Opinió

Salari mínim

Actualment s’estan sentint moltes coses sobre la conveniència d’elevar el salari mínim, així, sense vincular-lo a res més; de fet, el Premi de Ciències Econòmiques del Banc Central de Suècia de l’any en curs, el conegut Premi Nobel d’Economia, ha estat concedit a tres economistes que han treballat en profunditat l’argumentació que desvincula els augments del salari mínim amb els augments de la desocupació del factor treball

Des del 27 de setem­bre pas­sat, i amb efec­tes retro­ac­tius des del dia 1, el salari mínim a Espa­nya és de 965 euros en catorze pagues. Les pre­gun­tes imme­di­a­tes són: és molt?, és poc?, està en con­sonància amb el PIB que l’eco­no­mia espa­nyola genera / pot gene­rar? Tot són pre­gun­tes que, si no es pren un refe­rent, com­por­ten una alta càrrega de sub­jec­ti­vi­tat, per la qual cosa el més òptim és esta­blir una com­pa­ració amb eco­no­mies del nos­tre entorn; això sí, una com­pa­ració pon­de­rada.

El gràfic adjunt mos­tra, per a una sèrie de països, el salari mínim en euros (2021) i el PIB per capita en euros (2020). En el cas d’Espa­nya, el salari mínim és l’ante­ri­or­ment vigent, 950 euros, però per al que ens interessa tant és: tan sols cal­dria des­plaçar lleu­ge­ra­ment a la dreta el punt que repre­senta Espa­nya: l’equi­va­lent a 15 euros.

Una nota prèvia. En aquest cas, en el del salari mínim, el PIB per capita pren una rellevància espe­cial. En sen­tit estricte, el PIB per capita, encara que es pren­gui com a tal, no és una mesura de la riquesa de cada habi­tant d’un país, ja que per arri­bar a la xifra es con­si­de­ren tots els habi­tants d’aquell país tin­guin l’edat que tin­guin. Per la mateixa raó, no és una mesura de la pro­duc­ti­vi­tat. Tan­ma­teix, dona una idea apro­xi­mada d’amb­dues coses, sobre­tot perquè es poden fer com­pa­ra­ci­ons entre països.

Bé, pre­nent com a referència Espa­nya, el gràfic queda divi­dit en qua­tre qua­drants. A l’infe­rior esquerre, se situen aquells països amb un PIB per capita i un salari mínim infe­ri­ors als d’Espa­nya. En el qua­drant supe­rior esquerre, els països amb un PIB per capita supe­rior a Espa­nya i amb un salari mínim infe­rior. En el supe­rior dret, els països amb les dues mag­ni­tuds supe­ri­ors a les vigents a Espa­nya. I a l’infe­rior dret, països amb un PIB per capita infe­rior al d’Espa­nya i amb un salari mínim supe­rior.

Del gràfic es poden res­sal­tar tres punts. D’una banda, que els Estats Units tenen un salari mínim absurd en relació amb la seva pro­duc­ti­vi­tat. En la cam­pa­nya elec­to­ral, el sena­dor San­ders va plan­te­jar la pujada del salari mínim en el seu pro­grama i tots els can­di­dats a la pre­sidència pel Par­tit Demòcrata van esmen­tar que era neces­sari incre­men­tar-lo; de fet, algu­nes com­pa­nyies l’han aug­men­tat uni­la­te­ral­ment, però ofi­ci­al­ment allà segueix. D’altra banda, que els casos d’Irlanda i Luxem­burg són total­ment atípics, perquè en el pri­mer, la majo­ria de l’acti­vi­tat econòmica es troba situ­ada a Dublín i al seu cin­turó i, en el segon, perquè hi ha una gran con­cen­tració de la seva població activa en el sec­tor ser­veis d’alt valor. I el ter­cer punt: Espa­nya es troba allu­nyada del nucli euro­peu (Ale­ma­nya, els Països Bai­xos i França), tant pel que fa al PIB per capita (riquesa, pro­duc­ti­vi­tat), com pel que fa al salari mínim; un fet, d’altra banda, ja cone­gut.

Ara bé, es pot esta­blir una altra mesura del salari mínim: les vega­des que el PIB per capita conté el salari mínim, és a dir, el nom­bre de sala­ris mínims als quals el PIB per capita equi­val. És el que recull el qua­dre adjunt. I aquí apa­reix la sor­presa.

