L’any 2020 es van con­ce­dir 1.720 mili­ons d’euros en crèdits a tot l’Estat dins de l’àmbit de les finan­ces ètiques, cosa que suposa un incre­ment del 16,02% res­pecte de l’any ante­rior, tal com recull el Baròmetre de les Finan­ces Ètiques i Solidàries 2020.

Des de l’Obser­va­tori de les Finan­ces Ètiques s’ha des­ta­cat la importància de les enti­tats de finan­ces ètiques el mateix any on s’ha produït una crisi sanitària sense pre­ce­dents amb grans impac­tes soci­als i econòmics. Com diu Sergi Sala­vert, coor­di­na­dor de l’Obser­va­tori, “l’evo­lució de les finan­ces ètiques a Espa­nya és posi­tiva i s’ha arri­bat a màxims històrics en ator­ga­ment de crèdit a l’eco­no­mia real.”

Segons les dades de l’informe, la taxa de moro­si­tat de les enti­tats de finan­ces ètiques va ser de 1,52% el 2020, que suposa la xifra més baixa de moro­si­tat des que es recu­llen dades. En con­tra­po­sició, la moro­si­tat de la banca con­ven­ci­o­nal es va situar en 4,51%.

A finals de 2020, gai­rebé 190.000 per­so­nes físiques i jurídiques han estat usuàries de les enti­tats bancàries i para­bancàries de finan­ces ètiques. Això suposa un lleu­ger des­cens en el nom­bre de per­so­nes usuàries del 2,46% res­pecte l’any ante­rior. Aquesta tendència pot expli­car-se pel fet que les enti­tats finan­ce­res ètiques estan pri­o­rit­zant la con­cessió de préstecs i els ser­veis finan­ce­res a les enti­tats per sobre de les cam­pa­nyes de cap­tació de cli­ents.

El capi­tal social reco­llit per les enti­tats de finan­ces ètiques es situa lleu­ge­ra­ment per sota el 190 mili­ons d’euros, fet que és fona­men­tal per poder seguir finançant pro­jec­tes trans­for­ma­do­res d’una manera més sòlida però que s’ha vist dis­minuït un 1,59% res­pecte l’any ante­rior.

A l’Estat espa­nyol, el sec­tor més finançat amb un 38,43% es el medi­am­bi­en­tal, seguit pel sec­tor social (23,54%) i el cul­tu­ral (17,43%). El 20,60% res­tant cor­res­pon a par­ti­cu­lars i admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. A nivell inter­na­ci­o­nal, el 83,80% del finançament s’ha fet a través de microcrèdits.

Dins l’àmbit asse­gu­ra­dor ètic, les dades incor­po­ra­des al Baròmetre d’aquest apar­tat cor­res­po­nen a enti­tats regis­tra­des al Segell Euro­peu EthSI d’asse­gu­ran­ces ètiques. Les asse­gu­ran­ces ètiques també han jugat un rol impor­tant aquest any 2020 ja que, gràcies al ser­vei que donen, han esmorteït l’impacte econòmic de la pandèmia. D’aquesta manera, l’informe mos­tra que les asse­gu­ran­ces ètiques han ges­ti­o­nat un volum de pri­mes de 1.​632.​043.​399 euros, fet que suposa un 2,71% del volum de pri­mes total a Espa­nya.

Des de Coop57, des­ta­quen que “durant el 2020 hem ori­en­tat les for­ces a donar res­posta a les neces­si­tats sor­gi­des de la crisi pandèmica, refi­nançant més de 100 préstecs per valor de més de 4,5 mili­ons d’euros, ajor­nant el retorn de les quo­tes fins que es pogués rever­tir la situ­ació. Hem tre­ba­llat per seguir sent una eina útil al ser­vei dels movi­ments soci­als i l’eco­no­mia social i solidària”.Fiare Banca Etica afe­geix que “el 2020 va ser un any espe­ci­al­ment dur per mol­tes enti­tats arran de la pandèmia. Per nosal­tres la clau va ser posar-nos a dis­po­sició d’elles des d’un pri­mer moment per poder-les enten­dre i acom­pa­nyar tant en pro­ces­sos de carències o de nou finançament per adap­tar les línies de negoci. Vam pri­o­rit­zar faci­li­tar garan­ties pel crèdit, com la les línies ICO per eco­no­mia social, o la garan­tia Easi del Fons d’Inversió Euro­peu o d’Ajun­ta­ments com el de Bar­ce­lona. En gene­ral, l’impacte va ser posi­tiu i vam tenir un incre­ment supe­rior al 50% en finançament res­pecte l’any ante­rior”.