DE MEMÒRIA
Educació per a l’altra meitat: fora cotilles
La tesi doctoral en medicina del 1882 de Dolors Aleu i Riera (1857-1913), a més d’ésser una de les primeres presentades per una dona, té un interès molt especial: presenta una visió de conjunt de la situació de les dones, que són –subratlla- “la mitad del género humano”. I proposa l’eliminació urgent de les cotilles.
Aleu situa les dones en cinc classes socials. Primer, les treballadores de fàbrica. “Tancades –tradueixo- tot el dia, per un escàs jornal, a les fàbriques i tallers, punts que, a més d’ésser molt malsans i perillosos, són veritables focus de prostitució.” Segon, les que treballen al camp: “A la dona del camp, la veurem ocupada en les mateixes feines rudes que els homes.” Tercer i quart, les que no treballen: “La major part de les dones de la classe mitjana i totes les de les classes riques.” Cinquè: “Les criades, dides, mainaderes, cuineres i cambreres” al servei dels dos grups anteriors.
Aleu no parla d’ella mateixa; és a dir, de les dones de classe mitjana que treballen. Al seu temps, podien ser: llevadores, modistes, cosidores, cotilleres, mestres, botigueres, venedores, petites empresàries, actrius. I, pel moment, ben poques, metgesses.
Com que l’objectiu d’Aleu és la salut, simplificant, estableix dues grans categories de dones: “les unes, per excés de treball, perden la seva salut”, i “les altres, per excés de descans, es crien fluixes”. L’única sortida que veu Aleu a aquesta situació és l’educació obligatòria de les nenes, les noietes i les dones, que són, recorda, la meitat de la població.
A partir dels 7 anys. Començant per aprendre a “llegir, escriure, comptar, i Història Sagrada”. Seguint amb “Gramàtica, Història, Economia Domèstica, Higiene, Fisiologia, Botànica Mèdica, Medicina Domèstica, Geografia, Meteorologia i Història Natural”. Afegint-hi, sense majúscules, “filosofia i arts”. Tot, combinat, sempre, amb “gimnàstica i una bona alimentació”. A més, “la dona... ha de visitar els museus, tallers, fàbriques i granges model”.
La tesi doctoral de Dolors Aleu, editada el 1883 a Barcelona, ha estat digitalitzada, i va ser, novament, publicada en paper el 2017. L’educació de l’altra meitat ha estat assumida per pràcticament totes les societats. Però les cotilles morals segueixen presents.
De fet, segons Aleu, “els abusos que es fan amb el vestit són els que necessiten més correctiu”. I “la peça de roba que més mal fa a l’organització femenina és la cotilla”. El problema, d’entrada, és sanitari: les cotilles actuen negativament sobre el sistema cardiovascular, sobre el sistema respiratori i sobre la digestió. Les cotilles, doncs, han d’ésser eliminades, han de desaparèixer. Però Aleu explica, també, que el que avui en diem cotilles morals, és a dir: les fixacions intel·lectuals, els estereotips, etc., no eren –no són- fàcils de foragitar. De ben segur que ho va anar comprovant durant els 25 anys que va tenir consulta pròpia al centre de Barcelona, que va combinar amb les anades regulars a la Casa de Caritat (que era el gran centre assistencial de la Diputació de Barcelona) per a visitar dones i criatures. També ho devia comprovar quan, el 1885, esdevingué professora de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona, la universitat femenina creada, a Barcelona, per Clotilde Cerdà i Bosch.
Tres metgesses
Dolors Aleu, Martina Castells i Helena Maseras són a la primera franja de llicenciades i doctores en medicina. Però Castells va morir de part i Maseras, vistos els entrebancs (i les cotilles morals), va decidir dedicar-se a l’ensenyament. Dolors Aleu, doncs, fou la primera –i, durant anys, única- dona amb consulta mèdica al sud dels Pirineus.
