Pel que sem­bla, les crip­to­mo­ne­des i el blockc­hain, que al llarg de més d’una dècada han pogut desen­vo­lu­par-se amb una certa lli­ber­tat, aviat seran embri­dats per la regu­lació, que els caurà com una allau durant els pròxims mesos. D’una banda, en l’àmbit de la UE, tenim el regla­ment MICA (Markets in Crip­to­as­sets),un marc regu­la­dor que vol fer pre­val­dre la segu­re­tat, i en aquest sen­tit, imposa, entre altres reque­ri­ments, que les fir­mes que pres­tin ser­veis d’emissió de crip­to­mo­ne­des han de tenir presència en algun país de la UE o que per ges­ti­o­nar car­te­res de crip­to­ac­tius caldrà dema­nar llicència, tot donant pre­ferència als bancs, men­tre que els ges­tors hau­ran de començar des de zero.

D’altra banda, en juris­dic­ci­ons esta­tals, com l’espa­nyola, hom obliga –després del RD 7/2021– els cus­to­dis i les pla­ta­for­mes de bes­canvi de crip­to­mo­ne­des a regis­trar-se al Banc d’Espa­nya, repor­tar ope­ra­ci­ons sos­pi­to­ses, dur regis­tres en què es guar­din les claus dels usu­a­ris i iden­ti­fi­car els usu­a­ris reals.

Por, com diuen alguns, que la crip­to­mo­neda sigui una via de blan­que­ja­ment del diner negre? Com asse­nyala Joan Tor­ras, pro­fes­sor de finan­ces d’EADA i autor del lli­bre Nueva revo­lución digi­tal, las crip­to­mo­ne­das y blockc­hain, fa deu anys “sí que hi podia haver un pro­blema de blan­queig, quan a les cases de can­vis de crip­to­mo­neda no s’obli­gava, com passa ara, a iden­ti­fi­car qui hi can­vi­ava crip­to­mo­ne­des per euros o dòlars”.

Com diuen les dades, si fa deu anys un 50% de les transac­ci­ons en crip­to­mo­ne­des tenien un ori­gen fora de la llei, ara no arriba a l’1%. Tor­ras creu que “la regu­lació és necessària per evi­tar el cola­dor de diner il·legal i és bene­ficiós per a les cases de canvi, que així podran assu­mir fun­ci­ons bancàries, com ofe­rir préstecs o com­prar deri­vats i futurs”. Això, tanta regu­lació “pot desin­cen­ti­var l’acti­vi­tat de mine­ria”.

Tot i que el regu­la­dor jus­ti­fica els regla­ments en el con­trol del diner que vol elu­dir el fisc, real­ment “els estats regu­len perquè el crei­xe­ment des­me­su­rat de la crip­to­mo­neda -capi­ta­lit­zació actual de gai­rebé 2 mili­ons de mili­ons de dòlars- podria fer per­dre la sobi­ra­nia monetària als bancs cen­trals”.

Per a Luz Par­rondo, pro­fes­sora d’eco­no­mia de la UPF, “és clar que les auto­ri­tats monetàries temen que una crip­to­mo­neda com el bit­coin esde­vin­gui una divisa refugi, en subs­ti­tució del dòlar”. El cas del Sal­va­dor, que ja con­si­dera el bit­coin com a alter­na­tiva a la moneda naci­o­nal, seria para­digmàtic: “Un estat pot voler una moneda real­ment regida pel mer­cat, i no pas per les neces­si­tats de la política monetària dels EUA.” És clar que tot ple­gat és rela­tiu, ja que, com asse­nyala Par­rondo, el bit­coin té una oferta limi­tada, amb la qual cosa difícil­ment pot repre­sen­tar un perill per a un dòlar que, d’altra banda, ja no pot aparèixer com el refugi més segur, ja que la injecció mas­siva de dòlars en l’eco­no­mia li ha res­tat força davant els inver­sors, com també ha pas­sat amb l’euro o el ien.

I aquest temor s’estén a les grans tec­nològiques com Face­book, que empeny amb la seva crip­to­mo­neda Libra: “Si les grans big-tech opten per treure una moneda per als seus usu­a­ris i aquests els donen legi­ti­mi­tat, la política monetària dels estats queda enlaire.” En aquest sen­tit, regu­la­ci­ons com MICA, en què l’auto­ri­tat monetària s’atorga la prer­ro­ga­tiva de donar el permís d’ope­rar al proveïdor de crip­to­mo­neda, “van en el sen­tit de limi­tar el poder que puguin tenir aques­tes big-tech”. I amb això no n’hi hau­ria prou, ja que, a més: “Els bancs cen­trals esta­rien dis­po­sats a treure la seva pròpia crip­to­mo­neda, com ja ha fet la Xina amb el iuan digi­tal i, en el cas del BCE, en deu anys tin­drem un euro digi­tal, i el diner serà pro­gra­ma­ble, tin­drem un compte ban­cari al banc cen­tral i la blockc­hain ope­ra­tiva per fer qual­se­vol paga­ment.” Però hi ha dub­tes sobre l’impacte d’això, tan rao­na­bles com què fer amb els bancs, ja que si digi­ta­lit­zem les divi­ses, els bancs comer­ci­als ja no serien neces­sa­ris com a mit­jan­cers, no cal­dria obrir-hi un dipòsit.

Luz Par­rondo entre­lluca un horitzó en què una crip­to­mo­neda com el bit­coin “pot arri­bar a ser el nou patró or, una reserva més que poden tenir els bancs cen­trals, amb avan­tat­ges com que no és neces­sari el trans­port físic”.