L’impacte en l’economia d’un país envellit
Per cada punt d’increment de l’envelliment de la població es redueix en un 0,4% el creixement econòmic. “Aquest impacte és degut tant al fet que la força laboral minva com que la productivitat laboral disminueix; les dues qüestions afecten en la mateixa proporció”, explica Josep Mestres, economista del centre d’estudis CaixaBank Research, coautor de diversos dossiers sobre els efectes de l’envelliment de la població en l’economia.
Els estudis de projeccions preveuen un canvi important en l’estructura demogràfica degut a diferents fenòmens com la transició a la vellesa dels baby boomers, (nascuts fins al 1975), un col·lectiu especialment nombrós i que s’ha anat fent gran alhora que creixia l’esperança de vida, substancialment.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), recollides fins a l’any 2019, en quaranta anys l’expectativa de vida ha augmentat més de set anys. El 2020, però, hi va haver un sotrac en la tendència a l’alça de la longevitat esperada a causa de la covid-19. A aquests factors, s’hi sumen el descens de la natalitat, una altra de les claus que expliquen el fenomen de l’envelliment. A Catalunya la taxa de fertilitat s’ha situat per sota de la de reemplaçament, és a dir, la que assegura que la població total es manté constant sense immigració, i que està al voltant dels 2,1 fills per dona. Des de finals del segle XX, a Catalunya es troba molt per sota, al voltant de l’1,3 fills.
Segons les projeccions de de l’Idescat, el 2050 la població major de 65 anys haurà augmentat en més d’1 milió de persones i representarà el 30% de la població. El nombre de majors de 85 anys, passaria a ser de 541.000 el 2051, més de dues vegades i mitja la xifra actual.
Així que, quan la població envelleix, la productivitat es redueix per diversos canals.Amb més persones sèniors en edat de treballar, les seves competències canvien i això té un impacte en la productivitat agregada de l’economia. “Ja que cada grup d’edat té unes competències diferents, els canvis en la composició per edats de la població influeixen en la composició de les habilitats, la qual cosa es pot traduir en canvis en la productivitat laboral”, es pot llegir en el dossier dels economistes Josep Mestres i Eduard Llorens.
Segons un estudi del Banc d’Espanya, els treballadors més grans tenen més habilitats de planificació i de lectura, mentre que les seves habilitats físiques, d’escriptura i numèriques disminueixen. Així mateix, les empreses amb plantilles més envellides tenen més aversió al risc a l’hora de prendre decisions d’inversió i menys incentius per adoptar canvis tecnològics, la qual cosa acaba provocant que siguin menys productives.
Problema de fons.
Ara bé, segons els treballs que s’han anat publicant darrerament respecte als efectes en la transició digital i automatització, l’envelliment i la productivitat laboral, hi ha un debat obert en què coexisteixen dues hipòtesis enfrontades. Una és que l’envelliment bloqueja els processos d’automatització i robotització, que són els que impulsen la productivitat. “A l’empresa li surt molt car formar els treballadors sèniors en noves tecnologies. Aquesta població més envellida no innova i les empreses acaben perdent competitivitat”, relata Llorens.
La segona hipòtesi diu bàsicament el contrari: l’envelliment afecta positivament la productivitat, perquè aquells sectors que estan més envellits implementen la robotització en comptes de reemplaçar els empleats que es jubilen per gent jove.“No hi ha consens sobre com l’envelliment afectarà aquest concepte i nosaltres trobem arguments sòlids en les dues hipòtesis”, afegeix Mestres.
Questió de sectors.
El canvi ja està arribant, i el 2020 hi va haver a tot l’Estat un registre de població sènior (de 45 a 65 anys) en el mercat laboral insòlit, el més elevat de la història.
Segons les previsions de l’Índice Senior, de Manpower Group, el grup de 45 a 66 anys absorbirà una gran porció del mercat laboral, amb un 47% de la població en edat de treballar (16-66 anys), i el 50% dels ocupats. A més, mostrarà un biaix encara més marcat cap a nivells alts de formació, especialment en les professions tècniques. Les projeccions calculen que hi haurà més d’1 milió d’ocupacions a tot l’Estat espanyol que no es podran cobrir per la sortida del mercat laboral dels sèniors de major qualificació.
Amb aquest panorama, els experts consideren que s’incentivarà la participació laboral, que s’atraurà més treballador estranger i que es mobilitzaran individus que han sortit del mercat laboral (més grans o les dones).
Si fos així, la taxa d’activitat (61% a Catalunya) deixaria d’estar per sota de la mitjana de l’OCDE (68%) per situar-se als nivell de Dinamarca (72%).
El consum tampoc s’escapa de ser arrossegat pel” tsunami demogràfic” L’envelliment està transformant de manera considerable el model de compra i els ingressos de les famílies en les societats avançades. Conèixer aquests canvis es converteix en informació essencial per saber com serà l’economia que ve.
