La innovació i els efectes de l’alcohol en la gestació

La dada científica con­tras­tada és que el con­sum d’alco­hol durant l’embaràs pot cau­sar un dany irre­ver­si­ble en el neu­ro­de­sen­vo­lu­pa­ment de l’embrió i del fetus. Es tra­duirà poste­ri­or­ment al llarg de la vida en sig­nes i símpto­mes que conei­xem en con­junt com a tras­torn de l’espec­tre alcohòlic fetal (TEAF) i que s’expres­sen prin­ci­pal­ment com a alte­ra­ci­ons cog­ni­ti­ves i con­duc­tu­als. I la tec­no­lo­gia i la inno­vació ens enva­ei­xen i s’imple­men­ten pro­gres­si­va­ment en la pràctica clínica: ara comen­cem a ser capaços de poder diagnos­ti­car la malal­tia amb una apli­cació mòbil (app) i hem incor­po­rat la rea­li­tat vir­tual al dis­seny d’esce­na­ris específics diri­gits al seu trac­ta­ment cog­ni­tiu i con­duc­tual (Psi­co­te­ra­pia VR).

Estem davant un esce­nari en el qual es plan­te­gen dues situ­a­ci­ons clíniques que con­ver­gei­xen en el TEAF. En pri­mer lloc, sabem molt poc sobre la pre­va­lença del con­sum d’alco­hol durant l’embaràs en el nos­tre entorn. El con­sum d’alco­hol entre la població és un hàbit pro­fun­da­ment ins­tau­rat i con­sen­tit, quasi un fet cul­tu­ral accep­tat i pro­mo­ci­o­nat per la indústria, la història, la cul­tura, el cos­tum social i els mit­jans de comu­ni­cació. Però les xifres de con­sum d’alco­hol en la població de dones emba­ras­sa­des són poc cone­gu­des, encara que pro­ba­ble­ment són molt més ele­va­des que la reco­ma­nació dels pro­fes­si­o­nals de la salut: no hi ha cap quan­ti­tat segura de con­sum d’alco­hol durant l’embaràs i, per tant, les dones ges­tants no hau­rien de con­su­mir gens d’alco­hol, espe­ci­al­ment quan ja han deci­dit que­dar-se emba­ras­sa­des (l’alco­hol és espe­ci­al­ment tòxic per a l’embrió al prin­cipi de l’embaràs, quan la dona encara no sap que està emba­ras­sada). A més, l’alco­hol pot tenir efec­tes dele­te­ris sobre les pròpies cèl·lules ger­mi­nals, tant les feme­ni­nes com també les mas­cu­li­nes.

I, en segon lloc, sabem també molt poc de la pre­va­lença del TEAF en la població i en alguns grups d’alt risc com són els adop­tats de països on el con­sum d’alco­hol és espe­ci­al­ment ele­vat en la població gene­ral, emba­ras­sa­des inclo­ses, i sobre­tot en dones que per­den la custòdia dels/les seus/ves fills/es, els/les quals van al sis­tema d’adopció inter­na­ci­o­nal.

En aquest con­text de con­sum, els efec­tes clínics deri­vats estan con­di­ci­o­nats pel patró de con­sum de la població. Actu­al­ment, el con­sum en el nos­tre país segueix un patró que s’ha ano­me­nat “medi­ter­rani” (quan­ti­tats mode­ra­des, esta­bles al llarg dels dies i amb begu­des de menor gra­du­ació), con­tra­po­sat al patró de con­sum de begu­des d’alta gra­du­ació alcohòlica, en grans quan­ti­tats i en períodes de temps curts o con­ti­nu­ats, el pre­do­mi­nant en molts països impli­cats en l’adopció inter­na­ci­o­nal.

En la pràctica clínica no tenim dades fia­bles sobre la pre­va­lença del TEAF en la nos­tra població, encara que els últims estu­dis objec­tius en països del nos­tre entorn geogràfic donen xifres al vol­tant del 5%. Als països d’on pro­ve­nen mol­tes de les adop­ci­ons inter­na­ci­o­nals, prin­ci­pal­ment de l’Europa de l’Est, aquesta pre­va­lença està al vol­tant del 70% i entre els adop­tats que han arri­bat és almenys del 50%.

Aques­tes xifres tan altes plan­te­gen el pro­blema de la neces­si­tat de recur­sos específics per a aquest col·lec­tiu de casos, que sumen els efec­tes cog­ni­tius i con­duc­tu­als de l’expo­sició pre­na­tal a l’alco­hol als efec­tes deri­vats de l’aban­do­na­ment previ a l’adopció efec­tiva.

I, final­ment, encara s’hi afe­geix el baix índex de diagnòstic del TEAF, pro­ba­ble­ment rela­ci­o­nat amb la neces­si­tat de com­plir uns cri­te­ris diagnòstics estric­tes, la raresa del qua­dre en la població local (en gran part rela­ci­o­nada amb el patró de con­sum d’alco­hol) i la neces­si­tat d’exper­tesa diagnòstica del TEAF.

I la inno­vació ha vin­gut a aju­dar-nos a avançar en la reso­lució d’aquest repte, en forma de dis­seny d’un sis­tema d’ajuda al diagnòstic del TEAF basat en la intel·ligència arti­fi­cial. Així, s’ha desen­vo­lu­pat una apli­cació mòbil (Visu­al­FASD) en el marc del pro­grama The Colli­der i amb par­ti­ci­pació de l’empresa Psi­co­te­ra­pia VR, l’asso­ci­ació de fami­li­ars de paci­ents Visu­al­TEAF i IDI­BAPS (Hos­pi­tal Clínic). Aquesta eina està en la fase final de vali­dació, regis­tre i dis­seny de la inter­fase d’usu­ari i estarà dis­po­ni­ble de forma gratuïta en els pro­pers mesos per a tots els pro­fes­si­o­nals rela­ci­o­nats amb el TEAF. Aquesta solució aporta exper­tesa al diagnòstic i suport als pro­fes­si­o­nals i per­metrà faci­li­tar el diagnòstic del TEAF i, per tant, la pos­si­bi­li­tat d’imple­men­tar recur­sos de suport edu­ca­tiu, social, de salut i de trac­ta­ment específic per a aquests casos.