Focus

L’impacte en l’economia d’un país envellit

Es precisen nombroses mesures per neutralitzar el cost a la societat
La força laboral es redueix i la productivitat laboral disminueix
Josep Mestres
caixabank research
La despesa en roba i calçat es desploma a mesura que avança l’edat del consumidor Europa necessitarà 100 milions d’immigrants per sobreviure
A la baixa natalitat se li suma l’augment de l’esperança de vida
El col·lectiu de 45 a 66 anys és una mena de tsunami demogràfic
josep oliver
uab
En un sector industrial envellit és on més creix la robotització
A l’empresa li surt molt car formar els treballadors sèniors en noves tecnologies
eduard llorens
Caixabank research
El diner serà més barat, perquè amb més jubilats hi ha més estalviadors
El consum no s’escapa del tsunami demogràfic

Per cada punt d’incre­ment de l’enve­lli­ment de la població es redu­eix en un 0,4% el crei­xe­ment econòmic. “Aquest impacte és degut tant al fet que la força labo­ral minva com que la pro­duc­ti­vi­tat labo­ral dis­mi­nu­eix; les dues qüesti­ons afec­ten en la mateixa pro­porció”, explica Josep Mes­tres, eco­no­mista del cen­tre d’estu­dis Cai­xa­Bank Rese­arch, coau­tor de diver­sos dos­si­ers sobre els efec­tes de l’enve­lli­ment de la població en l’eco­no­mia.

Els estu­dis de pro­jec­ci­ons pre­ve­uen un canvi impor­tant en l’estruc­tura demogràfica degut a dife­rents fenòmens com la tran­sició a la vellesa dels baby boo­mers, (nas­cuts fins al 1975), un col·lec­tiu espe­ci­al­ment nombrós i que s’ha anat fent gran alhora que crei­xia l’espe­rança de vida, subs­tan­ci­al­ment.

Segons dades de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat), reco­lli­des fins a l’any 2019, en qua­ranta anys l’expec­ta­tiva de vida ha aug­men­tat més de set anys. El 2020, però, hi va haver un sotrac en la tendència a l’alça de la lon­ge­vi­tat espe­rada a causa de la covid-19. A aquests fac­tors, s’hi sumen el des­cens de la nata­li­tat, una altra de les claus que expli­quen el feno­men de l’enve­lli­ment. A Cata­lu­nya la taxa de fer­ti­li­tat s’ha situat per sota de la de reem­plaçament, és a dir, la que asse­gura que la població total es manté cons­tant sense immi­gració, i que està al vol­tant dels 2,1 fills per dona. Des de finals del segle XX, a Cata­lu­nya es troba molt per sota, al vol­tant de l’1,3 fills.

Segons les pro­jec­ci­ons de de l’Ides­cat, el 2050 la població major de 65 anys haurà aug­men­tat en més d’1 milió de per­so­nes i repre­sen­tarà el 30% de la població. El nom­bre de majors de 85 anys, pas­sa­ria a ser de 541.000 el 2051, més de dues vega­des i mitja la xifra actual.

Així que, quan la població enve­lleix, la pro­duc­ti­vi­tat es redu­eix per diver­sos canals.Amb més per­so­nes sèniors en edat de tre­ba­llar, les seves com­petències can­vien i això té un impacte en la pro­duc­ti­vi­tat agre­gada de l’eco­no­mia. “Ja que cada grup d’edat té unes com­petències dife­rents, els can­vis en la com­po­sició per edats de la població influ­ei­xen en la com­po­sició de les habi­li­tats, la qual cosa es pot tra­duir en can­vis en la pro­duc­ti­vi­tat labo­ral”, es pot lle­gir en el dos­sier dels eco­no­mis­tes Josep Mes­tres i Edu­ard Llo­rens.

Segons un estudi del Banc d’Espa­nya, els tre­ba­lla­dors més grans tenen més habi­li­tats de pla­ni­fi­cació i de lec­tura, men­tre que les seves habi­li­tats físiques, d’escrip­tura i numèriques dis­mi­nu­ei­xen. Així mateix, les empre­ses amb plan­ti­lles més enve­lli­des tenen més aversió al risc a l’hora de pren­dre deci­si­ons d’inversió i menys incen­tius per adop­tar can­vis tec­nològics, la qual cosa acaba pro­vo­cant que siguin menys pro­duc­ti­ves.

