Gran angular

MAR ALARCÓN

EMPRENEDORA. COFUNDADORA DE SOCIALCAR I VICEPRESIDENTA DE FOMENT DEL TREBALL I TECH BARCELONA

“El futur depèn de la mobilitat urbana sota demanda i autònoma”

Amb Muhammad Yunus vaig aprendre que el negoci social és possible i rendible
Barcelona es troba entre les ciutats capdavanteres d’Europa en firmes emergents
Soc conscient que els canvis que afecten la mobilitat urbana sempre resulten molt lents
Amb la covid hem vist la necessitat de digitalitzar més, tenir un pla B i reaccionar a temps
Hi ha poques dones en llocs de responsabilitat empresarial però si es rasca se’n troben

Mar Alarcón diu que Bar­ce­lona és atrac­tiva per posar en marxa noves start-ups i que els inver­sors estran­gers, que ho saben, seguei­xen arri­bant.

L’any vinent farà 10 anys que va cofun­dar Soci­al­Car, la pri­mera pla­ta­forma de l’Estat en línia que per­met a l’usu­ari llo­gar el seu vehi­cle si no l’uti­litza. Pen­sava lla­vors que tin­dria l’èxit asso­lit fins ara?
Sem­pre que es comença un pro­jecte es fa amb l’objec­tiu d’asso­lir èxit, però és cert que sem­pre hi ha incer­te­ses. I més en aquell moment, en què érem de les poques opci­ons de mobi­li­tat com­par­tida que hi havia a Espa­nya. Només exis­tia Avan­car i el Bicing a Bar­ce­lona. No hi havia res més. Sabíem que podia pas­sar qual­se­vol cosa, que era una aposta molt arris­cada, que exis­tien molts rep­tes, en l’àmbit de regu­lació, de pro­ducte, de l’asse­gu­rança específica per a això i també en l’àmbit cul­tu­ral. Vam fer unes pre­vi­si­ons i algu­nes s’han com­plert però d’altres, no. Al final va ser la il·lusió d’uns empre­ne­dors en un pro­jecte inno­va­dor. Han pas­sat 10 anys i encara ens tru­quen per par­lar d’inno­vació i de mobi­li­tat. Estem con­tents.
On es va ins­pi­rar per tirar enda­vant aquest pro­jecte que demos­tra que els nego­cis soci­als també són ren­di­bles?
Ja havíem mun­tat una altra empresa amb el meu marit quan vivíem a la Xina, i jo només tenia 30 anys, que era Social Energy, del sec­tor de les reno­va­bles. Allà vam fer un acord de pro­ducció amb un fabri­cant xinès, ens movíem en l’entorn de la sos­te­ni­bi­li­tat. Per tant, no és ara que par­lem de reno­va­bles, sinó que en aquest país ja fa molts anys que se’n parla. Cal recor­dar que l’Estat va ser pio­ner en la indústria de les ener­gies alter­na­ti­ves però la regu­lació se les va car­re­gar.
Així, aquesta empresa va ser una cata­pulta per a Soci­al­Car?
En estar en aquest món ens plan­tejàvem de trans­for­mar la mobi­li­tat, ens qüestionàvem la pila d’hidro­gen, el cotxe elèctric i con­nec­tat. I ales­ho­res vam dir de fer un cars­ha­ring a Bar­ce­lona. Però quan vam ana­lit­zar el model, ja vam veure de seguida, tal com s’ha demos­trat 10 anys després, que amb flota pròpia seria un pro­jecte insos­te­ni­ble econòmica­ment perquè hau­ria de tenir la flota, l’espai i perquè són llo­guers curts. I, inves­ti­gant allò que hi havia al món, vam des­co­brir una altra ini­ci­a­tiva al Regne Unit que feia exac­ta­ment el model pel qual vam optar per a Soci­al­Car, que era de cotxe com­par­tit, sense flota pròpia, és a dir, la flota seria la de la gent.
I el model que uti­litza Gra­meen Bank de Ban­gla­desh, cone­gut com a “banc dels pobres”, per uti­lit­zar els microcrèdits, també els va ins­pi­rar?
A mi em va influir molt sobre­tot en la filo­so­fia de tenir un retorn pel que fa a impacte després de crear un negoci. Quan vivíem a Lon­dres per for­mar-nos –en par­lar de nosal­tres vull dir el meu marit i jo, que som socis- vam deci­dir anar durant uns mesos a Gra­meen Bank i el meu soci va tenir l’opor­tu­ni­tat de conèixer Muham­mad Yunus, vin­cu­lat a aquell banc, i a través d’un cor­reu ens va dir que podíem anar a Ban­gla­desh el temps que volguéssim. Lla­vors li vam dir que volíem estu­diar el seu model de lide­ratge per seguir-lo. Ens va dir que enda­vant. Una per­sona com ell ens va obrir les por­tes de casa seva i vam apren­dre molt.
