Venda per inter­net.

Ni s’han plan­te­jat obrir un e-com­merce d’Ama­zo­o­nia: “Perquè els preus que ens fan els proveïdors dels pro­duc­tes ja són més alts que els que pots veure a la xarxa. En aquest sec­tor, hi ha grans empre­ses amb les quals no podem com­pe­tir.”

La fi del con­fi­na­ment va aug­men­tar el nom­bre d’ani­mals pro­vi­nents de pro­tec­to­res i es van dis­pa­rar les visi­tes al vete­ri­nari: “Però després de l’estiu hem vist que la pre­venció en la salut dels ani­mals ha anat caient, i per fes­tes encara es rela­xarà més perquè la gent està pen­dent d’altres coses”, diu la Sònia.

El comerç a través d’inter­net no és l’únic que amoïna els pro­pi­e­ta­ris d’Ama­zo­o­nia. També el preu de la llum, “total­ment dis­pa­rat”: “Ens obli­garà a reper­cu­tir-lo en els preus. Això pot fer tan­car mol­tes boti­gues, amb la qual cosa l’estruc­tura i el dis­seny dels bar­ris que­da­ran afec­tats. No és just.”

Aquests tres exem­ples indi­quen que la situ­ació en què es troba el comerç de pro­xi­mi­tat és ben dife­rent segons el sec­tor al qual per­tany i el barri on està ubi­cat. La post­pandèmia i la incer­tesa per­ma­nent per la pos­si­bi­li­tat de noves ona­des des­con­tro­la­des de la covid no aca­ben de treure el neguit en els con­su­mi­dors. Tan­ma­teix, es per­cep que s’està dis­po­sat a cele­brar un Nadal ben dife­rent al de l’any pas­sat, amb múlti­ples res­tric­ci­ons. Per tant, es res­pira opti­misme. El pre­si­dent de la patro­nal PIMEC Comerç, Alex Goñi, asse­gura: “Després de dos anys, ja comen­cem a tenir una mica d’experiència a cape­jar la pandèmia.”

Segons una con­sulta feta per PIMEC Comerç a tots els seus socis, just abans del Black Fri­day, les ven­des per aquesta cam­pa­nya i la de Nadal s’espe­ren iguals (39,41%) o millors (40,68%) que les de l’any pas­sat. Els comerços dels sec­tors de res­tau­ració i hos­ta­le­ria, i no ali­men­tari, pre­ve­uen que les ven­des de Nadal siguin millors res­pecte a l’any ante­rior, men­tre que els d’ali­men­tació i begu­des, i de ser­veis, cre­uen que seran simi­lars a les del 2020.

Tot i que es fa difícil de deter­mi­nar una xifra de ven­des fia­ble durant el pas­sat Black Fri­day –hi ha hagut càlculs del tot con­tra­dic­to­ris entre si–, un per­cen­tatge cada vegada més nombrós de comer­ci­ants, que en la con­sulta feta per PIMEC Comerç arriba al 35,37%, asse­gu­ren que no els afecta de cap manera. Això tenint en compte que el 45,93% van dur a terme des­comp­tes o pro­mo­ci­ons i que el 54,07% van asse­gu­rar que no en faria. El per­cen­tatge d’esta­bli­ments que el 2019 es van afe­gir a la cam­pa­nya del Black Fri­day es va situar en el 54,81%. Alhora, els comerços con­sul­tats asse­gu­ren que el con­su­mi­dor no ha anti­ci­pat les seves com­pres nada­len­ques. Així doncs, la tendència és ben clara.

Black fri­day.

La patro­nal espera que no s’imposi el pas­sa­port covid per entrar als esta­bli­ments. “Als petits comerços ens faria fer de vigi­lants, i no tots tenen per­so­nal per dedi­car-lo a aquesta tasca”, afirma. Però admet que s’accep­ta­ria davant la pos­si­bi­li­tat d’un nou tan­ca­ment.