Hi con­ti­nuen havent tres grups i con­ti­nua l’absurd exis­tent dels Estats Units, però pel que fa al nucli cen­tral euro­peu, Espa­nya no n’està tan allu­nyada com ho sem­blava abans, ja que té la mateixa ràtio que Bèlgica, un punt més que França, un menys que Ale­ma­nya i qua­tre menys que els Països Bai­xos. I aquell apa­rent abisme que exis­tia res­pecte a Por­tu­gal i Grècia no és tan gran. La con­clusió? Doncs que donant per bo el que suc­ce­eix al nucli cen­tral d’Europa, el salari mínim d’Espa­nya pot ser que sigui baix per als que el per­ce­ben, però el cert és que es troba en línia amb el PIB per capita que Espa­nya genera, tot i que, en rea­li­tat, penso que els pro­ble­mes són uns altres.

D’entrada, el salari mínim el per­ce­ben els que tre­ba­llen la tota­li­tat de la jor­nada labo­ral legal assig­nada a una set­mana, que actu­al­ment està esta­blerta en un màxim de 40 hores de feina efec­tiva, sense que la jor­nada diària pugui ser supe­rior a vuit hores. És a dir, totes aque­lles per­so­nes que són con­trac­ta­des per menys d’aquest temps per­ce­ben una remu­ne­ració pro­por­ci­o­nal a la jor­nada per la qual són con­trac­ta­des. El 2020, el 22,8% de les dones que van tre­ba­llar i el 10,4% dels homes van tenir un con­tracte labo­ral a temps par­cial (INE), i recor­dem que la durada del con­tracte pot ser d’hores. Que­deu-vos amb una dada que il·lus­tra la pro­blemàtica ante­rior: a Espa­nya, el 15% de les per­so­nes ocu­pa­des, és a dir, que tre­ba­llen, són pobres: per­ce­ben una renda que es troba per sota del 60% de la renda mit­jana: 8.870 euros anu­als per a les dones i 9.176 per als homes.

El segon pro­blema té relació amb el poder adqui­si­tiu del salari mínim: 965 euros per catorze pagues, no pro­por­ci­o­nen el mateix poder de com­pra a Almen­dra­lejo, província de Bada­joz, que a Hon­dar­ri­bia, a Guipúscoa. Ni li suposa el mateix pagar-lo a una empresa que genera un alt valor afe­git perquè té una ele­vada pro­duc­ti­vi­tat que a una altra amb reduïda pro­duc­ti­vi­tat i un baix valor.

És a dir, el con­cepte del salari mínim és cor­recte, però el seu import hau­ria d’estar adap­tat per zones i per acti­vi­tats. Res­pecte al pri­mer, la CEOE ho va plan­te­jar recent­ment, tot i que l’opo­sició del govern va ser total amb l’argu­ment que això supo­sa­ria la rup­tura del mer­cat labo­ral, un rao­na­ment que no com­par­teixo. Vin­cu­lar el salari mínim a tipus d’empresa i d’acti­vi­tat, que jo sàpiga, és una cosa que no s’ha pro­po­sat mai.

Actu­al­ment s’estan sen­tint mol­tes coses sobre la con­veniència d’ele­var el salari mínim, així, sense vin­cu­lar-lo a res més; de fet, el Premi de Ciències Econòmiques del Banc Cen­tral de Suècia de l’any en curs, el cone­gut Premi Nobel d’Eco­no­mia, ha estat con­ce­dit a tres eco­no­mis­tes que han tre­ba­llat en pro­fun­di­tat l’argu­men­tació que des­vin­cula els aug­ments del salari mínim amb els aug­ments de la deso­cu­pació del fac­tor tre­ball. Actu­al­ment hi ha un interès que el salari mínim aug­menti. Per què?

Sens dubte, penso que no és per raons de justícia social ni per aug­men­tar la redis­tri­bució de la renda, sinó que és per raons molt més pro­sai­ques. Un major salari mínim, suposa una major capa­ci­tat de con­sum per als que el per­ce­ben, la qual cosa redunda en una major recap­tació fis­cal i en majors cotit­za­ci­ons soci­als, fet que, a més, con­tri­bu­eix, durant un temps, a una il·lusió econòmica de major riquesa per als seus per­cep­tors. D’altra banda, també suposa majors cos­tos per a les empre­ses que els paguen amb pos­si­bles efec­tes nega­tius si no són capa­ces de millo­rar la seva pro­duc­ti­vi­tat per com­pen­sar els aug­ments produïts en el salari mínim.

En defi­ni­tiva, penso que és un tema que encara està molt obert i que, des­gra­ci­a­da­ment, con­ti­nua estant poli­tit­zat tot i que con­cep­tu­al­ment esti­gui molt allu­nyat de la política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.