Quan la pseudociència mata

A finals de novem­bre Sud-àfrica va dema­nar a les com­pa­nyies que no li lliu­res­sin més uni­tats de vacu­nes de coro­na­vi­rus, ja que tenia estocs en excés donat el baix ritme de vacu­nació de la seva població. Només un 35% dels sud-afri­cans estava vacu­nat, un per­cen­tatge molt més alt que en altres països afri­cans, però la mei­tat de l’objec­tiu del seu govern. Els met­ges atribuïen aquest fracàs a un nivell relle­vant d’apa­tia i dubte res­pecte a les vacu­nes. Més o menys al mateix temps, a alguns països de l’Europa cen­tral la baixa taxa de vacu­nació es traduïa en un aug­ment sig­ni­fi­ca­tiu dels con­ta­gis de la covid, i obli­gava les auto­ri­tats a decre­tar noves mesu­res de limi­tació social, cosa que va gene­rar pro­tes­tes ira­des de la població. Entre l’argu­men­tari dels que rebut­gen vacu­nar-se hi ha també a Europa una bar­reja de desídia, pen­sant que ja es vacu­na­ran els altres, i con­fusió, basada en argu­ments erro­nis, a vega­des direc­ta­ment malin­ten­ci­o­nats i gai­rebé sem­pre dis­fres­sats de pseu­dociència. Com per exem­ple quan es parla dels supo­sats efec­tes adver­sos, tot i que de fet, després de 3.300 mili­ons de per­so­nes com­ple­ta­ment vacu­na­des (el 42% de la població mun­dial), els casos d’efec­tes adver­sos greus, més enllà d’unes dècimes de febre, són real­ment escas­sos. Tan­ma­teix la insu­fi­ci­ent extensió de la vacu­nació a escala glo­bal, a vega­des pel rebuig a les vacu­nes, a vega­des per falta d’accés, per­met que el virus segueixi cir­cu­lant sense limi­ta­ci­ons i generi muta­ci­ons poten­ci­al­ment més greus. Efec­ti­va­ment uns dies després, la irrupció de la nova vari­ant, la deno­mi­nada òmicron, ja és notícia a tot el món. És cert que l’eficàcia de les vacu­nes pot ser limi­tada, per la mateixa raó que ens solem refre­dar cada any: el nos­tre orga­nisme no genera habi­tu­al­ment una res­posta immu­nitària dura­dora con­tra els coro­na­vi­rus. Tot i així, com ja sabem, la vacu­nació limita con­si­de­ra­ble­ment la gra­ve­tat de la malal­tia i sobre­tot limita el risc de mort. En els pro­pers mesos la sisena onada de la malal­tia gene­rarà un aug­ment d’ingres­sos en uni­tats de cures inten­si­ves i algu­nes morts. És cert que no podem evi­tar per sem­pre la interacció social, però almenys podem uti­lit­zar els medis que tenim per miti­gar el pro­blema (prin­ci­pal­ment la vacu­nació) i no fomen­tar cre­en­ces errònies sense base científica.