“La covid ha fet mal. A prin­ci­pis de la pandèmia va tan­car un 30% del comerç. Ara, a les aca­ba­lles d’any, estem en un 3% d’esta­bli­ments que s’han que­dat pel camí”, explica Goñi, que asse­gura que, mal­grat la situ­ació, “el comerç està opti­mista”: “Ara queda recu­pe­rar el turisme per tor­nar a xifres pre­pandèmia. Perquè esperàvem una bona arren­cada aquest estiu, que no hem tin­gut.”

La venda per inter­net pre­o­cupa i la patro­nal ho per­cep dife­rent del fet que els esta­bli­ments tin­guin un web “com un apa­ra­dor on s’ense­nya el que tens i a què et dedi­ques; però, fer venda per la xarxa, això ja és una altra cosa a la qual no tot­hom té accés”. I asse­gura que el nivell de digi­ta­lit­zació del sec­tor és més que cor­recte: “La pandèmia ha fet avançar en aquest ter­reny i gràcies a això molts van poder con­ti­nuar amb el negoci durant el con­fi­na­ment i la reta­llada en hora­ris comer­ci­als.”

A David Sánchez, pre­si­dent de Comer­tia, l’asso­ci­ació cata­lana de l’empresa fami­liar del retail, li pre­o­cupa que encara hi ha empre­ses sòcies que no han rebut els ajuts direc­tes. Creu neces­sari millo­rar la fis­ca­li­tat i la reor­de­nació del ter­ri­tori per no pro­vo­car com­petència des­lle­ial entre els dife­rents ope­ra­dors que venen a través d’inter­net. Sánchez reclama a l’admi­nis­tració saber en quin moment es troba la imple­men­tació de les APEU i l’estat dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion.

Situ­ació feble.

Les ven­des dels esta­bli­ments socis han anat recu­pe­rant-se al llarg de l’any, i van arri­bar al novem­bre pas­sat a un incre­ment del 7,2% de les ven­des res­pecte al mateix mes del 2019. Segons l’indi­ca­dor men­sual que ela­bora Comer­tia, la tendència sem­bla que ha aga­fat el camí a l’alça, almenys per al 61% de les empre­ses que for­men part de l’asso­ci­ació. La res­tau­ració va ser el sec­tor que més va fac­tu­rar al novem­bre, seguida d’oci-cul­tura i moda. Tot i que la majo­ria (78%) està d’acord amb la imple­men­tació del cer­ti­fi­cat covid a la res­tau­ració i l’oci, el 13% dels socis creu que es tracta d’una mesura que no és cohe­rent res­pecte a altres entorns i que s’hau­ria d’ampliar a l’edu­cació, la sani­tat i l’accés al trans­port públic.

La cam­pa­nya del Black Fri­day va fer incre­men­tar les ven­des entre els socis un 16,5% res­pecte a la del 2019. Ara bé, de cara al pont de la Puríssima, la pre­visió del 51% dels esta­bli­ments adhe­rits era man­te­nir-les i tan sols un 23% con­si­de­ra­ven que serien bones. I les pers­pec­ti­ves per a la cam­pa­nya de Nadal són molt menys opti­mis­tes perquè es pateix per l’arri­bada de la nova vari­ant de la covid i pro­ble­mes amb els sub­mi­nis­tra­ments. Tot i això, el 40% dels socis de Comer­tia creu que podrà man­te­nir esta­bles les seves ven­des, mal­grat que tots des­ta­quen que perquè això passi és impor­tant que el turisme retorni abans a xifres pre­pandèmiques.

La venda a inter­net de les mar­ques de l’asso­ci­ació va aug­men­tar de mit­jana un 149% el novem­bre pas­sat, res­pecte al mateix mes del 2019, i duplica les efec­tu­a­des l’octu­bre pas­sat. El sec­tor de la moda lidera aques­tes ven­des, seguit de la res­tau­ració, l’auto­moció i ser­veis, la llar, l’ali­men­tació i l’oci-cul­tura.

La per­cepció que el 2021 ha estat un any de recu­pe­ració per al comerç és com­par­tida pel con­junt del sec­tor, però què s’espera del 2022 ja no ho és tant. Per a Joan Car­les Cal­bet, pre­si­dent de Retail­CAT i direc­tor gene­ral d’Elec­tro­domèstics Cal­bet, pre­do­mina el sen­ti­ment d’incer­tesa.