I lla­vors, cap a Ban­gla­desh.
Sí, vam anar a Dacca, capi­tal del país amb més des­as­tres natu­rals, més pobre i amb més cor­rupció del món. Muham­mad Yunus no només té Gra­meen Bank, sinó que també con­trola una empresa d’ener­gies reno­va­bles, una firma tèxtil i una de tele­fo­nia, la més gran del país. Són nego­cis que aju­den les dones, els faci­li­ten microcrèdits i així for­men part de la cadena de l’empresa tèxtil. Així vam viure de pri­mera mà el negoci del social busi­ness, que té un retorn. Els nego­cis soci­als són pos­si­bles i ren­di­bles. Tenen un impacte mas­siu, que genera un canvi de com­por­ta­ment i una millora de l’entorn.
De quin nom­bre de cot­xes dis­posa Soci­al­Car?
N’han pas­sat uns 30.000 per la pla­ta­forma però que esti­guin sem­pre amb dis­po­ni­bi­li­tat n’hi ha uns 4.000 a tot Espa­nya.
I com va aca­bar Social Energy?
Com que a Espa­nya hi va haver diver­sos can­vis de la regu­lació, vam inter­na­ci­o­na­lit­zar la firma i la vam poder ven­dre a un cli­ent taiwanès.
Què es con­si­dera més, empre­ne­dora o empresària?
L’empre­ne­dor és el que comença, el que té la idea, el que con­cep­tu­a­litza. Jo em defi­neixo més com a empre­ne­dora, m’agrada ini­ciar noves aven­tu­res. Crec que tinc aque­lla força per arren­car, aque­lla visió necessària, aque­lla empenta per acom­pa­nyar un equip. Després, la gestió del dia a dia, pre­fe­reixo que la faci un altre.
I, par­lant de nous pro­jec­tes, com evo­lu­ci­ona la con­sul­tora 19N?
Tinc un soci amb qui ens vam conèixer cap al 2015 que pro­ce­dia d’Airbnb quan es par­lava molt de l’eco­no­mia col·labo­ra­tiva. Lla­vors vam començar a mun­tar la con­sul­tora 19N per aju­dar empre­ses com havien estat les nos­tres a tenir aquest diàleg amb l’admi­nis­tració, també a acom­pa­nyar l’admi­nis­tració en el crei­xe­ment, la imple­men­tació i l’impacte de l’eco­no­mia digi­tal. Fa tres anys que la con­sul­tora és ope­ra­tiva. És un sec­tor petit però és molt crei­xent. Tenim la seu a Tech Bar­ce­lona i ara som cinc per­so­nes però tenim ganes de créixer. Ja se’ns comença a conèixer fora del món de l’eco­no­mia digi­tal.
I també ha creat nous pro­jec­tes com ara Terap.​me.
Degut a una experiència per­so­nal, ens vam ado­nar d’una man­cança en el camp del benes­tar i la salut men­tal. El que hem creat és una pla­ta­forma de con­tin­gut per a aquest sec­tor. És una pla­ta­forma on hi ha psicòlegs, per­so­nes que es dedi­quen al benes­tar perquè puguin tenir el seu propi canal amb con­tin­guts des de for­mació, ses­si­ons de teràpia, con­tin­gut visual dels espe­ci­a­lis­tes per com­par­tir, etc. De fet, és una eina per a aquests pro­fes­si­o­nals.
Bar­ce­lona es troba entre les ciu­tats euro­pees pre­fe­ri­des pels impul­sors d’empre­ses emer­gents. Què hi ajuda?
Per des­comp­tat, hi ha una part de marca Bar­ce­lona i repu­tació de ciu­tat, el clima, la qua­li­tat de vida, però després, en el tema con­cret de l’empre­ne­do­ria, m’agra­da­ria des­ta­car el paper que ha tin­gut Tech Bar­ce­lona en aquesta dècada i la ini­ci­a­tiva que va tenir de Miguel Vicente, el seu pre­si­dent, que va arros­se­gar molts empre­ne­dors en els seus orígens. Som una ciu­tat d’empre­ne­dors. També s’ha començat a crear una xarxa d’inver­sors que sor­geix de l’etapa ini­cial de les empre­ses emer­gents que ara ja tenen molt recor­re­gut. Recordo que abans dèiem que per fer una sèrie A havíem de mar­xar fora i ara ja hi ha inver­sors que fan la sèrie A aquí perquè hi ha pro­jec­tes que tenen èxit.