Pro­blema de fons.

Per al catedràtic emèrit d’eco­no­mia de l’Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, Josep Oli­ver, l’enve­lli­ment de la població és un dels pro­ble­mes de fons del país. “El col·lec­tiu de 45 a 66 anys és una mena de tsu­nami demogràfic que len­ta­ment s’ha anat des­plaçant per la piràmide demogràfica. Això és pre­o­cu­pant perquè és un canvi estruc­tu­ral que con­di­ci­ona el canvi tècnic, perquè no és el mateix lide­rar la trans­for­mació digi­tal quan es tenen 60 anys que amb 25”, decla­rava el pro­fes­sor en la pre­sen­tació de l’Índice Senior, de Man­power Group, en què fan una anàlisi de l’oferta i la demanda de tre­ball en les pro­pe­res dècades.

Ara bé, segons els tre­balls que s’han anat publi­cant dar­re­ra­ment res­pecte als efec­tes en la tran­sició digi­tal i auto­ma­tit­zació, l’enve­lli­ment i la pro­duc­ti­vi­tat labo­ral, hi ha un debat obert en què coe­xis­tei­xen dues hipòtesis enfron­ta­des. Una és que l’enve­lli­ment blo­queja els pro­ces­sos d’auto­ma­tit­zació i robo­tit­zació, que són els que impul­sen la pro­duc­ti­vi­tat. “A l’empresa li surt molt car for­mar els tre­ba­lla­dors sèniors en noves tec­no­lo­gies. Aquesta població més enve­llida no innova i les empre­ses aca­ben per­dent com­pe­ti­ti­vi­tat”, relata Llo­rens.

La segona hipòtesi diu bàsica­ment el con­trari: l’enve­lli­ment afecta posi­ti­va­ment la pro­duc­ti­vi­tat, perquè aquells sec­tors que estan més enve­llits imple­men­ten la robo­tit­zació en comp­tes de reem­plaçar els emple­ats que es jubi­len per gent jove.“No hi ha con­sens sobre com l’enve­lli­ment afec­tarà aquest con­cepte i nosal­tres tro­bem argu­ments sòlids en les dues hipòtesis”, afe­geix Mes­tres.

Questió de sec­tors.

Inci­dint-hi més a fons, a Caixa Rese­arch han dut a terme un estudi en què fa una clas­si­fi­cació de l’impacte de l’enve­lli­ment en els diver­sos sec­tors econòmics, i han tro­bat que amb un per­cen­tatge de tre­ba­lla­dors més alt en la indústria, l’enve­lli­ment té un major impacte en el procés d’auto­ma­tit­zació. En canvi, en els sec­tors de l’agri­cul­tura o dels ser­veis tro­bem l’opo­sat: amb més enve­lli­ment fan una aposta més feble per la robo­tit­zació i, con­seqüent­ment, es perd pro­duc­ti­vi­tat.

El canvi ja està arri­bant, i el 2020 hi va haver a tot l’Estat un regis­tre de població sènior (de 45 a 65 anys) en el mer­cat labo­ral insòlit, el més ele­vat de la història.

Segons les pre­vi­si­ons de l’Índice Senior, de Man­power Group, el grup de 45 a 66 anys absor­birà una gran porció del mer­cat labo­ral, amb un 47% de la població en edat de tre­ba­llar (16-66 anys), i el 50% dels ocu­pats. A més, mos­trarà un biaix encara més mar­cat cap a nivells alts de for­mació, espe­ci­al­ment en les pro­fes­si­ons tècni­ques. Les pro­jec­ci­ons cal­cu­len que hi haurà més d’1 milió d’ocu­pa­ci­ons a tot l’Estat espa­nyol que no es podran cobrir per la sor­tida del mer­cat labo­ral dels sèniors de major qua­li­fi­cació.

Amb aquest pano­rama, els experts con­si­de­ren que s’incen­ti­varà la par­ti­ci­pació labo­ral, que s’atraurà més tre­ba­lla­dor estran­ger i que es mobi­lit­za­ran indi­vi­dus que han sor­tit del mer­cat labo­ral (més grans o les dones).