“Estem millor del que estàvem però encara hi ha molts núvols negres a l’horitzó: l’incre­ment dels con­ta­gis en plena cam­pa­nya de Nadal i la situ­ació econòmica post­pandèmia, que pot ser pit­jor que la pro­vo­cada per ella, com la manca de sub­mi­nis­tra­ments, l’incre­ment de preus i de cost de l’ener­gia, i l’aug­ment de la inflació. Aques­tes són ame­na­ces gros­ses per al sec­tor de cara a l’any vinent”, asse­gura Cal­bet. “Estic con­vençut que el Nadal el sal­va­rem però, de cara a l’any vinent, tinc molts dub­tes.”

L’incre­ment del preu de la llum és una de les qüesti­ons més pre­o­cu­pants per al sec­tor, sobre­tot de cara al 2022. “L’aug­ment del cost s’haurà d’aca­bar reper­cu­tint en els preus dels pro­duc­tes i això afec­tarà els con­su­mi­dors, però és un cost que no es pot assu­mir. A hores d’ara ja hem dupli­cat el rebut de la llum”, explica Cal­bet. La situ­ació en gene­ral té prou amoïnat el sec­tor, sobre­tot si posa la vista en l’horitzó.

El pre­si­dent de Retail­CAT anun­cia que el sec­tor es reu­nirà aviat amb la direcció gene­ral de Comerç del govern català per esta­blir un pla d’acció per a aquesta legis­la­tura: “Hem de posar ordre en l’àmbit nor­ma­tiu, regu­lar temes com ara la venda per inter­net i recu­pe­rar les com­petències per­du­des.” La posada en marxa de les APEU també és un tema que for­marà part de l’ordre del dia d’aquesta tro­bada: “Tenim tota la nor­ma­tiva apro­vada i el vis­ti­plau de Madrid. Ara s’han de deter­mi­nar qui­nes seran les pri­me­res APEU que es for­ma­ran, que s’hau­rien de posar en marxa l’any vinent, i els ajuts que ofe­rirà la Gene­ra­li­tat per imple­men­tar-les.”

El Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var el desem­bre de l’any pas­sat la llei de les àrees de pro­moció econòmica urbana (APEU), que té com a objec­tiu assen­tar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·labo­ració publi­co­pri­vada en àrees de con­cen­tració d’acti­vi­tat econòmica, ja sigui de caràcter comer­cial, turístic, indus­trial o de ser­veis.

Amb les APEU, que tenen l’ori­gen en el model anglo­saxó dels busi­ness improvement dis­tricts (BIDS), es vol dina­mit­zar comer­ci­al­ment les zones urba­nes a través d’inver­si­ons i actu­a­ci­ons finançades en gran part per les apor­ta­ci­ons obli­gatòries de pro­pi­e­ta­ris i llo­ga­ters de nego­cis amb accés directe a la via pública.

Amb aquest nou model comer­cial, es deixa enrere l’asso­ci­a­ci­o­nisme comer­cial, basat en apor­ta­ci­ons voluntàries dels inte­grants i les sub­ven­ci­ons públi­ques. En el cas de Bar­ce­lona, segu­ra­ment seran els eixos de Sant Andreu i el Born els que con­for­ma­ran les dues pri­me­res APEU de la ciu­tat, ja que els seus pro­jec­tes estan molt avançats.

La pandèmia ha col­pit el comerç, però el que ha pogut resis­tir ara res­pira amb tran­quil·litat con­tin­guda. Les pit­jors pre­vi­si­ons no s’han com­plert i fins i tot hi ha hagut rege­ne­ració del tei­xit comer­cial arreu del país. “Que n’hi hagi és vital, perquè si no n’hi ha el tei­xit comer­cial mor”, asse­gura David Nogué, fun­da­dor i CEO de l’obser­va­tori econòmic Eixos.

Rotació.

