“Molts enginyers marxen a treballar fora perquè aquí es paguen salaris porqueria”

Un de molt impor­tant perquè tenen molta for­mació sobre pro­jec­tes de recàrrega elèctrica i reno­va­bles. Des del col·legi estem insis­tint molt en la pre­pa­ració tècnica. Fa poques set­ma­nes es va fer la fira Expo­e­lec­tric i el col·legi hi hem tin­gut un estand per infor­mar de totes les fei­nes que fem amb els nos­tres col·legi­ats. De fet el nom­bre de vehi­cles expo­sats s’ha tri­pli­cat aquesta edició. El nos­tre engi­nyer pot fer el pro­jecte tècnic, la ins­tal·lació, el segui­ment de l’obra i fins i tot ges­ti­o­nar les sub­ven­ci­ons i els per­mi­sos.

Tècni­ca­ment, de difi­cul­tat no n’hi ha en cap dels dos casos. El que passa és que en les xar­xes del car­rer, com que poden ser muni­ci­pals o par­ti­cu­lars d’una empresa con­creta, allà és més sen­zill. El pro­blema són els pàrquings quan s’han de posar d’acord els veïns. El més ren­di­ble és fer una admi­nis­tració con­junta perquè tin­guin la potència sufi­ci­ent perquè no s’hagi d’anar ampli­ant cada vegada que hi hagi un nou veí endo­llat. El pro­blema és que aquest país té una men­ta­li­tat molt indi­vi­du­a­lista. El que es reco­mana és que es faci un bon estudi, amb càlculs de simul­taneïtat, perquè hi hagi potència per a tos els veïns si fan el pas al cotxe elèctric.

Sens dubte, és igual que amb el vehi­cle elèctric. Els nos­tres col·legi­ats han fet molta for­mació per adap­tar-se a les noves tec­no­lo­gies, ja que cada cop hi ha més ren­di­ment a les pla­ques solars i més tec­no­lo­gia. Estan per­fec­ta­ment capa­ci­tats per fer tot el procés que com­por­ten aques­tes ener­gies reno­va­bles.

Ara estem retor­nant a la nor­ma­li­tat. Hem acce­le­rat la digi­ta­lit­zació dels ser­veis com per exem­ple cur­sos en línia, hem adap­tat clas­ses a les quals es pot assis­tir des de casa com si esti­gues­sis a l’aula. La for­mació ha fun­ci­o­nat molt bé.

Estem al vol­tant dels 5.500. Es van man­te­nint. No crei­xem però tam­poc per­dem i si ho fem és molt poc. La major part de l’afi­li­ació als col·legis està una mica en crisi des que hi va haver la llei òmni­bus el 2010. A més, hi ha aquesta visió més indi­vi­du­a­lista dels joves perquè pot­ser veuen els col·legis com una cosa d’abans. Però també és cert que hi ha molts joves que valo­ren el que a Europa se’n diu desen­vo­lu­pa­ment pro­fes­si­o­nal con­tinu. És a dir, al col·legi fem reci­clatge con­ti­nuat en for­mació, tenim a l’abast diver­ses publi­ca­ci­ons, con­ferències, es pot par­ti­ci­par en comis­si­ons de tre­ball sec­to­rial, com ara la d’ener­gia, incen­dis, qua­li­tat, etc. Així com els ser­veis de les asses­so­ries tècni­ques i els con­tac­tes amb altres engi­nyers. Als col·legis ens ha fal­tat més suport de les admi­nis­tra­ci­ons. Ara estem tre­ba­llant perquè ens reco­ne­guin els nos­tres valors.

Lògica­ment s’ha d’estu­diar però tam­poc n’hi ha per a tant. El que passa és que el debat de si falta o sobra gent d’un per­fil deter­mi­nat és una mica trampós. Les matrícules en engi­nye­ria es man­te­nen i enguany han aug­men­tat una mica. Però és veri­tat que en fal­ten, encara. També és veri­tat que els sala­ris a aquest país són els que són. Lla­vors què fan molts d’aquests engi­nyers quan aca­ben els estu­dis? Doncs mar­xen a tre­ba­llar a fora perquè allà gua­nya­ran el doble. Aquí la for­mació és bona, fins i tot aug­men­ten les matri­cu­la­ci­ons, però la casuística diu que molts mar­xen per gua­nyar-se la vida més dig­na­ment. Però també és cert que algu­nes infor­ma­ci­ons són esbi­ai­xa­des. Tenim una borsa de tre­ball amb ofer­tes i deman­des que fun­ci­ona prou bé. A la borsa de tre­ball hem posat uns topalls perquè els sous no es paguin per sota d’uns mínims, no accep­tem ofer­tes por­que­ria.

Un dels pro­ble­mes que ha tin­gut l’engi­nye­ria és que no hem tin­gut mai una casa comuna. Els met­ges són mol­tes espe­ci­a­li­tats però hi ha un únic col·legi i el mateix passa amb els arqui­tec­tes. Això ens afe­bleix. Hi ha con­ver­ses per sim­pli­fi­car la dis­persió de col·legis però cos­tarà molt de posar-nos d’acord.