Des de fa molts anys, la indústria és tron­cal en l’eco­no­mia cata­lana, no només pel pes que repre­senta sinó per l’efecte d’arros­se­ga­ment que té sobre el con­junt de l’eco­no­mia. Sense una base indus­trial potent Cata­lu­nya no seria el que és, i la Unió Euro­pea tam­poc no ho seria, com reco­neix el docu­ment de la Comissió Euro­pea Un nou model d’indústria per a Europa, publi­cat jus­ta­ment a l’inici de la pandèmia de la covid-19.

En el sec­tor indus­trial, s’han produït molts can­vis els dar­rers anys, però tot apunta que seran molts més els que estan a les por­tes de venir els pro­pers anys per l’impuls de la digi­ta­lit­zació i de l’aposta euro­pea per l’eco­no­mia verda. Tot això és espe­ci­al­ment impor­tant per a l’eco­no­mia cata­lana, molt oberta als mer­cats exte­ri­ors i per tant molt sen­si­ble al balanç com­pe­ti­tiu. Cal, per això, valo­rar molt bé les poten­ci­a­li­tats que es dis­po­sen i cor­re­gir les man­can­ces pen­dents, tot posant un espe­cial èmfasi en la inno­vació i en les acti­vi­tats de més valor afe­git.

La indústria a Cata­lu­nya és fruit d’una tra­dició indus­trial pròpia enfor­tida per l’arri­bada de cen­tres de pro­ducció finançats amb inversió estran­gera directa. De fet, actu­al­ment una part impor­tant de la indústria a Cata­lu­nya és de capi­tal forà. La base tec­nològica de la indústria cata­lana és potent i de fet el per­cen­tatge de llocs de tre­ball indus­tri­als d’alt i mitjà alt nivell tec­nològic és supe­rior a la mit­jana euro­pea.

No obs­tant això, el sec­tor indus­trial ha per­dut pes en l’eco­no­mia, ja que, segons l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat), la indústria repre­sen­tava l’any 2000 el 26,9% del valor afe­git brut total i ara el seu pes se situa per sota del 20%: la indústria manu­fac­tu­rera perd 8,6 punts per­cen­tu­als de pes, al con­trari del con­junt for­mat per l’ener­gia, l’aigua i les indústries extrac­ti­ves, que gua­nya 1,5 punts. Cal subrat­llar que, en con­tra del que es podia pen­sar, la pèrdua del sec­tor manu­fac­tu­rer va tenir lloc prin­ci­pal­ment durant els anys d’expansió, entre el 2000 i el 2007.

En part el menor pes de la indústria manu­fac­tu­rera s’explica per la crei­xent exter­na­lit­zació de ser­veis que abans for­ma­ven part de la indústria, i també perquè durant aquests anys la glo­ba­lit­zació ha com­par­ti­men­tat i des­lo­ca­lit­zat parts de la pro­ducció indus­trial. De fet, el valor de la pro­ducció manu­fac­tu­rera entre el 2000 i el 2018 (dar­rer any dis­po­ni­ble) va aug­men­tar a Cata­lu­nya en valors cor­rents 12,9 punts per­cen­tu­als més que el valor afe­git brut indus­trial gene­rat en el mateix període, a causa de l’aug­ment dels con­sums inter­me­dis (siguin produïts inter­na­ment o impor­tats).

La crisi ini­ci­ada entre el 2007 i el 2008 va repre­sen­tar un cop molt fort per a la indústria, amb for­tes dava­lla­des de la pro­ducció entre el 2009 i el 2013, però poste­ri­or­ment, gràcies pri­mer a les expor­ta­ci­ons i després també a la mateixa demanda interna, la indústria va pas­sar a ser el motor de la recu­pe­ració econòmica, i va acon­se­guir crei­xe­ments supe­ri­ors a la mit­jana de la zona euro. La inversió indus­trial hi va col·labo­rar posi­ti­va­ment durant aquests dar­rers anys refer­mant la con­fiança de futur en aquest sec­tor.

L’esclat de la pandèmia de la covid a prin­ci­pis del 2020 va mar­car un abans i un després i, si bé enguany la indústria ha començat a millo­rar, la recu­pe­ració no està lliure d’incer­te­ses ni abasta totes les bran­ques indus­tri­als ni totes les empre­ses, en alguns casos per les difi­cul­tats de la pròpia orga­nit­zació de l’oferta i de les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ment d’alguns sec­tors. Caldrà veure si aquest és un feno­men pun­tual o si podria obrir la porta a can­vis en les estratègies de pro­ducció a escala mun­dial, com també apun­ten les tendències pro­tec­ci­o­nis­tes ini­ci­a­des abans de la pandèmia i el renai­xe­ment actual de les ten­si­ons geo­polítiques.

Cata­lu­nya sem­pre ha demos­trat una gran capa­ci­tat d’adap­tació, que ara caldrà agu­dit­zar per fer front als nous rep­tes. Però també cal una inversió sufi­ci­ent. És per això que pre­nen una importància cab­dal els recur­sos dels fons apro­vats per la Unió Euro­pea per abor­dar els pro­ces­sos de trans­for­mació que reque­reix el con­text actual. La clau de futur del sec­tor indus­trial rau en la seva capa­ci­tat de situar-se ade­qua­da­ment en l’esce­nari obert per la nova revo­lució indus­trial 4.0, mar­cada per la digi­ta­lit­zació de l’eco­no­mia, i per la tran­sició ecològica que impulsa la Unió Euro­pea. Cata­lu­nya no pot per­dre aquesta opor­tu­ni­tat si vol con­ti­nuar jugant en la pri­mera divisió indus­trial.