Som una agència de màrque­ting espe­ci­a­lit­zada en l’acce­le­ració de pro­ces­sos. Un procés que segu­ra­ment suc­cei­ria de forma natu­ral, però, a hores d’ara, mol­tes empe­ses no volen espe­rar que el propi sis­tema orgànic de l’empresa generi més ven­des, més bene­fi­cis. Ens hem espe­ci­a­lit­zat a fer estratègia de màrque­ting digi­tal que acce­lera aquests pro­ces­sos a través de con­sul­to­ries que aju­den en la part més orgànica i ser­veis que fem nosal­tres de paga­ment per xar­xes social, per bus­ca­dors...

Vam néixer el febrer del 2020, poc abans de començar la pandèmia, però jo fa gai­rebé nou anys que soc fre­e­lance i empre­ne­dora, el que m’ha donat tota l’experiència que neces­sito de cara als cli­ents per mun­tar l’agència. Com a agència som molt joves, però com a pro­fes­si­o­nals ja comen­cem a tenir una tra­jectòria.

Segu­ra­ment, quan aquest pro­jecte esti­gui esta­bi­lit­zat, ja pen­saré en una altra cosa. Quan comento amb la família que tirar enda­vant és molt difícil, la família em diu: “Tran­quil·la, que demà ja mun­taràs una altra cosa.” Jo soc així. Els fra­cas­sos m’han por­tat aquí. Sense haver pas­sat per aquests dos errors, tal com els con­si­dera la soci­e­tat, tot i que jo no ho veig així, segu­ra­ment no hau­ria arri­bat on soc ara: amb una empresa, mol­tes col·labo­ra­ci­ons i impar­tint for­mació en qua­tre uni­ver­si­tats. Tinc una men­ta­li­tat molt dels EUA. La pri­mera i única cap que vaig tenir, que estava molt rela­ci­o­nada amb aquell país, m’ho va incul­car. Em va dir: “Pre­fe­reixo que t’equi­vo­quis però que esti­guis en acció, que no que esti­guis parada obser­vant.” Jo ho veig molt en els nos­tres cli­ents. Entenc que una inversió en una agen­cia és com­plexa per a una pime, perquè igual és el pri­mer cop que fan alguna cosa, però és molt més ren­di­ble l’acció i l’error que la inacció, perquè la inacció no porta enlloc i l’error et duu, segu­ra­ment, a una nova visió, una nova solució.

Tenim dues línies molts sepa­ra­des de cli­ents. Una és la pime que es vol digi­ta­lit­zar i que pot­ser encara no està pre­pa­rada per fer el salt cap als ser­veis més d’acce­le­ració. Sem­pre dic que acce­le­rar un coet és fàcil, però una bici és com­pli­cat, perquè hem de con­ver­tir aquesta bici en un coet. Aquest és un ser­vei que tenim per a pimes que tre­ba­llem en con­sul­to­ries i for­mació. L’altra línia és un ser­vei per a pimes que ja estan digi­ta­lit­za­des i, sobre­tot, per a info­pro­duc­tors, comerç electrònic i boti­gues en línia, que són un tipus de negoci que ja és una rea­li­tat, basat en el conei­xe­ment, la nova onada d’inter­net. Mol­tes són boti­gues de barri que es digi­ta­lit­zen.

En la trans­for­mació digi­tal, la part digi­tal no sol ser el pro­blema, perquè, al final, és fer un clic, és un botó d’actu­ació. El pro­blema és la men­ta­li­tat que l’empre­sari ha d’assu­mir per can­viar les coses. Mol­tes vega­des, des­ti­nen força més temps a fer de faci­li­ta­dors, aju­dant a fer la tran­sició, que no pas de prémer el botó. El més difícil és acom­pa­nyar l’empre­sari a fer aquest clic, que és el més costós, perquè li fa por i limi­ta­ci­ons. A Cata­lu­nya, tenim un pro­blema de com­pe­ti­ti­vi­tat, i tenim un pro­blema perquè no som capaços de veure que ara estem com­pe­tint en un mer­cat glo­bal, i això passa per la trans­for­mació, és igual que sigui digi­tal o entrar en les cade­nes de blocs o la paraula de moda que vin­gui després. Sobre­tot, és un tema de trans­for­mació men­tal que, avui, passa per tenir una presència potent a inter­net. És clau tenir aquest canvi de men­ta­li­tat en l’equip comer­cial per començar a ven­dre d’una manera dife­rent.

Sobre­tot, és un tema de for­mació, no tant teòrica, sinó superpràctica, que ense­nyi exem­ples que ja estan pas­sant. Aquesta for­mació ha de ser glo­bal i molt pràctica per poder veure les opor­tu­ni­tats que té la teva empresa. Després, caldrà deci­dir cap on es vol que camini. Les asso­ci­a­ci­ons i patro­nals bus­quen l’acti­vació, però sovint s’obli­den d’allò més impor­tant, que és l’estratègia. Un botó, per si sol, no fun­ci­ona. Fun­ci­ona quan aquell botó activa alguna cosa. Estem massa enfo­cats en el botó i poc en l’estratègia. Si alguna cosa jo sug­ge­ri­ria a l’eco­sis­tema és jus­ta­ment dei­xar de mirar els botons i pen­sar en la trans­for­mació de forma estratègica.