Si fos així, la taxa d’acti­vi­tat (61% a Cata­lu­nya) dei­xa­ria d’estar per sota de la mit­jana de l’OCDE (68%) per situar-se als nivell de Dina­marca (72%).

El con­sum tam­poc s’escapa de ser arros­se­gat pel” tsu­nami demogràfic” L’enve­lli­ment està trans­for­mant de manera con­si­de­ra­ble el model de com­pra i els ingres­sos de les famílies en les soci­e­tats avançades. Conèixer aquests can­vis es con­ver­teix en infor­mació essen­cial per saber com serà l’eco­no­mia que ve.

L’Ins­ti­tut Espa­nyol d’Ana­lis­tes Finan­cers va pre­sen­tar l’estudi Lon­ge­vi­dad y cam­bios en el ahorro y la inversión, en què mos­tra­ven tendències de con­sum par­ti­cu­lars segons les fran­ges d’edat. L’anàlisi augura una cai­guda en des­pesa d’ali­ments, begu­des no alcohòliques i tabac en tots els grups i un des­cens de la des­pesa en roba i calçat, més acu­sat a mesura que enve­llei­xen, per posar alguns exem­ples.

“La per­sona gran, quan com­pra, ho fa d’una manera més refle­xiva, la qual cosa vol dir que adqui­reix pro­duc­tes que neces­sita: arti­cles de cura per­so­nal, tec­no­lo­gia i ali­men­tació sana. És un acte de con­sum més pen­sat, més raci­o­nal i més a llarg ter­mini, que fuig del capritx. Encara que sem­bli para­do­xal, la gent gran opta per pro­duc­tes dura­dors i de qua­li­tat”, explica María José Abra­ham, direc­tora gene­ral de Fun­dación Edad&Vida, una ins­ti­tució que es va crear fa vint anys, en un moment en què el canvi demogràfic sonava a ciència-ficció.

La fun­dació va néixer per millo­rar la qua­li­tat de vida de les per­so­nes grans i les que ho han de ser i va fer una evo­lució de la seva tasca en pas­sar de pro­moure polítiques d’actu­ació a polítiques de pre­venció. Entre les dife­rents acti­vi­tats que porta a terme, hi ha la d’incen­ti­var els estu­dis sobre l’enve­lli­ment. En un sobre els hàbits de com­pra i con­sum de les per­so­nes grans, es mos­trava que aquest col·lec­tiu està aug­men­tant els ingres­sos els dar­rers anys i que es plan­teja l’adqui­sició i l’ús de pro­duc­tes que abans no esta­ven al seu abast, en par­ti­cu­lar pro­duc­tes rela­ci­o­nats amb la cober­tura de l’oci, la neces­si­tat d’estar en con­tacte amb amics i fami­li­ars, l’interès d’estar infor­mats i de man­te­nir les capa­ci­tats cog­ni­ti­ves.

Segons un estudi en què va par­ti­ci­par la fun­dació, la renda mit­jana anual més ele­vada a la ciu­tat de Bar­ce­lona és la de la població de 65 a 75 anys, men­tre que la més reduïda és la de la població de més de 75 anys.

Abra­ham creu que tra­di­ci­o­nal­ment la població gran ha estat con­si­de­rada una des­pesa per a la soci­e­tat, però amb un esce­nari de major pes d’aquest col·lec­tiu en l’estruc­tura demogràfica s’ha de veure com un gene­ra­dor de riquesa. “Tots els ser­veis al vol­tant de l’assistència o l’orga­nit­zació de vacan­ces tenen encara molt recor­re­gut i, a més, no són des­lo­ca­lit­za­bles”, subrat­lla Abra­ham.

