A finals de novembre Sud-àfrica va demanar a les companyies que no li lliuressin més unitats de vacunes de coronavirus, ja que tenia estocs en excés donat el baix ritme de vacunació de la seva població. Només un 35% dels sud-africans estava vacunat, un percentatge molt més alt que en altres països africans, però la meitat de l’objectiu del seu govern. Els metges atribuïen aquest fracàs a un nivell rellevant d’apatia i dubte respecte a les vacunes. Més o menys al mateix temps, a alguns països de l’Europa central la baixa taxa de vacunació es traduïa en un augment significatiu dels contagis de la covid, i obligava les autoritats a decretar noves mesures de limitació social, cosa que va generar protestes irades de la població. Entre l’argumentari dels que rebutgen vacunar-se hi ha també a Europa una barreja de desídia, pensant que ja es vacunaran els altres, i confusió, basada en arguments erronis, a vegades directament malintencionats i gairebé sempre disfressats de pseudociència. Com per exemple quan es parla dels suposats efectes adversos, tot i que de fet, després de 3.300 milions de persones completament vacunades (el 42% de la població mundial), els casos d’efectes adversos greus, més enllà d’unes dècimes de febre, són realment escassos. Tanmateix la insuficient extensió de la vacunació a escala global, a vegades pel rebuig a les vacunes, a vegades per falta d’accés, permet que el virus segueixi circulant sense limitacions i generi mutacions potencialment més greus. Efectivament uns dies després, la irrupció de la nova variant, la denominada òmicron, ja és notícia a tot el món. És cert que l’eficàcia de les vacunes pot ser limitada, per la mateixa raó que ens solem refredar cada any: el nostre organisme no genera habitualment una resposta immunitària duradora contra els coronavirus. Tot i així, com ja sabem, la vacunació limita considerablement la gravetat de la malaltia i sobretot limita el risc de mort. En els propers mesos la sisena onada de la malaltia generarà un augment d’ingressos en unitats de cures intensives i algunes morts. És cert que no podem evitar per sempre la interacció social, però almenys podem utilitzar els medis que tenim per mitigar el problema (principalment la vacunació) i no fomentar creences errònies sense base científica.