Qüesti­ono molt el màrque­ting digi­tal. A una per­sona de 20 anys li comen­tes aquest terme i no entén el que li dius. Per ell, és allò de sem­pre. Si volem una defi­nició, és l’apli­cació del màrque­ting a les noves tec­no­lo­gies. És tan sen­zill com això. El pro­blema que tenim és que no ente­nem què és el màrque­ting. Aquest con­cepte es basa en qua­tre ele­ments molts bàsics: el pro­ducte, el preu, el canal de dis­tri­bució i la comu­ni­cació. Això és màrque­ting. I quan hi afe­gim digi­tal, la comu­ni­cació, que és una part molt petita, anirà a través de les noves tec­no­lo­gies.

Sí. Per exem­ple una empresa emer­gent neix amb el màrque­ting digi­tal. Habi­tu­al­ment, un dels socis fun­da­dors o la segona per­sona de res­pon­sa­bi­li­tat és un expert en màrque­ting. Sí que és veri­tat que una pime amb un per­fil d’edat una mica més alt té aquesta visió que les coses s’han fet sem­pre d’aquesta manera. Des que jo em dedico al màrque­ting digi­tal, he vist dos can­vis radi­cals al món: el pri­mer va venir amb la pri­mera crisi i ara, després de la pandèmia, tot s’ha acce­le­rat.

Inter­net té diver­ses eta­pes. La pri­mera era aque­lla tan diver­tida que tot­hom com­par­tia coses als xats, als fòrums... Era emo­ci­o­nant. Després, va venir l’era de les punt com, i quan es van aca­bar, va arri­bar la cosa més mer­can­ti­lista de la xarxa, quan van aparèixer grans empre­ses com ara Ama­zon, amb la publi­ci­tat a totes les xar­xes soci­als. Ara, per­cebo una nova etapa molt basada en el conei­xe­ment, tot allò que con­sis­teix pre­ci­sa­ment a ven­dre aquests conei­xe­ment. Fa qua­tre anys, ja exis­tia, però era una cosa molt pun­tual. Ara, hi ha mul­ti­na­ci­o­nals que es dedi­quen a això. Per exem­ple, Pla­neta ha com­prat una uni­ver­si­tat en línia. Això ja està pas­sant. A gene­ra­ci­ons amb edats més ele­va­des els suposa un canvi més costós. Ara, el tema con­sis­teix a llui­tar o fle­xi­bi­lit­zar-se.

Efec­ti­va­ment, el màrque­ting va a gran velo­ci­tat. Quan vaig a dor­mir, no sé si l’endemà hi haurà un canvi radi­cal, i això ens ha pas­sat mol­tes vega­des. Sovint, des­per­tes amb una nova apli­cació que sem­bla que ho ha de can­viar tot i, lla­vors, veus que és un bluf. Això ens passa cada dia. Avui, Ins­ta­gram fa can­vis de forma cons­tant, igual que Goo­gle i Ama­zon. O ens hi adap­tem o morim. Estem tot el dia for­mant-nos. Aquest any, he fet un altre màster sobre negoci digi­tal. Per a nosal­tres, la for­mació con­ti­nu­ada és la for­mació obli­gatòria. Ara, You­Tube Shorts, que serà la com­petència de Tik­Tok, s’haurà d’enten­dre per què ho fa. Al final, és un micro­sis­tema que per mi és molt diver­tit, perquè m’agrada, però entenc que, des de fora, tot aquest món és tre­pi­dant i com­plex.

Té a veure amb la nova onada d’inter­net. El màrque­ting digi­tat ha uti­lit­zat, i m’hi incloc, tècni­ques i tàcti­ques molt gene­ra­lis­tes. I ha fun­ci­o­nat molt bé. Durant deu anys, la cosa més empa­que­tada, per a tot­hom igual, ha fun­ci­o­nat molt bé. Però és veri­tat que el con­su­mi­dor comença a enten­dre les tàcti­ques. La meva mare no dife­ren­cia un anunci del que no ho és. Jo i molta gent més jove no només el dife­ren­ciem, sinó que la diferència la veiem de lluny. La meva filla sabrà que allò és un anunci i sabrà que si fa un clic allà tindrà un resul­tat, un impacte dife­rent. Quan es va començar, tots eren la meva mare i esta­ven com un ado­les­cent amb una eina nova, sense saber molt bé com fun­ci­o­nava. Per això, hem d’anar cap a un màrque­ting més humà, de mida real. Al final, sem­pre és igual. Quin és el meu pro­ducte, a quin preu el venc i quins són els canals de dis­tri­bució i, a par­tir d’aquí, fer una comu­ni­cació honesta. Cal ana­lit­zar cada cas. Pot­ser resulta que el teu canal de con­nexió amb el teu cli­ent és el but­lletí d’infor­mació, un pod­cast, Face­book o un web que arribi a través de Goo­gle. Cal tro­bar el teu millor espai, on tu ets real­ment tu.

