fre­e­lance en una con­sul­to­ria. No hi ha cap tipus de suport a la mater­ni­tat, tenint en compte que t’hauràs de dedi­car força temps a un fill petit. En un altre moment, estava fent una entre­vista de feina i em van pre­gun­tar si pen­sava tenir més fills. Em va sem­blar tant ino­portú i de mal gust –a més que no és legal pre­gun­tar això- que em vaig aixe­car i me’n vaig anar. Lla­vors, vaig pen­sar que real­ment el món de l’empresa no era per a mi. M’ima­gino el que suposa per a una dona for­mar part d’un con­sell exe­cu­tiu o d’un con­sell d’admi­nis­tració. En l’eco­sis­tema de dones empre­ne­do­res, ens con­for­mem amb menys perquè no sabem que podem arri­bar més amunt. Perquè hi ha molt poques dones empresàries que siguin refe­rents.
Les xar­xes soci­als més cone­gu­des estan asse­gu­ra­des en el temps?
La major part de les que hi ha ara, que són horit­zon­tals i per a tot­hom, ani­ran per­dent pes. En un futur imme­diat, seran xar­xes ver­ti­cals, per interes­sos. Pot­ser hi haurà un Face­book, un Twit­ter o un Ins­tra­gram que aglu­tini molta gent, però ja no serà la nos­tra xarxa prin­ci­pal. Ara, ja s’està molt atent a la pri­va­ci­tat, comen­cem a saber que ja tenen massa infor­mació sobre nosal­tres i començarem a anar cap a d’altres més de tribu, més pro­fes­si­o­nals.

Emprenedora i formadora

R.R.R.

Llicenciada en humanitats, publicitat i relacions públiques, Pat Carrasco té diversos màsters i ha viscut en ciutats com ara Nova York, Londres i San Francisco. Ara, es troba a Barcelona. “He emprès tres vegades i he fallat dos cops”, explica. El projecte que va arribar a arrencar ara fa un any i mig és el que l’apassiona: ajudar marques, organitzacions, pimes i emprenedors a guanyar confiança en el món digital i oferir-los tota la visibilitat i estratègia de màrqueting perquè puguin vendre en línia.

Actualment, imparteix classes en quatre universitats catalanes: la Universitat de Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona. També forma part de la junta de Pimec Jove.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.