La llei per a ‘start-ups’: sí però no
L’ecosistema veu positiu que es reguli legislativament el sector, però espera una disposició final més ambiciosa
El conjunt de l’ecosistema digital innovador, tant a Catalunya com a l’Estat, considera que feia falta una llei dirigida a regular la creació i el creixement de les empreses emergents. En aquest aspecte, hi ha una satisfacció positiva general. Tanmateix, l’abast de l’avantprojecte de llei de Foment de l’Ecosistema de les Empreses Emergents ha decebut perquè no té en compte les característiques diferencials de les start-ups, dels seus fundadors i dels inversors. I en aquest punt també hi ha consens. En definitiva, l’esborrany de la futura llei obté un sí però no de l’ecosistema, amb l’esperança que l’avantprojecte acabi incorporant abans de la seva tramitació els canvis que l’entorn innovador proposa.
“És un gran pas per reconèixer la importància estratègica del sector com a motor de l’economia, però necessita més concreció. El desplegament dependrà de voluntats futures”, assegura Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona (abans Barcelona Tech City), associació privada sense ànim de lucre que vertebra i impulsa l’ecosistema digital i tecnològic a la capital catalana.
Els punts que creen controvèrsia són, bàsicament, el de la definició de start-up, la fiscalitat i la col·laboració publicoprivada. “És un pas endavant, però estem aplicant el model nord-americà sense tenir la seva cultura de risc”, afirma Joan Miquel Piqué, economista i professor d’Estratègia a EADA Business School. L’avantprojecte de llei demostra, segons ell, “una certa voluntat formal però també que no s’ha aprofundit prou en tot allò que està passat en aquests moments”.
La definició que la futura llei fa d’una start-up és la d’una empresa independent, amb menys de cinc anys de vida (set en el cas de les biotecnològiques, energètiques i industrials), amb caràcter innovador acreditat per ENISA (empresa pública que finança a través de préstecs projectes empresarials innovadors de pimes), que tingui la seu social o la plantilla contractada en territori de l’Estat, que no sigui fruit d’una escissió d’una altra companyia, que no sigui cotitzada, que no hagi distribuït dividends, que facturi menys de 5 milions d’euros i que el seu fundador no hagi creat cap altra empresa abans que s’hagi beneficiat de la nova llei.
La definició, clau.
Els principals agents de l’economia digital i l’emprenedoria innovadora de l’Estat espanyol incidien, en un comunicat fet públic el juliol passat, que “cal allargar el termini a partir del qual una empresa pot ser definida com a emergent”, alhora que destacaven que és imprescindible que aquesta llei “sigui d’aplicació als emprenedors en sèrie, que representen el 63% dels emprenedors a l’Estat espanyol”. En definitiva, que es premiï i no es castigui la reincidència.
La definició està creant polèmica, com també els punts referits a la fiscalitat. “La nova llei hauria d’estimular la inversió per fer créixer l’ecosistema, per exemple, fent exempció d’impostos o eliminant la quota d’autònoms durant un temps. S’han de crear ecosistemes protegits i l’avantprojecte no va en aquest sentit”, diu Piqué. Segons el professor, “malauradament, se’ns mostra una vegada més que estem en un país molt conservador, que castiga el risc i l’error”.
Fiscalitat.
Els agents de l’ecosistema digital veuen aquestes disposicions molt escasses. Demanen que es reforcin els mecanismes d’atracció d’inversió, que es tingui en compte la pública i la privada. En aquest sentit, alerten que no es fa esment de “mesures dirigides a afavorir i incentivar la inversió en empreses emergents per part de business angels i capital privat”, vehicles clau en la creació i desenvolupament d’aquest tipus de negocis. Assenyalen que el que necessiten les start-up són “incentius fiscals centrats en deduccions per a R+D, innovació tecnològica, i a la contractació de talent nacional i internacional, entre d’altres. Com diu el professor Piqué, “el diable està en els detalls”.
També seria convenient una harmonització en aquest camp a Europa. “La UE ja està intentant des de fa un temps la implementació del mercat digital europeu, i una llei comuna seria l’evolució lògica en l’àmbit de la tecnologia. Interessa per ser competitius i per funcionar com a una unitat potent davant d’altres blocs, com els EUA o la Xina, i perquè els diferents països que composen la UE puguin competir en les mateixes condicions”, assegura Martí.
A PIMEC tampoc li agrada
“Calen reformes profundes per simplificar els tràmits administratius, abaixar la pressió fiscal a les pimes, facilitar el compliment normatiu, flexibilitzar el marc laboral i moltes altres mesures”, afirma Antoni Cañete, president de PIMEC. La patronal valora la intenció del govern central en l’avantprojecte de llei per a la reforma de l’ecosistema d’empreses emergents, però hi veu molts obstacles que impedeixen assumir riscos als emprenedors. Creu que la proposta de nova llei és massa restrictiva i excloent, sobretot per a aquells emprenedors “reincidents”, i proposa que la categoria “emergent” s’estableixi segons paràmetres objectius i de forma descentralitzada, i no a través d’un nou procediment a ENISA.