Gran angular

Miquel Darnés

Degà del Col·legi d’enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de Barcelona

“Molts enginyers marxen a treballar fora perquè aquí es paguen salaris porqueria”

Som essencials per impulsar les estacions de recàrrega per al vehicle elèctric
És cert que hi ha massa col·legis d’enginyeries però costarà molt de posar-nos d’acord

El degà d’Engi­nyers BCN afirma que aquesta pro­fessió està molt pre­pa­rada per dur a terme tot el procés de la ins­tal·lació de recàrrega per a vehi­cles elèctrics i les pla­ques reno­va­bles.

Cada vegada creix més l’ús del vehi­cle elèctric però un dels pro­ble­mes que fre­nen la seva venda és que hi ha poques ins­tal·laci­ons d’esta­ci­ons de recàrrega. Quin paper hi juguen els engi­nyers?
Un de molt impor­tant perquè tenen molta for­mació sobre pro­jec­tes de recàrrega elèctrica i reno­va­bles. Des del col·legi estem insis­tint molt en la pre­pa­ració tècnica. Fa poques set­ma­nes es va fer la fira Expo­e­lec­tric i el col·legi hi hem tin­gut un estand per infor­mar de totes les fei­nes que fem amb els nos­tres col·legi­ats. De fet el nom­bre de vehi­cles expo­sats s’ha tri­pli­cat aquesta edició. El nos­tre engi­nyer pot fer el pro­jecte tècnic, la ins­tal·lació, el segui­ment de l’obra i fins i tot ges­ti­o­nar les sub­ven­ci­ons i els per­mi­sos.
On creu que hi haurà més com­pli­cació a l’hora d’esten­dre els assor­ti­dors, als garat­ges par­ti­cu­lars o comu­ni­ta­ris o bé als car­rers i car­re­te­res?
Tècni­ca­ment, de difi­cul­tat no n’hi ha en cap dels dos casos. El que passa és que en les xar­xes del car­rer, com que poden ser muni­ci­pals o par­ti­cu­lars d’una empresa con­creta, allà és més sen­zill. El pro­blema són els pàrquings quan s’han de posar d’acord els veïns. El més ren­di­ble és fer una admi­nis­tració con­junta perquè tin­guin la potència sufi­ci­ent perquè no s’hagi d’anar ampli­ant cada vegada que hi hagi un nou veí endo­llat. El pro­blema és que aquest país té una men­ta­li­tat molt indi­vi­du­a­lista. El que es reco­mana és que es faci un bon estudi, amb càlculs de simul­taneïtat, perquè hi hagi potència per a tos els veïns si fan el pas al cotxe elèctric.
Creu que el paper dels engi­nyers tècnics indus­tri­als aporta pro­fes­si­o­na­li­tat a l’hora d’ins­tal·lar les pla­ques solars?
Sens dubte, és igual que amb el vehi­cle elèctric. Els nos­tres col·legi­ats han fet molta for­mació per adap­tar-se a les noves tec­no­lo­gies, ja que cada cop hi ha més ren­di­ment a les pla­ques solars i més tec­no­lo­gia. Estan per­fec­ta­ment capa­ci­tats per fer tot el procés que com­por­ten aques­tes ener­gies reno­va­bles.
Com ha afec­tat la covid la pro­fessió?
Ara estem retor­nant a la nor­ma­li­tat. Hem acce­le­rat la digi­ta­lit­zació dels ser­veis com per exem­ple cur­sos en línia, hem adap­tat clas­ses a les quals es pot assis­tir des de casa com si esti­gues­sis a l’aula. La for­mació ha fun­ci­o­nat molt bé.
Quants asso­ci­ats sou?
Estem al vol­tant dels 5.500. Es van man­te­nint. No crei­xem però tam­poc per­dem i si ho fem és molt poc. La major part de l’afi­li­ació als col·legis està una mica en crisi des que hi va haver la llei òmni­bus el 2010. A més, hi ha aquesta visió més indi­vi­du­a­lista dels joves perquè pot­ser veuen els col·legis com una cosa d’abans. Però també és cert que hi ha molts joves que valo­ren el que a Europa se’n diu desen­vo­lu­pa­ment pro­fes­si­o­nal con­tinu. És a dir, al col·legi fem reci­clatge con­ti­nuat en for­mació, tenim a l’abast diver­ses publi­ca­ci­ons, con­ferències, es pot par­ti­ci­par en comis­si­ons de tre­ball sec­to­rial, com ara la d’ener­gia, incen­dis, qua­li­tat, etc. Així com els ser­veis de les asses­so­ries tècni­ques i els con­tac­tes amb altres engi­nyers. Als col·legis ens ha fal­tat més suport de les admi­nis­tra­ci­ons. Ara estem tre­ba­llant perquè ens reco­ne­guin els nos­tres valors.
Per què fal­ten engi­nyers? Tan difícil és apro­var aquests estu­dis?
Lògica­ment s’ha d’estu­diar però tam­poc n’hi ha per a tant. El que passa és que el debat de si falta o sobra gent d’un per­fil deter­mi­nat és una mica trampós. Les matrícules en engi­nye­ria es man­te­nen i enguany han aug­men­tat una mica. Però és veri­tat que en fal­ten, encara. També és veri­tat que els sala­ris a aquest país són els que són. Lla­vors què fan molts d’aquests engi­nyers quan aca­ben els estu­dis? Doncs mar­xen a tre­ba­llar a fora perquè allà gua­nya­ran el doble. Aquí la for­mació és bona, fins i tot aug­men­ten les matri­cu­la­ci­ons, però la casuística diu que molts mar­xen per gua­nyar-se la vida més dig­na­ment. Però també és cert que algu­nes infor­ma­ci­ons són esbi­ai­xa­des. Tenim una borsa de tre­ball amb ofer­tes i deman­des que fun­ci­ona prou bé. A la borsa de tre­ball hem posat uns topalls perquè els sous no es paguin per sota d’uns mínims, no accep­tem ofer­tes por­que­ria.
Hi ha diver­sos col·legis rela­ci­o­nats amb les engi­nye­ries. S’està fent alguna cosa per uni­fi­car-los?
Un dels pro­ble­mes que ha tin­gut l’engi­nye­ria és que no hem tin­gut mai una casa comuna. Els met­ges són mol­tes espe­ci­a­li­tats però hi ha un únic col·legi i el mateix passa amb els arqui­tec­tes. Això ens afe­bleix. Hi ha con­ver­ses per sim­pli­fi­car la dis­persió de col·legis però cos­tarà molt de posar-nos d’acord.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.