El legislador espanyol no vol posar fi a la morositat

El filòsof, matemàtic i jurista francès René Des­car­tes afir­mava: “Els estats més ben orga­nit­zats són els que dic­ten poques lleis, però de rigo­rosa obser­vança.”A diferència del que va pre­co­nit­zar Des­car­tes, a l’Estat espa­nyol, la Llei 3/2004, de 29 de desem­bre, per la qual s’esta­blei­xen mesu­res de lluita con­tra la moro­si­tat en les ope­ra­ci­ons comer­ci­als, mal­grat les suc­ces­si­ves refor­mes per deli­mi­tar el ter­mini de paga­ment a sei­xanta dies, no ha acon­se­guit atu­rar la moro­si­tat, i els ter­mi­nis de paga­ment en lloc de dis­mi­nuir, han aug­men­tat. N’hi ha prou amb un exem­ple: el 2021, els ter­mi­nis de paga­ment es tro­ben a l’entorn dels noranta-qua­tre dies, molt per sobre de la mit­jana euro­pea. Sorprèn com­pa­rar aquest ter­mini mitjà de paga­ment amb el de França, que és de només qua­ranta-qua­tre dies, de manera que arri­bem a la con­clusió que el període mitjà de paga­ment a proveïdors a l’Estat espa­nyol duplica fol­ga­da­ment el del seu veí gal. Convé recor­dar que el període mitjà de paga­ment a proveïdors a Europa és de qua­ranta dies i, a escala mun­dial, de sei­xanta-cinc dies.

Karl Ludwig Lorenz Bin­ding, un pres­tigiós jurista ale­many, afir­mava: “Una norma sense sanció és com una cam­pana sense batall.” Aquí tenim la millor expli­cació de l’estre­pitós fracàs de la llei 3/2004: l’absència de mesu­res coer­ci­ti­ves per fer com­plir una llei. Des de fa molts anys, les orga­nit­za­ci­ons patro­nals que repre­sen­ten les pimes han recla­mat al legis­la­dor que es pro­mul­guin mesu­res coer­ci­ti­ves perquè la norma con­tra la moro­si­tat es com­pleixi en la rea­li­tat empre­sa­rial i no sigui un mer brin­dis al sol. Durant dis­set anys, els par­tits polítics han demos­trat des­in­terès per incloure un règim d’infrac­ci­ons i de san­ci­ons en la llei de lluita con­tra la moro­si­tat.

El grup par­la­men­tari Plu­ral, a instàncies de Junts per Cata­lu­nya, va pre­sen­tar davant el Congrés dels Dipu­tats una pro­po­sició de llei de modi­fi­cació de la llei 3/2004 amb la fina­li­tat de regu­lar un règim d’infrac­ci­ons i san­ci­ons. Aquesta pro­po­sició de llei va ser admesa a tràmit per la mesa de la cam­bra, en la seva reunió del dia 12 de maig del 2020, i publi­cada en el But­lletí Ofi­cial de les Corts Gene­rals. Amb data 22 de setem­bre, el ple del Congrés va apro­var ini­ciar la modi­fi­cació de la llei 3/2004. La presa en con­si­de­ració va ser secun­dada per 344 vots a favor i una sola abs­tenció, resul­tat digne de figu­rar en els annals de la cam­bra com a para­digma del con­sens par­la­men­tari. El grup pro­po­nent va asse­gu­rar que mit­jançant els can­vis nor­ma­tius pro­po­sats es pretén fer un canvi en la cul­tura empre­sa­rial de paga­ment de les transac­ci­ons comer­ci­als entre empre­ses, que eli­mini les males pràcti­ques en la liqui­dació de les fac­tu­res i des­perti en la soci­e­tat espa­nyola que la moro­si­tat és molt per­ju­di­cial no sols per a l’eco­no­mia de les empre­ses, sinó fins i tot per a l’eco­no­mia de l’Estat. Amb poste­ri­o­ri­tat a la presa en con­si­de­ració de la tra­mi­tació de la pro­po­sició de llei de modi­fi­cació de la llei 3/2004, en la seva reunió del 29 de setem­bre, la mesa va pren­dre l’acord sub­següent d’enco­ma­nar l’apro­vació amb com­petència legis­la­tiva plena a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés.

La ini­ci­a­tiva legis­la­tiva de Junts per Cata­lu­nya incor­pora un nou règim d’infrac­ci­ons i san­ci­ons deri­va­des de l’incom­pli­ment dels ter­mi­nis legals de paga­ment que dicta la llei 3/2004. No obs­tant això, una vegada la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva del grup par­la­men­tari Plu­ral va arri­bar a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, els par­tits amb majo­ria a la mesa de la cam­bra han anat ampli­ant suc­ces­si­va­ment el ter­mini per pre­sen­tar-hi esme­nes, de manera que no s’ha pogut avançar a la fase següent. Val la pena subrat­llar que és la mesa la que acorda si s’amplia o no aquest ter­mini, per la qual cosa tenir una majo­ria en aquest òrgan resulta impres­cin­di­ble per a l’estratègia dels par­tits.

És per això que en aquesta ocasió s’està uti­lit­zant aquest ins­tru­ment polític per obs­ta­cu­lit­zar a la mesa, mit­jançant la pròrroga dels ter­mi­nis, la com­pleta tra­mi­tació del text legis­la­tiu que té el suport majo­ri­tari dels mem­bres de la cam­bra, dila­tant inde­fi­ni­da­ment el pro­ce­di­ment. Si real­ment els par­tits tenen volun­tat per reduir la moro­si­tat en les ope­ra­ci­ons mer­can­tils mit­jançant mesu­res san­ci­o­na­do­res, s’hau­rien de posar d’acord i donar suport a l’apro­vació de la pro­po­sició de llei impul­sada per Junts per Cata­lu­nya, en lloc de fre­nar-ne la tra­mi­tació imple­men­tant una tècnica tra­di­ci­o­nal del fili­bus­te­risme par­la­men­tari per ampliar sine die la fase d’esme­nes i fer enca­llar la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva.