En temps convulsos tot es qüestiona, és inherent a les persones, perquè ens porta a una forçada revisió de les respostes que utilitzàvem per a un escenari que, de sobte, ja no és el mateix.

Quan l’entorn en què estem se’ns altera, quan el món que coneixíem i en el qual preníem decisions basades en una seguretat més o menys raonable canvia, ens sentim vulnerables davant d’allò que és desconegut, els dubtes ens assalten i la inseguretat s’instal·la en nosaltres.

I, en aquests moments tan complexos, el concepte “les persones al centre” s’ha refermat, amb més força, a les empreses.

Tanmateix, tot i que és el que escoltem amb claredat i observem que és veritablement la intenció de les empreses, poques estan realment treballant per convertir intencionalitat en realitat.

És comprensible, en certa manera. Perquè aquest canvi implica que les àrees de talent de les empreses han de desaprendre i tornar a aprendre a marxes forçades.

I aquest procés de canvi, com a humans que també són els responsables i col·laboradors de l’àrea de talent, els posa en aquesta situació d’inseguretat davant d’allò que és desconegut o, més ben dit, davant del que mai havien realitzat fins ara.

Quan la incertesa ens inunda busquem referents, guies que ens ajudin a trobar el camí a seguir. Passa que, en aquesta ocasió, és gairebé impossible, encara que disposem d’alguns de coneguts per tots com, per exemple, el cas Netflix.

La realitat és que són molt poques les empreses que s’aventuren a assumir el risc de fer una transformació profunda en les seves organitzacions posant les persones al centre.

Els pensaments heretats i instaurats que encara es viuen en algunes organitzacions, lamentablement, no evolucionen a la velocitat de l’evolució dels mercats, de manera que la por a allò que és desconegut, la manca d’hàbit de treballar sense referents i l’esperança que “això passarà i tot tornarà a la normalitat”, acaben per imposar-se davant d’una indecisa voluntat de canvi.

És cert que no és gens fàcil comprendre i abraçar el canvi quan comproves que els teus esquemes mentals, processos i estructures estan sent ineficients per conviure amb l’entorn actual i amb una cultura en continu moviment en què el que aprens avui, en poc temps, queda obsolet.

Així és l’escenari en el qual estem. I, davant d’això, les empreses han d’escollir entre dues opcions: resistir i intentar tornar a allò que és conegut -encara que signifiqui cavar la seva pròpia tomba- o obrir-se, escoltar les tendències, comprendre el context i caçar les oportunitats que aquest desafiament ens aporta.

Aquest repte ens brinda l’oportunitat d’estar en constant aprenentatge, desenganxats del que se sap per donar opció al que es pot arribar a fer trencant límits.

Aquest desafiament ens porta a assumir riscos, tenir mentalitat científica, crear hipòtesis, experimentar i anar descobrint a cada pas el camí de transformació que et portarà a conviure amb la incertesa des de la normalitat.

Aquest desafiament ens convida a ser valents per afrontar reptes desconeguts i anar treballant-hi sense por del fracàs, vivint-ho com un aprenentatge necessari per fer el següent pas.

Aquest desafiament necessita les persones, sense elles no serà possible. Aquesta és la veritable raó per la qual les persones han d’estar al centre de les empreses si aquestes volen mantenir-se i créixer amb èxit en el futur.

I és també la raó per la qual el gran desafiament és per a l’àrea de talent, que haurà de sortir de la seva letargia i esquemes tradicionals, per ser valenta i contribuir al fet que la seva empresa sigui sostenible en el futur.

El desafiament és per a l’àrea de talent, que haurà d’injectar la creativitat i innovació en l’ADN de l’empresa a través de la creació d’un context i d’una cultura organitzacional que facin brillar el talent.

L’àrea de talent ha d’assumir la seva funció de crear una estructura i unes dinàmiques que permetin a l’equip humà ser àgil davant els canvis imprevistos i innovador per avançar-se a les necessitats dels seus clients, i ser per a ells la seva opció preferida.

I, en aquesta profunda transformació, acompanyar les persones: facilitar-los la comprensió de l’entorn, fer-les partícips perquè obrin la seva ment i aconseguir que vulguin contribuir a aquesta transformació indispensable.

Sens dubte, és el repte més gran que l’àrea de talent s’ha trobat mai, i també és la gran oportunitat per posar en relleu aquest talent i les persones al centre.