Formar per fer el cotxe del futur
El CFPA de Martorell hauria de tenir nou gestor a principis del 2022
Ara sembla que hauria d’anar de debò, i que el Centre de Formació Professional de l’Automoció (CFPA) de Martorell a curt termini serà la referència per a la formació de nous professionals que hauran d’escometre els grans reptes de renovació tecnològica, després d’anys de dubtes i esperances frustrades sobre aquesta infraestructura educativa que pot atendre fins a 14.000 alumnes.
A finals del mes de gener del 2022 hauríem de tenir un guanyador en el procés de licitació per a la gestió i explotació del CFPA. S’hi han presentat la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Esquemes Informàtics, la Fundació Eurecat, MSX International Techservices i Disseny Educatiu.
Després de tantes indecisions i dues licitacions que no van fructificar, que fins i tot van provocar que Seat se’n desvinculés per muntar el seu propi projecte formatiu a la Zona Franca, al sector el preocupa, com explica Josep Nadal, cluster manager del CIAC, que “en el plec de condicions de la licitació hi és molt diluïda la presència del sector com a agent imprescindible per detectar quines són les necessitats reals de les empreses”. En aquest sentit, hom tem que bona part de les 14.000 places no es destinin a formar professionals de l’automoció. El president del CIAC, Josep Maria Vall, posa l’accent en el fet que “el sector és molt dinàmic, muta molt ràpidament, així que aniria bé que al centre es fessin conferències d’experts que exposen les novetats i es fessin esdeveniments especials, com ara presentar nous models”. Remarca la importància que haurà de tenir “la formació addicional, la continuada, perquè caldrà formar de nou molts treballadors”.
De la banda dels subjectes del CFPA, els futurs treballadors, Ricard Bellera, secretari de treball i economia de CCOO, creu que en el projecte de gestió guanyador “el CFPA ha de ser un centre integrat que ofereixi FP I i II, formació ocupacional i formació contínua, però també oferir serveis, com ara prospectiva sobre el que demana el sector”. Així mateix, que es reconegui l’experiència als qui no tenen títol: “Veure què sap fer un treballador i acreditar-lo.” Per a Bellera, és cabdal que no s’oblidi que, “tot i que el CFPA ha de ser molt tecnològic, no és per formar fonamentalment colls blancs, sinó per a grau mitjà o superior d’FP. És inversió per expedir diplomatures i reciclar treballadors, no per a gent que es pot pagar una carrera”.
Relacions d’intercanvi.
Les empreses del sector insisteixen que han de tenir presència en la governança del centre per donar-li agilitat, com diu Nadal: “En alguns moments serà més important la formació continuada, en d’altres l’FP, això serà cíclic, i cada any caldrà revisar la programació, i destinar els esforços on calgui.”
Des de l’òptica de Ricard Bellera, cal ser plenament conscients d’això: “Només si formem professionals amb plenes competències, la indústria de qualitat del sector romandrà aquí. I aquests professionals no són només enginyers, ens cal musculació en FP de grau superior, però també en formació permanent, pensant en els proveïdors, adaptant-nos a ells.”
Potser fa de mal recordar que aquest projecte de gran centre formatiu que té capacitat per a 14.000 alumnes però que amb prou feines ha allotjat 800 persones el darrer any, ha romàs en els llimbs des de fa gairebé vuit anys. Josep Maria Vall, president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), explica: “Lamentablement, les coses no podien haver anat pitjor, cap govern va ser capaç de tirar-ho endavant. Cal atribuir-ho al fet que en la passada legislatura el govern fos de dos partits, JxCat i ERC, amb la qual cosa no quedava clar qui havia de manar allà.” La inversió i l’equipament van anar a càrrec del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), adscrit al Departament de Treball, controlat per ERC, mentre que la gestió era per al Departament d’Empresa, en l’òrbita de JxCat.