Segons el CEO d’Eixos, “l’empre­ne­dor va fer una lec­tura molt efi­ci­ent i ràpida de la situ­ació, i això ha aju­dat a man­te­nir altres nego­cis”. En canvi, la rege­ne­ració del tei­xit comer­cial no s’ha produït en zones on ja patien certa deser­tit­zació abans que esclatés la pandèmia. “En aques­tes àrees i en altres no prou allu­nya­des dels eixos comer­ci­als prin­ci­pals, la pandèmia no ha fet rever­tir la situ­ació i no han millo­rat gens”, pun­tu­a­litza Nogué.

Tan­ma­teix, quant a ocu­pació comer­cial, els eixos comer­ci­als prin­ci­pals de les ciu­tat s’ha man­tin­gut durant la pandèmia, “gràcies també al fet que els llo­guers de locals situ­ats en car­rers prin­ci­pals es van poder rene­go­ciar i inclús van bai­xar molt de preu, fet que va afa­vo­rir la rotació de nego­cis, que es va situar entre el 20% i el 25%, amb per­cen­tat­ges més alts en els eixos con­si­de­rats prime”, afirma Nogué. Segons ell, però, “les dades s’han d’aga­far amb pin­ces perquè ja veu­rem què passa quan ven­cin els ICO o s’aca­bin les carències dels llo­guers. Si con­ti­nua la rotació, els resul­tats no seran una catàstrofe”.

Tot feia pen­sar que la pandèmia i el con­fi­na­ment impul­sa­rien fins a l’extrem les com­pres per inter­net i es man­tin­drien, i també que l’estalvi que havia produït aquesta situ­ació en les famílies abo­ca­ria a la des­pesa desen­fre­nada en el moment en què es reprengués la nova nor­ma­li­tat. Doncs no ha estat ben bé així. Segons l’enquesta d’hàbits de com­pra i con­sum cor­res­po­nent al 2021, pre­sen­tada l’1 de desem­bre per la MPAC (Taula de Par­ti­ci­pació d’Asso­ci­a­ci­ons de Con­su­mi­dors, en les seves sigles en cas­tellà) i en la qual han par­ti­ci­pat 3.500 famílies de tot l’Estat, tan sols el 7% dels con­su­mi­dors han man­tin­gut les seves com­pres a través de la xarxa i, d’altra banda, només un 38% podria fer front a tres mesos de des­pe­ses si des­a­pa­regués la seva prin­ci­pal font d’ingres­sos.

Tot i això, la tendència de com­pra dels con­su­mi­dors con­ti­nua el procés de canvi que ja s’havia ini­ciat abans de pro­pa­gar-se la pandèmia i s’hi han afe­git nous trets. Com indica Cal­bet: “La pandèmia ens ha fet una mica més euro­peus pel que fa a hora­ris. Ara veiem que el con­su­mi­dor ha avançat les com­pres de tarda i inclús, en alguns sec­tors, han notat que el dis­sabte ja no és tan bon dia com ho era abans. Cre­iem que això passa perquè el comerç va estar obli­gat a tan­car els dis­sab­tes dels mesos de gener, febrer i març d’enguany i molts cli­ents ja es van acos­tu­mar a aquest canvi i l’han incor­po­rat.”

En aquest sen­tit, per Cal­bet també ha tin­gut incidència el fet que el tele­tre­ball ha con­ti­nuat en mol­tes empre­ses, si no com­ple­ta­ment sí alguns dies a la set­mana, “i això fa que el con­su­mi­dor pugui dis­tri­buir millor el temps que dedica a les com­pres”.

La pandèmia, segons David Riu­dor, cofun­da­dor de Goin, apli­cació mòbil d’estalvi i inversió, “ha fet que el con­su­mi­dor s’hagi adap­tat a les cir­cumstàncies i els seus hàbits de com­pra no han can­viat tant res­pecte als anys pre­co­vid. Es va estal­viar molt més durant el con­fi­na­ment perquè no es podia gas­tar en gai­rebé res, però també es va inver­tir molt més. Per exem­ple, van incre­men­tar-se les com­pres de crip­to­mo­ne­des. Tan­ma­teix va ser un fet cir­cums­tan­cial i ara ja es torna a fer des­pesa en vehi­cles, viat­ges i oci, inclús més que abans de la pandèmia”.