Què ha de tenir un empre­ne­dor per asso­lir l’èxit?
A l’inici de tot el deno­mi­na­dor comú dels empre­ne­dors és tenir un propòsit. Hi ha gent que passa per la vida sense objec­tius. L’empre­ne­dor detecta una neces­si­tat, una forma de millo­rar el que sigui, i ho vol impul­sar. Nor­mal­ment comença amb els seus pro­pis estal­vis i després ja hi ha un eco­sis­tema prou madur per acom­pa­nyar aques­tes idees. També és clau tenir con­tac­tes i si no ja venen els men­tors. A Bar­ce­lona hi ha una xarxa prou potent com Bar­ce­lona Activa, amb acce­le­ra­do­res, incu­ba­do­res que apor­ten acom­pa­nya­ment sufi­ci­ent per atraure els empre­ne­dors.
Quan es diu que Cata­lu­nya és un país empre­ne­dor hi està d’acord?
Jo crec que és una rea­li­tat. Tenim un ADN empre­ne­dor. Per què? Doncs perquè històrica­ment hem estat una terra de comer­ci­ants, tenim fron­tera amb el mar, fron­tera amb França… Des de l’edat mit­jana hem estat sem­pre un país de comer­ci­ants i mer­ca­ders, després hem sigut indus­tri­als, i això marca. Històrica­ment aquí no hem tin­gut les Corts com a la capi­tal de l’Estat. Passa a molts països, per exem­ple Pequín és la ciu­tat admi­nis­tra­tiva i Xan­gai és la terra d’empre­ne­dors amb sor­tida al mar.
Li he lle­git la frase que diu: “La meva filo­so­fia és que les coses han de fun­ci­o­nar i perquè fun­ci­o­nin han de can­viar.” Què vol dir?
Les coses evo­lu­ci­o­nen i dar­re­ra­ment ho fan amb una velo­ci­tat ver­ti­gi­nosa. Si vols que les coses seguei­xin fun­ci­o­nant hem d’adap­tar el canvi i la trans­for­mació. Un ha de ser camaleònic, si no tens molts pro­ble­mes en l’àmbit per­so­nal, pro­fes­si­o­nal i fins i tot men­tal.
Creu que la resiliència i la capa­ci­tat d’adap­tació són clau per a un per­fil labo­ral d’èxit?
Són bàsiques per a qual­se­vol per­sona, aques­tes capa­ci­tats s’han de poder entre­nar, i després per als empre­ne­dors, per des­comp­tat. Jo defi­neixo l’empre­ne­do­ria com el capità d’un vai­xell que navega en la boira, que no sap què té al davant; es té un propòsit però no saps ben bé què et tro­baràs allà. Cal ser fle­xi­ble.
Creu que la covid en l’àmbit econòmic ha can­viat mane­res de fer en l’orga­nit­zació empre­sa­rial?
Jo crec que sí. Pri­mer en la neces­si­tat de digi­ta­lit­zar-se. La pandèmia ens ha ense­nyat que res és per sem­pre. Ha fet donar valor a la neces­si­tat de tenir un pla B, tenir capa­ci­tat de reacció, tant en la teva vida per­so­nal com pro­fes­si­o­nal.
Per què costa tant veure una dona en un con­sell d’admi­nis­tració o en la direcció d’una empresa?
Les dones ens hem incor­po­rat al món labo­ral més tard. Els rols eren dife­rents. Per això costa tro­bar-les. Però si es busca se’n loca­litza. Quan es busca un con­se­ller s’acos­tuma a bus­car en un entorn de con­fiança, per això hi ha con­se­llers en diver­ses empre­ses i de vega­des sem­pre són els matei­xos. Hi ha empre­ses que ja han pres la decisió de bus­car dones per als seus con­sells d’admi­nis­tració. Cal can­viar la men­ta­li­tat. I, a més, se n’hi ha de posar més d’una, perquè si no tam­poc es podrà fer gaire cosa. Les per­so­nes al final empa­tit­zen amb per­fils simi­lars. Ja no per una qüestió de gènere, però al final són dife­rents. Cal que hi hagi més dones en llocs de res­pon­sa­bi­li­tat perquè apor­tin diver­si­tat.
Quins són els sec­tors on hi ha més dèficit de dones en la seva direcció?