Ara bé, caldrà tren­car alguns pre­ju­di­cis res­pecte a aquest col·lec­tiu com a con­su­mi­dor. La gent gran neces­sita el mateix que qual­se­vol altre col·lec­tiu, no és un grup uni­forme, però cal ade­quar els pro­duc­tes a les seves neces­si­tats. “S’ha de tenir pre­sent que ningú no vol ser cata­lo­gat com a gran, però té unes neces­si­tats en el seu moment vital”, afe­geix la direc­tora de la Fun­dación Edad&Vida. Les empre­ses hau­ran de pren­dre nota per no per­dre les opor­tu­ni­tats de negoci que pot supo­sar aquest tar­get que serà pre­do­mi­nant d’aquí a uns anys.

Excepció.

El setem­bre del 2020, sor­tia a la llum The great demo­grap­hi­cal rever­sal, de Char­les Good­hart, pro­fes­sor uni­ver­si­tari, i Manoj Prad­han, exdi­rec­tor gerent de Mor­gan Stan­ley, en què es postu­lava que el gran canvi demogràfic mun­dial afec­tarà les pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment econòmic del món. Aquesta obra ha estat una excepció dins del món de l’eco­no­mia, que gene­ral­ment presta poca atenció a la demo­gra­fia, pot­ser perquè l’enve­lli­ment és un feno­men nou en la història de la huma­ni­tat.

Els autors fan una reflexió basada en el fet que d’una població enve­llida no es pot espe­rar més que un crei­xe­ment econòmic esqui­fit com a resul­tat d’uns índexs molt bai­xos d’inversió: “A mesura que les per­so­nes es fan grans, dei­xen d’estal­viar, només regis­tren des­pe­ses”, es pot lle­gir en una obra que augura una estag­flació secu­lar, ja que la pro­duc­ti­vi­tat i el crei­xe­ment real segui­ran sent molt més lents, però els preus aug­men­ta­ran més ràpida­ment. Amb un pronòstic de futur tan dife­rent, les pre­dic­ci­ons dels autors aviat poden resul­tar cor­rec­tes o incor­rec­tes.

Nova­ment tro­bem opi­ni­ons opo­sa­des, en aquest cas, sobre l’impacte en l’estalvi i els tipus d’interès. Així, per a l’eco­no­mista de Caixa Rese­arch, jus­ta­ment una de les raons que expli­quen l’època de tipus d’interès tan bai­xos que estem vivint és per l’aug­ment de l’estalvi típic de les pobla­ci­ons més enve­lli­des. “Com que l’espe­rança de vida ha aug­men­tat con­si­de­ra­ble­ment, es pla­ni­fi­quen més bé la seva jubi­lació a par­tir de l’estalvi”, explica Llo­rens.

Així doncs, aquest aug­ment d’estal­vis fa que s’incre­menti l’oferta de crèdit i, per tant, que el preu del diner baixi, és a dir, que els tipus d’interès siguin més bai­xos. Una de les con­seqüències d’aquest diner barat és que afa­vo­reix la inversió en tec­no­lo­gia, així que si les empre­ses volen trans­for­mar el seu procés pro­duc­tiu per fer-lo més efi­ci­ent ho podran imple­men­tar amb menys cost

Per tot ple­gat, per con­tra­res­tar l’efecte nega­tiu que pot tenir sobre l’eco­no­mia l’enve­lli­ment pobla­ci­o­nal, els experts pro­po­sen unes quan­tes mesu­res en dife­rents fronts. “Per pro­moure el crei­xe­ment cal­dria aug­men­tar la nata­li­tat, la pro­lon­gació de la vida labo­ral, una major immi­gració i una major par­ti­ci­pació labo­ral de la població”, enu­mera Llo­rens.

De fet, hi ha simu­la­ci­ons apro­xi­ma­ti­ves que cal­cu­len que si s’allargués l’edat de la jubi­lació i, per tant, aug­mentés el nom­bre d’ocu­pats, com­pen­sa­ria entre un 25% i un 45%, l’impacte nega­tiu de l’enve­lli­ment sobre el crei­xe­ment econòmic en la dècada actual i en la següent. Així mateix, allar­gar la vida labo­ral té un impacte directe i sig­ni­fi­ca­tiu, ja que millo­ra­ria la sos­te­ni­bi­li­tat del sis­tema públic de pen­si­ons.

pEN­SI­ONS.