Segons anàlisis rea­lit­za­des per l’equip de Goin, com­pa­rant per­cen­tat­ges de l’any 2020 amb l’ante­rior, els estal­vis van créixer un 68%, la venda de vehi­cles va caure un 26%, com també ho van fer els viat­ges, en un 42%, i les des­pe­ses en com­pres, en un 47%. En canvi, durant aquest any res­pecte al 2020, els estal­vis han cai­gut un 43%, men­tre que ha aug­men­tat en un 114% la venda de vehi­cles, un 56% els viat­ges i un 451% la des­pesa en com­pres.

I men­tre el comerç intenta adap­tar-se, segons Riu­dor, el seg­ment que veu­rem créixer molt serà el del luxe, “que no ha patit gens durant la pandèmia i inclús hi va haver mar­ques que van aug­men­tar els preus per ofe­rir un extra d’exclu­si­vi­tat en un moment difícil. El resul­tat va ser que la demanda d’aquests pro­duc­tes es va incre­men­tar força”.

Per Riu­dor, la cam­pa­nya de Nadal “anirà bé, però patirà el comerç físic”. Segons ell, durant la pandèmia, “el con­su­mi­dor es va acos­tu­mar a com­prar en línia, sobre­tot perquè els preus són més econòmics i els can­vis o retorns dels arti­cles són molt sen­zills. I amb això el comerç físic no pot com­pe­tir”. Per evi­tar-ho, reco­mana als comer­ci­ants “incor­po­rar el més aviat pos­si­ble l’omni­ca­na­li­tat perquè la botiga física només es farà ser­vir per mirar, tocar, empro­var, pagar i que t’ho enviïn a casa, o bé després de mirar, tocar i empro­var com­praràs a través de la xarxa. Per tant, la botiga física ha de ser-hi però no per tenir estoc de pro­duc­tes”.

I així enceta un altre àmbit que implica el comerç però també els con­su­mi­dors i el con­junt de les ciu­tats: la mobi­li­tat. “La logística s’ha de faci­li­tar però tal com es fa ara no és via­ble per al bon fun­ci­o­na­ment de les ciu­tats ni per a la sos­te­ni­bi­li­tat”, asse­gura Riu­dor. Segons ell, el trans­port elèctric d’última milla té en això molt a dir: “Els cami­ons es que­da­ran a la perifèria de les ciu­tats i seran els trans­ports més petits i elèctrics, com ara peti­tes cami­o­ne­tes, cot­xes i bici­cle­tes amb calai­xos per al trans­port de paque­te­ria incor­po­rats, els que faran arri­bar els pro­duc­tes als con­su­mi­dors que viuen en entorns urbans.”

La com­pra en línia ha avançat qua­tre o cinc anys res­pecte a altres mer­cats en aquest període pandèmic, “a més d’afe­gir-hi gene­ra­ci­ons que mai hauríem pen­sat que com­pra­rien per inter­net”, asse­gura Adrián Pena, CEO de Dee­li­vers, empresa amb seu a Vigo, i una de les més relle­vants de l’Estat en logística inversa.

Les devo­lu­ci­ons són la pedra a la sabata de la logística pel cost que suposa en temps i per­so­nal que s’ha de des­ti­nar. Dee­li­vers, que té un hub urbà a Bar­ce­lona i un equip de tre­ball, i també opera a Reus, Tar­ra­gona i Lleida, a més de ser a 36 ciu­tats de l’Estat i a Lis­boa, tre­ba­lla amb riders con­trac­tats. Pro­posa el repar­ti­ment o reco­llida de la comanda en fran­ges d’una hora i en llocs con­crets, que se li pre­gun­ten al cli­ent a través d’un mis­satge al mòbil. El sis­tema informàtic de Dee­li­vers s’inte­gra al web del cli­ent i s’encar­rega de la logística.

“Solu­ci­o­nar l’última milla és el pri­mer pas de l’estratègia d’un e-com­merce: entre­gues ràpides, cen­tra­lit­zació de magat­zems urbans i sos­te­ni­bi­li­tat”, explica. A més, pun­tu­a­litza: “No podem pre­ten­dre que aquests ser­veis siguin gratuïts. El con­su­mi­dor també ha de ser cor­res­pon­sa­ble.”