L’Institut Espanyol d’Analistes Financers va presentar l’estudi Longevidad y cambios en el ahorro y la inversión, en què mostraven tendències de consum particulars segons les franges d’edat. L’anàlisi augura una caiguda en despesa d’aliments, begudes no alcohòliques i tabac en tots els grups i un descens de la despesa en roba i calçat, més acusat a mesura que envelleixen, per posar alguns exemples.
“La persona gran, quan compra, ho fa d’una manera més reflexiva, la qual cosa vol dir que adquireix productes que necessita: articles de cura personal, tecnologia i alimentació sana. És un acte de consum més pensat, més racional i més a llarg termini, que fuig del capritx. Encara que sembli paradoxal, la gent gran opta per productes duradors i de qualitat”, explica María José Abraham, directora general de Fundación Edad&Vida, una institució que es va crear fa vint anys, en un moment en què el canvi demogràfic sonava a ciència-ficció.
La fundació va néixer per millorar la qualitat de vida de les persones grans i les que ho han de ser i va fer una evolució de la seva tasca en passar de promoure polítiques d’actuació a polítiques de prevenció. Entre les diferents activitats que porta a terme, hi ha la d’incentivar els estudis sobre l’envelliment. En un sobre els hàbits de compra i consum de les persones grans, es mostrava que aquest col·lectiu està augmentant els ingressos els darrers anys i que es planteja l’adquisició i l’ús de productes que abans no estaven al seu abast, en particular productes relacionats amb la cobertura de l’oci, la necessitat d’estar en contacte amb amics i familiars, l’interès d’estar informats i de mantenir les capacitats cognitives.
Abraham creu que tradicionalment la població gran ha estat considerada una despesa per a la societat, però amb un escenari de major pes d’aquest col·lectiu en l’estructura demogràfica s’ha de veure com un generador de riquesa. “Tots els serveis al voltant de l’assistència o l’organització de vacances tenen encara molt recorregut i, a més, no són deslocalitzables”, subratlla Abraham.
Ara bé, caldrà trencar alguns prejudicis respecte a aquest col·lectiu com a consumidor. La gent gran necessita el mateix que qualsevol altre col·lectiu, no és un grup uniforme, però cal adequar els productes a les seves necessitats. “S’ha de tenir present que ningú no vol ser catalogat com a gran, però té unes necessitats en el seu moment vital”, afegeix la directora de la Fundación Edad&Vida. Les empreses hauran de prendre nota per no perdre les oportunitats de negoci que pot suposar aquest target que serà predominant d’aquí a uns anys.
Excepció.
Els autors fan una reflexió basada en el fet que d’una població envellida no es pot esperar més que un creixement econòmic esquifit com a resultat d’uns índexs molt baixos d’inversió: “A mesura que les persones es fan grans, deixen d’estalviar, només registren despeses”, es pot llegir en una obra que augura una estagflació secular, ja que la productivitat i el creixement real seguiran sent molt més lents, però els preus augmentaran més ràpidament. Amb un pronòstic de futur tan diferent, les prediccions dels autors aviat poden resultar correctes o incorrectes.
Així doncs, aquest augment d’estalvis fa que s’incrementi l’oferta de crèdit i, per tant, que el preu del diner baixi, és a dir, que els tipus d’interès siguin més baixos. Una de les conseqüències d’aquest diner barat és que afavoreix la inversió en tecnologia, així que si les empreses volen transformar el seu procés productiu per fer-lo més eficient ho podran implementar amb menys cost
Per tot plegat, per contrarestar l’efecte negatiu que pot tenir sobre l’economia l’envelliment poblacional, els experts proposen unes quantes mesures en diferents fronts. “Per promoure el creixement caldria augmentar la natalitat, la prolongació de la vida laboral, una major immigració i una major participació laboral de la població”, enumera Llorens.
De fet, hi ha simulacions aproximatives que calculen que si s’allargués l’edat de la jubilació i, per tant, augmentés el nombre d’ocupats, compensaria entre un 25% i un 45%, l’impacte negatiu de l’envelliment sobre el creixement econòmic en la dècada actual i en la següent. Així mateix, allargar la vida laboral té un impacte directe i significatiu, ja que milloraria la sostenibilitat del sistema públic de pensions.
pENSIONS.
El professor titular del departament d’economia, finances i comptabilitat d’ESADE, Jordi Fabregat, explica que endarrerir la jubilació com a mesura per compensar la transformació poblacional té també les seves contraindicacions, com delimitar l’entrada dels joves al mercat laboral. “Hi ha un efecte molt clar, i és que necessitarem polítiques simultànies com els ajuts a la natalitat o a la immigració. Si no tenim immigració, no podrem cobrar les pensions, ni tampoc podrem cobrir el mercat laboral”, alerta Fabregat.
De fet, uns estudis de Nacions Unides, el Centre Wittgenstein i el Centre per al Desenvolupament Global confirmen que la UE necessitarà en les properes dècades entre 60 i 100 milions d’immigrants per sobreviure.
