Ripleg, una mani­pu­la­dora de xapa per a la indústria, vol poten­ciar el pro­ducte de mar­ques pròpies, que actu­al­ment només repre­senta el 7% de la fac­tu­ració, amb l’objec­tiu que suposi la mei­tat. Amb aquesta intenció s’ha reforçat el depar­ta­ment comer­cial i es tre­ba­lla per ampliar el catàleg, com­post actu­al­ment per arti­cles tan dis­pars com lli­te­res i acces­so­ris per a albergs, que es venen sota la marca 30m2, i cai­xes intel·ligents d’emma­gat­ze­matge d’eines, de la marca Slickeep.

Tan­ma­teix, Ripleg, que es defi­neix com una sub­con­trac­ta­dora de ser­veis de pro­jec­tes indus­tri­als, no vol cedir ter­reny en el tre­ball a ter­cers, en què ofe­reix fei­nes de dis­seny, tall, ple­gat, sol­dat, mun­tatge i aca­bat de peces metàl·liques. En aquest àmbit, l’empresa de Ripoll té socis indus­tri­als de la talla de Balay, Cir­cu­tor i Gir­bau; bàsica­ment són cli­ents de Cata­lu­nya o dels ter­ri­to­ris més pròxims d’Espa­nya i de França -al país gal va el 15% de les ven­des-, perquè la distància pena­litza en la fac­tura del trans­port d’aquest tipus de peces.

Per reforçar el negoci a ter­cers, Ripleg està apos­tant per un seg­ment del mer­cat: el pun­xo­nat i el ple­gat automàtic. L’alter­na­tiva al pun­xo­nat en el tall de xapa és el làser, que reque­reix molt menys conei­xe­ment tècnic, “però el pun­xo­nat és molt més versàtil, més valo­rat pel mer­cat, no tot­hom ho pot fer i deixa més marge”, subrat­lla Jordi Bat­lle, direc­tor gene­ral de Ripleg i fill del fun­da­dor, Eudald Bat­lle. De fet, l’aposta per aquest tipus de tècnica la va fer el seu pare a par­tir de l’any 1993, quan va des­co­brir el fabri­cant ale­many de maquinària indus­trial Trumpf, de bra­cet del seu repre­sen­tant a Espa­nya.

Jordi Bat­lle explica que la relació entre el seu pro­ge­ni­tor, que abans de mun­tar l’empresa havia tre­ba­llat de comer­cial a Casals Ven­ti­lació, i el vene­dor de Trumpf va ser com un veri­ta­ble ena­mo­ra­ment pro­fes­si­o­nal: “El meu pare va desen­vo­lu­par una gran passió per aques­tes màqui­nes i el seu màxim anhel era adqui­rir l’última nove­tat que sor­tia al mer­cat”, afirma.

La con­seqüència és que Ripleg dis­posa avui dia d’una planta alta­ment auto­ma­tit­zada que pot fun­ci­o­nar pràcti­ca­ment sense ope­ra­ris. De fet, durant la pandèmia, quan la com­pa­nyia va haver d’enviar a casa part de la plan­ti­lla (d’un total de 60 per­so­nes), va poder man­te­nir la pro­ducció amb només tretze ope­ra­ris tre­ba­llant tres torns. La gestió de gai­rebé tot es podia fer des del mòbil.

Ara bé, el repte que ha supo­sat el virus per a aquesta empresa de Ripoll no és com­pa­ra­ble amb els mal­de­caps que està repre­sen­tant la sor­tida de la pandèmia, pels colls d’ampo­lla en els sub­mi­nis­tra­ments a la indústria. En un pri­mer estadi, Ripleg van haver de fer front als efec­tes sobre la matèria pri­mera: la xapa va començar a escas­se­jar i a tri­pli­car i qua­dri­pli­car els preus en relació amb un any enrere. Ara s’afe­geix la incer­tesa deri­vada de la cai­guda de les coman­des, atès que als seus cli­ents tam­poc no els estan arri­bant els com­po­nents. “Hem rebut noti­fi­ca­ci­ons per part d’alguns cli­ents que, d’una banda, ens ins­ten a aple­gar mate­rial per res­pon­dre ràpida­ment a les seves neces­si­tats i, d’una altra, ens diuen que no poden garan­tir-nos la feina a una set­mana vista, que no poden fer pre­vi­si­ons”, lamenta Jordi Bat­lle.

Davant d’aquesta situ­ació de cai­guda de l’acti­vi­tat, l’empresa ha optat per ajus­tar tem­po­ral­ment la plan­ti­lla a través d’un ERTO.