L’objectiu de la guia que ajuda els desenvolupadors d’aplicacions mòbils dirigides a l’àmbit de la salut i l’atenció a la persona, elaborada per la Fundació TIC Salut Social, és aconseguir que es creïn observant els principis bàsics de l’ètica, la seguretat, l’accessibilitat, la usabilitat, la interoperabilitat i la confiabilitat.

Presentada la seva actualització a mitjans del setembre passat, després de treure una primera versió el 2017, la guia va dirigida a possibilitar l’autoavaluació de les solucions digitals adreçades a l’atenció no presencial, oferir un servei de certificació i proporcionar uns principis de bones pràctiques en el seu desenvolupament. El document s’ha elaborat amb la col·laboració de CSV Experts, iSalus, m4social, la Taula del Tercer Sector, Pasiona i la UPC.

L’Oficina mHealth de la Fundació TIC Salut Social presenta aquest document com a marc d’actuació per als desenvolupadors de solucions digitals amb l’objectiu d’ajudar a impulsar la pràctica d’activitats sanitàries i de benestar social, centrades en la persona i suportada per dispositius mòbils, sensors per al monitoratge de pacients i altres solucions que actuen com a assistent digital en remot, dins el Sistema de Salut de Catalunya.

“Obtenir una certificació per a la teva aplicació mòbil no significa que aquesta serà adoptada automàticament pel Sistema de Salut, però pot facilitar-ho ja que si no està certificada de ben segur que no s’adoptarà. Però la certificació el que fa és aportar valor afegit i credibilitat a l’aplicació”, explica Carme Pratdepàdua, responsable de l’Oficina mHealth.

S’apliquen un total de 120 criteris de certificació, que garanteixen que les solucions digitals de l’àmbit de la salut i l’atenció a la persona compleixin uns mínims. “Aquests criteris que s’apliquen des de l’Oficina mHealth els volíem fer arribar a tothom, des de desenvolupadors fins a professionals dels centres hospitalaris o d’atenció primària, i és per això que hem confeccionat la guia.”

Des de fa uns cinc anys, s’ha disparat el nombre d’aplicacions centrades en aquest àmbit. “Cada vegada se’n fan més, que funcionen molt bé en l’aspecte tecnològic i de privacitat de dades. En canvi, pel que fa a accessibilitat, per exemple, trobem dèficits”, comenta Pratdepàdua, i posa d’exemple les persones amb discapacitat visual, “que necessiten que el telèfon converteixi les ordres escrites en veu, i perquè això sigui així, a l’hora de crear l’aplicació s’han d’etiquetar correctament els botons del mòbil. Hem trobat que això no sempre es fa.”