Societat

Accelerada de la sinistralitat

La recuperació de la mobilitat ha repercutit en un augment de les col·lisions amb morts i ferits greus

L’ús del telèfon mòbil conduint i les distraccions causen un de cada quatre accidents a la carretera

Els homes s’accidenten més i amb resultats més greus

El retorn a la teòrica nor­ma­li­tat post­pandèmica ha reper­cu­tit en un aug­ment de la major part dels indi­ca­dors que mesu­ren l’acti­vi­tat del país. No tots con­vi­den a l’opti­misme, perquè també han anat a l’alça els regis­tres de sinis­tra­li­tat viària. Des de començament d’any, 119 per­so­nes han mort per acci­dent a la car­re­tera. La xifra ja supera les 105 vícti­mes de l’any pas­sat, una diferència pre­vi­si­ble perquè el 2020 va ser un any mar­cat pels con­fi­na­ments rei­te­rats que va com­por­tar l’expansió de la Covid-19. Ara bé, el nom­bre de morts d’enguany és alt, quan encara falta pas­sar tot el desem­bre, un mes en què les auto­ri­tats de trànsit tenen unes quan­tes dates senya­la­des amb ver­mell per l’alt volum de des­plaçaments que s’hi regis­tren. És el cas del pont de la Cons­ti­tució, que enguany obre la porta a unes mini­va­can­ces de cinc dies, i les fes­tes de Nadal.

Més mobi­li­tat equi­val a major risc d’acci­dents, però el volum de vehi­cles que cir­cu­len no és l’únic motiu que impulsa enlaire el nom­bre de sinis­tres. Les dis­trac­ci­ons al volant apa­rei­xen com un dels fac­tors més peri­llo­sos per a la con­ducció. Un de cada qua­tre acci­dents es pro­du­eix per falta de con­cen­tració del con­duc­tor. Una badada pot tenir con­seqüències fatals quan se cir­cula per la car­re­tera, perquè pot deri­var en una pèrdua del con­trol del vehi­cle i, com a con­seqüència d’això, una sor­tida de via o la invasió del car­ril con­trari.

I quan es parla de dis­trac­ci­ons hi ha un ele­ment que aca­para totes les sos­pi­tes: el telèfon mòbil. Res­pon­dre una tru­cada, lle­gir o escriure mis­sat­ges o, fins i tot, con­sul­tar el GPS pro­vo­quen un dèficit d’atenció que mol­tes vega­des no es per­cep com un risc real però que, a la pràctica, pot deri­var en con­seqüències tràgiques.

El Ser­vei Català de Trànsit alerta que les dis­trac­ci­ons es man­te­nen com “la pri­mera causa dels acci­dents amb vícti­mes a les car­re­te­res cata­la­nes”, al davant de la velo­ci­tat ina­de­quada i del con­sum d’alco­hol i dro­gues.

En una cam­pa­nya pre­ven­tiva de vigilància cen­trada en les dis­trac­ci­ons al volant, rea­lit­zada el mes d’abril pas­sat, Mos­sos i poli­cies locals van impo­sar un total de 4.510 san­ci­ons, de les quals 2.706 van ser per la mani­pu­lació del mòbil i altres sis­te­mes de comu­ni­cació. Aques­tes dades supo­sen una mit­jana de 386 con­duc­tors denun­ci­ats cada dia per mani­pu­lació del mòbil, al llarg d’una set­mana de cam­pa­nya de con­trols.

Trànsit ja ha anun­ciat que en la recta final de l’any impul­sarà una nova cam­pa­nya poli­cial per reduir les dis­trac­ci­ons durant la con­ducció.

Zero morts el 2050

El govern va apro­var el 26 d’octu­bre el pla de segu­re­tat viària 2021-2023, un ins­tru­ment tècnic tri­en­nal que té com a objec­tiu orde­nar el con­junt de mesu­res, recur­sos i acci­ons necessàries per acon­se­guir reduir la sinis­tra­li­tat, d’acord amb els objec­tius mar­cats per la Unió Euro­pea.

El pla té com a objec­tiu gene­ral arri­bar a la “visió zero”, és a dir, zero vícti­mes mor­tals l’any 2050, i per arri­bar-hi es plan­teja una reducció del 15% del nom­bre de vícti­mes mor­tals el 2023, en relació amb la quan­ti­tat de morts que s’acabi regis­trant aquest any. També es vol rebai­xar un 12% el nom­bre de ferits greus.

Trànsit, d’altra banda, ha ana­lit­zat 6 mili­ons de mul­tes dels últims anys. D’aques­tes, 1,6 mili­ons són de con­duc­tors rein­ci­dents, dels quals s’han pogut iden­ti­fi­car 400.000 homes i només 5.000 dones. De fet, tot i que els homes són el 57% dels con­duc­tors, repre­sen­ten el 60% dels acci­dents, el 70% de les vícti­mes greus i el 80% de les mor­tals.

L’aliat tecnològic

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha defensat l’ús de noves tecnologies per aconseguir l’objectiu de reduir la sinistralitat. S’està estudiant com es pot avisar els conductors de vehicles de la presència de ciclistes en túnels, com ja es fa a Andorra i França, i també s’avalua com alertar, en temps real, de la presència de fauna salvatge en algun tram. Una possibilitat és un sistema d’infrarojos que s’activés en detectar un senglar, per exemple, i que es connectaria a senyals lluminosos o pantalles d’informació per avisar els conductors.

Un altre tipus de tecnologia serà l’ús de drons, per tenir informació sobre incidències i retencions. Els aparells voladors no portaran radars per multar excessos de velocitat, però sí càmeres per informar el servei de control del trànsit. Les càmeres fixes ja instal·lades o les que s’instal·lin en el futur podrien incorporar un programari per detectar passatgers que no portin el cinturó de seguretat cordat o conductors que manipulin el telèfon mòbil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.