Jo faria la pre­gunta al revés: quins són els sec­tors on no hi ha aquest dèficit? Al sec­tor salut i edu­cació s’està bé però d’altres són sec­tors molt mas­cu­li­nit­zats. El tec­nològic segueix estant molt domi­nat pels homes. També és cert que les dones estem pre­nent la res­pon­sa­bi­li­tat de ser més visi­bles. Jo l’he pres. Per exem­ple, for­mar part de rols ins­ti­tu­ci­o­nals, que són altruis­tes, perquè estàs donant el teu temps enmig de la teva vida pro­fes­si­o­nal i per­so­nal. Mol­tes vega­des nosal­tres no volem aquesta res­pon­sa­bi­li­tat ni visi­bi­li­tat perquè fa ver­ti­gen, ja que l’entorn és molt mas­culí.
També forma part de l’EIT Urban Mobi­lity?
Sí, l’EIT Urban Mobi­lity és una asso­ci­ació d’àmbit euro­peu de mobi­li­tat que té la seu a la torre Glòries de Bar­ce­lona i Daniel Serra n’és el direc­tor. En aquesta asso­ci­ació es tre­ba­lla la mobi­li­tat urbana amb la par­ti­ci­pació d’empre­ses, admi­nis­tra­ci­ons públi­ques que tre­ba­llen per impul­sar la inno­vació dins la mobi­li­tat urbana. Jo formo part del con­sell d’admi­nis­tració.
La mobi­li­tat urbana és molt com­plexa i caòtica.
Jo he après que dur a terme can­vis en la mobi­li­tat urbana és un procés lent. Hem can­viat el com­por­ta­ment de l’usu­ari, ara tot­hom està acos­tu­mat a les apli­ca­ci­ons de mobi­li­tat com­par­tida, però, és clar, fa 10 anys això era total­ment sur­re­a­lista. S’ha d’anar can­vi­ant l’entorn. Com encaixa el cotxe elèctric, les infra­es­truc­tu­res, els car­re­ga­dors, les auto­pis­tes... Per mi el futur depèn de la mobi­li­tat sota demanda i autònoma; és a dir, que tu facis clic i vin­guin a bus­car-te i et posin en una cai­xeta que allà hi podràs tre­ba­llar i que et por­tarà al lloc que desit­gis. Caldrà que sigui sota demanda, efi­ci­ent, que no hi hagi embus­sos, però per a això no sé quants anys tri­ga­rem, suposo que bas­tants.
Creu que a mit­jan 2022 es tor­narà als nivells econòmics pre­pandèmia?
Pel que fa a grans números pro­ba­ble­ment sí, però haurà can­viat el mapa. És a dir, amb la pandèmia he vist empre­ses que els ha anat injus­ta­ment bé i d’altres que els ha anat injus­ta­ment mala­ment. I això trans­forma el mapa. És pro­ba­ble que en un any esti­guem en una recu­pe­ració. També dependrà molt del que acabi pas­sant amb els preus de l’ener­gia, la manca de sub­mi­nis­tra­ments de matèries pri­me­res, els preus del trans­port inter­na­ci­o­nal, la manca de micro­xips o l’alça de la inflació, per posar alguns exem­ples. Hi ha molts rep­tes damunt la taula. Però hem de ser opti­mis­tes.

Més emprenedora que empresària

R.R.R.

Mar Alarcón es considera més emprenedora que empresària i, sobretot, una apassionada de l’emprenedoria social i la sostenibilitat. És la cofundadora i CEO de SocialCar, el primer operador a l’Estat espanyol de vehicles de lloguer entre particulars. Va començar la seva carrera professional a Cuatrecasas Abogados i es va iniciar en l’àmbit dels negocis socials a Grameen Bank al costat del professor Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau.

Llicenciada en dret per la UAB, amb màster en fiscalitat i tributació al CEF i màster en lleis per la Universitat de Londres, Mar Alarcón és també PDD per l’IESE i cofundadora de Social Energy, que va vendre fa uns anys a un client de Taiwan per culpa de tants canvis en la regulació de les energies renovables a l’Estat espanyol.

Mar Alarcón, que també és vicepresidenta de la patronal Foment del Treball i de Tech Barcelona, acaba de posar en marxa diverses start-ups a Barcelona, que diu que té molts atractius per a les firmes emergents, tot i que els darrers anys s’està convertint en la “ciutat del no a tot”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.