Així doncs, segons un exercici hipotètic que han realitzat des de Caixabank, amb un nivell de fluxos d’immigració com el que ha tingut Alemanya (1,1% respecte a la població total, front al 0,7% que es va registrar a l’Estat espanyol abans de la pandèmia) compensaria entre un 3 i un 7% l’impacte negatiu de l’envelliment sobre el creixement econòmic en la dècada actual i en la següent.
Mesures correctives.
Els sèniors, oblidats
a.p
Un dels grans reptes a què s’enfronten les empreses és el de saber mantenir i conciliar les diverses generacions que cohabiten alhora en un mateix entorn laboral. De moment, és una assignatura pendent, segons la directora de la Fundacion Edad&Vida, María José Abraham. Ho hem vist en els darrers ajustaments de plantilles de grans empreses i entitats financeres, en què les prejubilacions continuen sent mesures estrella en les negociacions amb els agents socials, malgrat les iniciatives dels governs de cercar polítiques per allargar l’edat de jubilació. Una enquesta que va portar a terme la consultora de recursos humans Manpower Group entre més de 28.000 empleadors de vint-i-cinc països va revelar que només un 14% dels enquestats implementa estratègies per reclutar treballadors grans i només un 21% per atreure empleats sèniors. L’ informe #TuEdadEsUnTesoro, de la Fundació Adecco, mostrava que el 40% dels responsables de recursos humans descarten automàticament les candidatures dels demandants d’ocupació a partir dels 55 anys. Encara hi ha molt camí per recórrer dins de les organitzacions empresarials per garantir la continuïtat de perfils sèniors a partir de reorientar carreres, i respecte a les accions per neutralitzar els efectes de l’envelliment de les plantilles. “Sovint cal fer una mena d’equilibri de cirurgià per mantenir l’experiència de la gent gran amb les noves habilitats de la gent jove”, explica Jordi Fabregat, professor d’ESADE.
La formació continuada es converteix en un element essencial per poder mantenir talent de la generació sènior i aconseguir adaptar a la transformació els llocs de treball i els perfils demandats.
És per això que cal una major responsabilitat de les empreses, de les persones com individus que facin l’esforç per formar-se i de les administracions públiques que estableixin polítiques d’incentius. “Majoritàriament, la falta d’aposta per la formació no és una qüestió econòmica sinó més organitzativa”, considera Fabregat. El cas és que l’estructura productiva del país és la de micropimes i les capacitats per reorientar els empleats sèniors ho fa més complicat.
A Sodexo, una multinacional de serveis de neteja, assistencials, conviuen quatre generacions, de baby boomers a la generació Z. Carina Cabezas, presidenta de la companyia a la Península, explicava a la presentació de l’Index Manpowergroup que han engegat polítiques de formació per al talent sènior “Per a la nostra organització, és crucial que les generacions convisquin, i mantenir la gent més gran ens resulta imprescindible. Per a nosaltres, el lideratge col·laboratiu ens està ajudant a promoure la convivència”, explica. Així mateix, han integrat un programa per afavorir la reincorporació a la feina dels més grans de 50 anys, un col·lectiu amb el percentatge més alt d’atur de llarga durada. Per la seva part, SAVIA de la Fundació Endesa aspira a canviar la cultura establerta a través de formació per als més grans de 50 anys.
Com més edat, més capacitat negociadora
El valor del talent sènior va molt més enllà de compensar els efectes negatius de l’envelliment de la població sobre l’economia. Aquest talent és caracteritza per desplegar unes habilitats úniques i prescindir-ne comporta una pèrdua de potencialitat a les organitzacions empresarials. Hi ha estudis que mostren com canvien les habilitats dels professionals a mesura que van passant els any en la seva trajectòria professional.Entendre aquesta transformació es converteix doncs, en crític per a gestionar el talent de les organitzacions.
L’informe de la consultora de recursos humans Randstad, per exemple, revela que, entre les competències en què el talent sènior destaca es troba la capacitat d’adaptació als canvis, la iniciativa proactiva, les habilitats negociadores i, ja en menor mesura, la gestió de persones. Ara bé, són habilitats que realment depenen de l’edat? A Randstad estan convençuts que sí, que a mesura que augmenta l’experiència vital i laboral, millora l’adaptabilitat i la negociació.
A més, als professionals sèniors se’ls atribueixen més capacitat de concentració, més resiliència i proactivitat, i menys impulsivitat que els empleats més joves. A més, se’ls pressuposa una bona xarxa de contactes.
La creu.
Segons un informe de la consultora McKinsey, s’estima que el 2030 la demanda de les habilitats tecnològiques augmentarà en un 55%; els requisits per a les habilitats socials i emocionals, un 24%, i les habilitats cognitives, un 8%. Tenint en compte aquestes necessitats de competències futures, l’escola de formació digital IEBS ha identificat un seguit d’habilitats necessàries a dintre de les organitzacions, com ara la intel·ligència emocional, l’alfabetització digital, les habilitats de persuasió, l’adaptabilitat, la resolució de problemes, l’ambició emprenedora.