Això suc­ce­eix moltíssim. A vega­des, es parla de pro­duc­tes sos­te­ni­bles però, en rea­li­tat, no ho són tant, perquè alguns venen de l’altra banda del món i això, és clar, con­ta­mina. És veri­tat que el màrque­ting pot dis­fres­sar la rea­li­tat d’un pro­ducte, però també és cert que l’usu­ari cada cop sap més si aquest és el punt del màrque­ting més humà. I no és una nova tendència, sinó que és allò que sobre­viurà perquè l’usu­ari, sobre­tot el més jove, ja sap de màrque­ting.

Només cal mirar els eco­sis­te­mes d’empre­ne­do­ria que tenim, que són diver­sos. Ara mateix, estic en un hub d’empre­ne­do­res, i és increïble la quan­ti­tat de dones que hi ha empre­nent pro­jec­tes diver­sos a Cata­lu­nya. Si es com­pa­ren dades amb la resta de l’Estat, sem­pre som en llocs molt pun­ters. En empre­ses emer­gents, estem con­si­de­rats pio­ners a Europa, només per sota de tres o qua­tre gran ciu­tats i capi­tals. A Cata­lu­nya, hi ha un movi­ment d’empre­ne­dors increïble, sobre­tot perquè aquí les empre­ses emer­gents tenen molt suport. Bar­ce­lona Activa n’és un exem­ple. Par­lava fa poc amb gent de Tar­ra­gona i allà també s’estant posant molt les piles. Cata­lu­nya és molt empre­ne­dora.

D’una banda, hi ha el tema de faci­li­tat de vida; és a dir, amb bas­tant menys del que neces­si­ten a Suècia pots viure bé a Bar­ce­lona. Després, hi ha el suport tant ins­ti­tu­ci­o­nal com d’altres per­so­nes que també tre­ba­llen en alguna cosa sem­blant a allò que tu fas. Això els fa sen­tir més acom­pa­nyats. A més, aquí hi ha el Congrés Mun­dial del Mòbil i el 4YFN, un esde­ve­ni­ment que fa que vin­guin molts empre­ne­dors per pri­mer cop a Bar­ce­lona i s’ena­mo­rin del clima i de la bona vida que tenim aquí. Els inver­sors inter­na­ci­o­nals veuen la capi­tal cata­lana com un lloc impor­tant on pas­sen coses d’interès per a ells.

El sec­tor de màrque­ting és més femení. Però quan pas­sem al màrque­ting digi­tal o a espe­ci­a­lit­za­ci­ons més vin­cu­la­des amb temes més tec­nològics, és un món mas­culí. Entenc que és qüestió de tro­bar refe­rents. Si veig que no hi ha cap dona que pugui visu­a­lit­zar allò que està fent, és difícil posar-les com a mirall per seguir el seu exem­ple. Si no veus escrip­to­res, con­fe­ren­ci­ants, inves­ti­ga­do­res que tre­ba­llin amb èxit el màrque­ting digi­tal, és difícil que altres dones les seguei­xin.

Hones­ta­ment, crec que no, i el pit­jor és que no veig un canvi de tendència que vagi cap a la pari­tat. En tot cas, avança molt len­ta­ment. Per què no puc mun­tar una empresa si una altra per­sona, posem per cas Car­lota Pi d’Hola­luz, ho ha fet? Calen més dones que arri­bin a tenir empre­ses d’èxit i que siguin cone­gu­des.

A part de la manca de refe­rents, també és veri­tat que hi ha molt pocs suports a les mares. Jo no vaig deci­dir empren­dre per la mater­ni­tat, perquè ja feia qua­tre o cinc anys que era fre­e­lance en una con­sul­to­ria. No hi ha cap tipus de suport a la mater­ni­tat, tenint en compte que t’hauràs de dedi­car força temps a un fill petit. En un altre moment, estava fent una entre­vista de feina i em van pre­gun­tar si pen­sava tenir més fills. Em va sem­blar tant ino­portú i de mal gust –a més que no és legal pre­gun­tar això- que em vaig aixe­car i me’n vaig anar. Lla­vors, vaig pen­sar que real­ment el món de l’empresa no era per a mi. M’ima­gino el que suposa per a una dona for­mar part d’un con­sell exe­cu­tiu o d’un con­sell d’admi­nis­tració. En l’eco­sis­tema de dones empre­ne­do­res, ens con­for­mem amb menys perquè no sabem que podem arri­bar més amunt. Perquè hi ha molt poques dones empresàries que siguin refe­rents.

La major part de les que hi ha ara, que són horit­zon­tals i per a tot­hom, ani­ran per­dent pes. En un futur imme­diat, seran xar­xes ver­ti­cals, per interes­sos. Pot­ser hi haurà un Face­book, un Twit­ter o un Ins­tra­gram que aglu­tini molta gent, però ja no serà la nos­tra xarxa prin­ci­pal. Ara, ja s’està molt atent a la pri­va­ci­tat, comen­cem a saber que ja tenen massa infor­mació sobre nosal­tres i començarem a anar cap a d’altres més de tribu, més pro­fes­si­o­nals.