E
Tensió.
l sis­tema s’enfronta a un exi­gent repte a causa del con­ti­nuat procés d’enve­lli­ment. Un estudi sobre el futur de la Segu­re­tat Social de l’any 2020 dut a terme per Fun­cas un think tank de les cai­xes d’estalvi, dedi­cat a la recerca econòmica i social, mos­tra que es pre­veu un aug­ment sen­si­ble de la des­pesa en pen­si­ons sobre el PIB per man­te­nir l’actual nivell de cober­tura. El Banc d’Espa­nya, per la seva banda, parla d’una reducció de la taxa de dependència de 12 punts per­cen­tu­als i de la des­pesa en pen­si­ons d’entre 2 i 4 punts del PIB per al 2050 si s’ampliés l’edat efec­tiva de jubi­lació fins als 70 anys.

El pro­fes­sor titu­lar del depar­ta­ment d’eco­no­mia, finan­ces i comp­ta­bi­li­tat d’ESADE, Jordi Fabre­gat, explica que endar­re­rir la jubi­lació com a mesura per com­pen­sar la trans­for­mació pobla­ci­o­nal té també les seves con­train­di­ca­ci­ons, com deli­mi­tar l’entrada dels joves al mer­cat labo­ral. “Hi ha un efecte molt clar, i és que neces­si­ta­rem polítiques simultànies com els ajuts a la nata­li­tat o a la immi­gració. Si no tenim immi­gració, no podrem cobrar les pen­si­ons, ni tam­poc podrem cobrir el mer­cat labo­ral”, alerta Fabre­gat.

De fet, uns estu­dis de Naci­ons Uni­des, el Cen­tre Witt­gens­tein i el Cen­tre per al Desen­vo­lu­pa­ment Glo­bal con­fir­men que la UE neces­si­tarà en les pro­pe­res dècades entre 60 i 100 mili­ons d’immi­grants per sobre­viure.

Així doncs, segons un exer­cici hipotètic que han rea­lit­zat des de Cai­xa­bank, amb un nivell de flu­xos d’immi­gració com el que ha tin­gut Ale­ma­nya (1,1% res­pecte a la població total, front al 0,7% que es va regis­trar a l’Estat espa­nyol abans de la pandèmia) com­pen­sa­ria entre un 3 i un 7% l’impacte nega­tiu de l’enve­lli­ment sobre el crei­xe­ment econòmic en la dècada actual i en la següent.

Mesu­res cor­rec­ti­ves.

No serà sufi­ci­ent allar­gar l’edat de jubi­lació, incor­po­rar més dones al mer­cat labo­ral i aug­men­tar la nata­li­tat o la immi­gració per cor­re­gir aquest dese­qui­li­bri entre l’incre­ment de la taxa d’enve­lli­ment i la bai­xada de la nata­li­tat.També caldrà millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat i reduir la taxa d’atur, un impor­tant escull en la nos­tra eco­no­mia si es té en compte que tenim una de les taxes més ele­va­des d’Europa.De fet, segons els dos­si­ers de Cai­xa­bank­re­se­arch, si s’acon­seguís reduir el nom­bre d’atu­rats en la pro­porció de la mit­jana euro­pea s’asso­li­ria un crei­xe­ment econòmic de 0,12 punts i 0,13 punts en les següents dues dècades.​Convé, doncs, acti­var les polítiques cor­rec­ti­ves per afron­tar aquest repte en majúscu­les.

Els sèniors, oblidats

a.p
Cal fer un equilibri per mantenir l’experiència de la gent gran amb les de la gent jove
jordi fabregat
esade

