Eines

Sense enginyers agrònoms

La manca de professionals topa amb un moment clau en el sistema alimentari global i en el sector de l’agroindústria

L’ocupabilitat d’aquesta professió és del 100% a Catalunya

L’any pas­sat, a tot Cata­lu­nya, només 20 per­so­nes van aca­bar el màster que habi­lita per ser engi­nyer agrònom. Per arri­bar a aquí, van haver d’estu­diar qua­tre anys de grau tècnic a les dife­rents uni­ver­si­tats cata­la­nes i un màster de dos anys que només es pot cur­sar a l’Escola Tècnica Supe­rior d’Engi­nye­ria Agrícola (ETSEA) de Lleida, que casu­al­ment es troba entre les tres millors uni­ver­si­tats de recerca.

La xifra d’estu­di­ants, però, fa anys que no para de reduir-se, així que el Col·legi d’Engi­nyers Agrònoms de Cata­lu­nya (Coeac)i el sec­tor agroin­dus­trial han fet un crit d’alarma dels perills que suposa la manca de pro­fes­si­o­nals.

Si es té en compte que només el Col·legi d’Engi­nyers Agrònoms de Cata­lu­nya va publi­car l’any pas­sat poc més de 150 ofer­tes de feina, el dese­qui­li­bri de les neces­si­tats pro­fes­si­o­nals del sec­tor és ben palès. El cert és que la demanda d’engi­nyers agrònoms ha anat aug­men­tant de la mateixa manera que ho han fet tendències com ara l’ali­men­tació sos­te­ni­ble, la pre­o­cu­pació pel mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari, la manca de recur­sos i la con­ta­mi­nació.

A més a més, amb la pandèmia, el sec­tor agro­a­li­men­tari ha estat un dels pocs que no han parat, és essen­cial per a la soci­e­tat i un dels prin­ci­pals sec­tors de l’eco­no­mia a Cata­lu­nya, que repre­senta el 17% del PIB català.

Alguna de les cau­ses d’aquesta dava­llada de voca­ci­ons és, segons els experts, l’incre­ment de l’oferta for­ma­tiva. En els últims anys han apa­re­gut mol­tes més opci­ons de graus de màsters, amb estu­dis que resul­ten més atrac­tius per al jovent. Així mateix, influ­eix en aquest feno­men un tema de dis­tri­bució pobla­ci­o­nal, i és que jus­ta­ment en les zones més pobla­des és on la pro­fessió d’agrònom és menys cone­guda i d’aquí que el nom­bre de poten­ci­als estu­di­ants no hagi fet més que reduir-se.

No només són al camp.

Con­xita Villar, la degana del Col·legi d’Engi­nyers Agrònoms de Cata­lu­nya, explica que sovint, a l’engi­nyer agrònom, se l’iden­ti­fica només a peu de camp, però també dis­se­nyen infra­es­truc­tu­res, fan tas­ques de gestió, recerca científica, logística a la indústria agro­a­li­mentària i també tenen res­pon­sa­bi­li­tat en altres àmbits com ara la jar­di­ne­ria i els parcs urbans.

El cas és que, a més a més, la pro­fessió d’engi­nyer agrònom té una dimensió glo­bal com a país perquè con­tri­bu­eix a millo­rar la gestió, la pla­ni­fi­cació, el dis­seny i la inno­vació tec­nològica del sis­tema ali­men­tari i el medi rural i agrícola.

La degana del Col·legi d’Engi­nyers Agrònoms de Cata­lu­nya hi afe­geix que aquests pro­fes­si­o­nals són essen­ci­als per fer pos­si­ble la sos­te­ni­bi­li­tat agro­a­li­mentària: “Es tracta d’un valor a l’alça que depèn de l’agri­cul­tura de pre­cisió; és a dir, explo­tar el camp mini­mit­zant al màxim l’ús de pro­duc­tes químics, per opti­mit­zar l’ús de l’aigua i recor­rent a ener­gies alter­na­ti­ves.”

Per tot ple­gat, és una pro­fessió amb sor­ti­des labo­rals molt diver­ses que sovint es des­co­nei­xen. Per això, la major part de la manca d’aquest per­fil es con­cen­tra en la part del dis­seny dels pro­ces­sos pro­duc­tius en les empre­ses agro­a­li­mentàries i en la cons­trucció d’ins­tal·laci­ons per allot­jar acti­vi­tats dife­rents.

“Nosal­tres con­nec­tem ciència i tec­no­lo­gia amb la natura i la bio­lo­gia, per asso­lir pro­duc­tes efi­ci­ents i res­pec­tu­o­sos amb el medi ambi­ent. Ningú és impres­cin­di­ble, però la pro­fessió d’engi­nyer agrònom, amb uns estu­dis de sis anys, pro­por­ci­ona una visió molt holística i trans­ver­sal del sec­tor agroin­dus­trial”, explica la degana.

Jus­ta­ment per això, el Col·legi d’Engi­nyers Agrònoms de Cata­lu­nya ha enge­gat acci­ons per mirar de visi­bi­lit­zar la importància del sec­tor agro­a­li­men­tari i la feina dels pro­fes­si­o­nals.

“Hem de ser capaços de trans­me­tre que l’ocu­pa­bi­li­tat dels engi­nyers agrònoms és del 100% i que alguns dels nos­tres asso­ci­ats for­men part com a direc­tius de les grans empre­ses d’aquest àmbit”, diu Vilar. De fet, la fla­mant degana, esco­llida recent­ment, ha expli­cat que els seus objec­tius durant els qua­tre anys del man­dat són seguir impul­sant la importància del desen­vo­lu­pa­ment rural i poten­ciar la pro­moció de la pro­fessió d’engi­nye­ria agrària: “Hem de recu­pe­rar l’orgull de conèixer la pro­fessió i fer créixer les voca­ci­ons, apos­tant per la difusió.”

Jus­ta­ment, l’agru­pació col·legial ha posat en marxa la cam­pa­nya La pro­fessió que ali­menta el món, per donar més visi­bi­li­tat a les dife­rents sor­ti­des labo­rals que s’hi pot tro­bar un engi­nyer agrònom.

Més dones al sec­tor.

Un altre dels objec­tius que s’ha mar­cat la degana en el seu man­dat és ampliar la presència de dones en aquesta pro­fessió. De fet, ara com ara, a penes repre­sen­ten el 25% dels pro­fes­si­o­nals col·legi­ats. La igual­tat de gènere està lluny de la pari­tat i, amb aquest desa­just, el sec­tor perd talent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.