La història de la nor­ma­tiva labo­ral a Espa­nya, com la de tan­tes altres legis­la­ci­ons, és una història cíclica de refor­mes pel par­tit del govern i con­tra­re­for­mes quan gua­nya el par­tit de l’opo­sició. En certa manera aquesta és la lògica d’un sis­tema democràtic, però tan­tes vega­des sem­bla que aquests movi­ments estan més mar­cats per la ide­o­lo­gia i el par­ti­disme que per les neces­si­tats soci­als i la volun­tat de resol­dre els pro­ble­mes. Pot­ser cal­dria arri­bar a un con­sens sobre les situ­a­ci­ons econòmiques que cal adreçar i inten­tar arri­bar a solu­ci­ons més àmplies que aguan­tin més de dues legis­la­tu­res. Hi ha dos pro­ble­mes con­tras­tats del mer­cat labo­ral espa­nyol. D’una banda, l’ele­vada tem­po­ra­li­tat, en com­pa­ració amb molts altres estats euro­peus, que té impacte no només en el benes­tar social dels tre­ba­lla­dors, sinó també en la pro­duc­ti­vi­tat per a les empre­ses. D’una altra banda, l’altíssim nivell d’atur juve­nil i la falta de llocs de tre­ball amb remu­ne­ració com­pe­ti­tiva per als joves. Dit això, sem­bla que les cir­cumstàncies depas­sen àmpli­a­ment l’àmbit de la legis­lació labo­ral: els can­vis en la nor­ma­tiva d’aco­mi­a­da­ment poden tenir impacte en deter­mi­na­des per­so­nes o grups, però ja està demos­trat que una legis­lació més laxa no crea llocs de tre­ball per si mateixa, ni una legis­lació més estricta impe­deix els aco­mi­a­da­ments quan no hi ha via­bi­li­tat econòmica de les empre­ses. Al final tor­nem sem­pre al mateix punt, una eco­no­mia exces­si­va­ment depen­dent de ser­veis de poc valor afe­git no per­met crear ocu­pa­ci­ons de qua­li­tat i les opor­tu­ni­tats que els joves neces­si­ten. D’una altra banda, una joven­tut en què els índexs d’aban­do­na­ment esco­lar també són molt més ele­vats que els d’altres països euro­peus no acon­se­gueix incre­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat labo­ral de les empre­ses, ni crear sec­tors de negoci que repre­sen­tin noves opor­tu­ni­tats per a ells matei­xos. I val a dir que podem ser crítics, però de cap manera pes­si­mis­tes. Estem en una eco­no­mia occi­den­tal, com­pe­ti­tiva i amb la capa­ci­tat de millo­rar si es pre­nen les acci­ons ade­qua­des: suport deci­dit al sis­tema edu­ca­tiu i suport a la ini­ci­a­tiva empre­sa­rial per crear un tei­xit d’alt valor afe­git que pugui ofe­rir opor­tu­ni­tats labo­rals de qua­li­tat. Això depèn necessària­ment de bus­car con­sen­sos amplis.