Un dels grans reptes a què s’enfronten les empreses és el de saber mantenir i conciliar les diverses generacions que cohabiten alhora en un mateix entorn laboral. De moment, és una assignatura pendent, segons la directora de la Fundacion Edad&Vida, María José Abraham. Ho hem vist en els darrers ajustaments de plantilles de grans empreses i entitats financeres, en què les prejubilacions continuen sent mesures estrella en les negociacions amb els agents socials, malgrat les iniciatives dels governs de cercar polítiques per allargar l’edat de jubilació. Una enquesta que va portar a terme la consultora de recursos humans Manpower Group entre més de 28.000 empleadors de vint-i-cinc països va revelar que només un 14% dels enquestats implementa estratègies per reclutar treballadors grans i només un 21% per atreure empleats sèniors. L’ informe #TuEdadEsUnTesoro, de la Fundació Adecco, mostrava que el 40% dels responsables de recursos humans descarten automàticament les candidatures dels demandants d’ocupació a partir dels 55 anys. Encara hi ha molt camí per recórrer dins de les organitzacions empresarials per garantir la continuïtat de perfils sèniors a partir de reorientar carreres, i respecte a les accions per neutralitzar els efectes de l’envelliment de les plantilles. “Sovint cal fer una mena d’equilibri de cirurgià per mantenir l’experiència de la gent gran amb les noves habilitats de la gent jove”, explica Jordi Fabregat, professor d’ESADE.

La formació continuada es converteix en un element essencial per poder mantenir talent de la generació sènior i aconseguir adaptar a la transformació els llocs de treball i els perfils demandats.

És per això que cal una major responsabilitat de les empreses, de les persones com individus que facin l’esforç per formar-se i de les administracions públiques que estableixin polítiques d’incentius. “Majoritàriament, la falta d’aposta per la formació no és una qüestió econòmica sinó més organitzativa”, considera Fabregat. El cas és que l’estructura productiva del país és la de micropimes i les capacitats per reorientar els empleats sèniors ho fa més complicat.

A Sodexo, una multinacional de serveis de neteja, assistencials, conviuen quatre generacions, de baby boomers a la generació Z. Carina Cabezas, presidenta de la companyia a la Península, explicava a la presentació de l’Index Manpowergroup que han engegat polítiques de formació per al talent sènior “Per a la nostra organització, és crucial que les generacions convisquin, i mantenir la gent més gran ens resulta imprescindible. Per a nosaltres, el lideratge col·laboratiu ens està ajudant a promoure la convivència”, explica. Així mateix, han integrat un programa per afavorir la reincorporació a la feina dels més grans de 50 anys, un col·lectiu amb el percentatge més alt d’atur de llarga durada. Per la seva part, SAVIA de la Fundació Endesa aspira a canviar la cultura establerta a través de formació per als més grans de 50 anys.

Com més edat, més capacitat negociadora

El valor del talent sènior va molt més enllà de compensar els efectes negatius de l’envelliment de la població sobre l’economia. Aquest talent és caracteritza per desplegar unes habilitats úniques i prescindir-ne comporta una pèrdua de potencialitat a les organitzacions empresarials. Hi ha estudis que mostren com canvien les habilitats dels professionals a mesura que van passant els any en la seva trajectòria professional.Entendre aquesta transformació es converteix doncs, en crític per a gestionar el talent de les organitzacions.

L’informe de la consultora de recursos humans Randstad, per exemple, revela que, entre les competències en què el talent sènior destaca es troba la capacitat d’adaptació als canvis, la iniciativa proactiva, les habilitats negociadores i, ja en menor mesura, la gestió de persones. Ara bé, són habilitats que realment depenen de l’edat? A Randstad estan convençuts que sí, que a mesura que augmenta l’experiència vital i laboral, millora l’adaptabilitat i la negociació.

A més, als professionals sèniors se’ls atribueixen més capacitat de concentració, més resiliència i proactivitat, i menys impulsivitat que els empleats més joves. A més, se’ls pressuposa una bona xarxa de contactes.

La creu.

L’altra cara de la moneda, segons aquest estudi és que amb els anys es perden algunes habilitats com l’agilitat a l’hora de prendre decisions i la connexió emocional, i augmenta l’aversió al risc i a l’aposta per noves inversions.

Segons un informe de la consultora McKinsey, s’estima que el 2030 la demanda de les habilitats tecnològiques augmentarà en un 55%; els requisits per a les habilitats socials i emocionals, un 24%, i les habilitats cognitives, un 8%. Tenint en compte aquestes necessitats de competències futures, l’escola de formació digital IEBS ha identificat un seguit d’habilitats necessàries a dintre de les organitzacions, com ara la intel·ligència emocional, l’alfabetització digital, les habilitats de persuasió, l’adaptabilitat, la resolució de problemes, l’ambició emprenedora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.