Kre­e­dit és una firma pro­fes­si­o­nal de ser­veis d’asses­so­ra­ment finan­cer a empre­ses que fa dies que es pre­para per fer front a l’esce­nari post­pandèmia, espe­ci­al­ment per al que començarà a que­dar al des­co­bert a par­tir d’aquest mes de setem­bre a què mol­tes pimes arri­ben amb l’aigua al coll. Es pre­veu una cas­cada de con­cur­sos de cre­di­tors, rees­truc­tu­ra­ci­ons del deute, entra­des de socis capi­ta­lis­tes per oxi­ge­nar els comp­tes, can­vis de titu­la­ri­tat de nego­cis... En defi­ni­tiva, una bona sac­se­jada del tei­xit. Jordi Solé Tuyà, fun­da­dor i màxim exe­cu­tiu de Kre­e­dit, pro­nos­tica que venen temps con­vul­sos mar­cats per l’ofec finan­cer de molts nego­cis: “Serem més neces­sa­ris que mai”, pre­veu.

Solé sap del que parla, perquè va mun­tar el des­patx el 2010, en el con­text de zona catastròfica i de cala­mi­tat que va dei­xar enrere el crac immo­bi­li­ari i finan­cer del 2008. Ales­ho­res, la situ­ació era també com­pli­cada, però d’un altre per­fil. Bancs i cai­xes s’havien aga­fat els dits amb el totxo i van res­trin­gir el crèdit a les empre­ses i, en un moment de falta d’alter­na­ti­ves, mol­tes es van veure obli­ga­des a abai­xar la per­si­ana perquè no podien finançar ni el cir­cu­lant. El sec­tor ban­cari va patir un dur procés de con­cen­tració tute­lat que va com­pli­car encara més les coses per a les empre­ses. Solé, que havia estat res­pon­sa­ble finan­cer de diver­sos nego­cis indus­tri­als i gau­dia d’un intan­gi­ble tan impor­tant en aquest món com la con­fiança, va deci­dir posar-lo al ser­vei d’altres empre­sa­ris.

En onze anys de vida, Kre­e­dit ha tre­ba­llat per a unes 1.300 pimes (amb una fac­tu­ració supe­rior al milió d’euros) i ha aixe­cat finançament per valor de 300 mili­ons d’euros, bàsica­ment de deute i prin­ci­pal­ment a Cata­lu­nya. Aques­tes xifres con­ver­tei­xen la firma cata­lana en la més impor­tant de recerca de finançament per a pimes de tot l’Estat, segons afir­men ells matei­xos. De moment, Kre­e­dit té les ofi­ci­nes a Bar­ce­lona i no té pre­vist obrir-ne més, perquè és una acti­vi­tat que es pot fer sense con­tacte pre­sen­cial amb els cli­ents. Ara bé, dis­posa de dele­gats comer­ci­als a Madrid, Múrcia, Galícia, València i Sara­gossa.

El cert és que hi ha altres mol­tes fir­mes d’asses­so­ra­ment empre­sa­rial que ofe­rei­xen un ampli ven­tall de ser­veis. Però d’espe­ci­a­lit­za­des en finançament, no n’hi ha tan­tes, i Solé pensa que, en aques­tes, el pes específic d’advo­cats és “massa ele­vat” en relació als eco­no­mis­tes, segons el seu cri­teri. El direc­tor gene­ral de Kre­e­dit és diplo­mat en ciències empre­sa­ri­als.

També és veri­tat que quan del que es tracta és d’abor­dar qüesti­ons finan­ce­res d’una certa importància, com ara el refi­nançament del deute, mol­tes pimes es decan­ten per con­trac­tar els ser­veis de les grans fir­mes inter­na­ci­o­nals d’asses­so­ria, les ano­me­na­des big four, és a dir, Deloitte, EY, PwC i KPMG: “No deixa de sor­pren­dre’m aquesta decisió, perquè alguns dels prin­ci­pals cli­ent d’aques­tes fir­mes són bancs i això suposa un evi­dent con­flicte d’interes­sos. M’amoïna que alguns empre­sa­ris tin­guin una mirada tan curta”, afirma Jordi Solé Tuyà.

El res­pon­sa­ble de Kre­e­dit no amaga una certa anti­pa­tia cap al sec­tor finan­cer tra­di­ci­o­nal. Les raons són diver­ses. D’entrada, cri­tica que, a l’hora de pren­dre una decisió sobre un cli­ent, els bancs sovint posen el focus en el pas­sat de l’empresa i obli­den els plans de futur, com sí que fa el finançament més alter­na­tiu. Igual­ment, també cri­tica la mala praxi i la falta de trans­parència. Sense anar més lluny, lamenta que, durant aquesta pandèmia, hagin con­ce­dit els préstecs ICO només als seus cli­ents i no a altres empre­ses que els hagin sol·lici­tats. Solé denun­cia que aquesta pràctica amaga un interès ego­ista de can­viar risc propi per risc de l’Estat, atès el dete­ri­o­ra­ment de l’eco­no­mia i per elu­dir els impa­ga­ments.

Per tot això, i perquè les empre­ses no poden seguir endeu­tant-se més amb el banc, a Kre­e­dit tre­ba­llen amb la hipòtesi que, els pròxims mesos, el repte de molts nego­cis serà explo­rar noves vies de finançament, més cre­a­ti­ves i allu­nya­des del que estan acos­tu­mats. No és res nou. La pandèmia està acce­le­rant una tendència que estava crei­xent els dar­rers anys, tot i que era mino­ritària: “Les empre­ses no poden assu­mir més deute i han d’accep­tar que entrin socis finan­cers que apor­tin diners que no s’hagin de tor­nar”, afirma.

En con­seqüència, iden­ti­fi­car la millor solució de finançament alter­na­tiu d’empre­ses molt endeu­ta­des serà una de les línies de tre­ball que Kre­e­dit pensa que s’inten­si­fi­carà en el curt ter­mini. En paral·lel, la firma pro­fes­si­o­nal sap que ha d’esmerçar esforços per con­tra­res­tar la idea que tenen molts empre­sa­ris que el finançament extra­ban­cari és més car: “No es poden com­pa­rar solu­ci­ons de finançament mirant només el tipus d’interès”, adver­teix Solé.

Kre­e­dit també espera molta més feina deri­vada de con­cur­sos de cre­di­tors i de rees­truc­tu­ra­ci­ons de deute. També han obert una ofi­cina per cana­lit­zar les sol·lici­tuds als Next Gene­ra­ti­ons: n’han rebut unes 200 deman­des.

També estu­dien crear un vehi­cle de finançament d’empre­ses.