Als dar­rers anys, els reco­nei­xe­ments inter­na­ci­o­nals de les apor­ta­ci­ons de l’eco­no­mia cata­lana s’han mul­ti­pli­cat. El 2018, en la con­venció anual del IEEE, el Ins­ti­tute of Elec­tri­cal and Elec­tro­nics Engi­ne­ers, cele­brada a Van­cou­ver (Canadà), es va deci­dir incloure l’invent del telègraf elèctric (del 1795!) de Fran­cesc Salvà i Cam­pi­llo com una de les pri­me­res grans fites de l’electrònica. Les Miles­tone del IEEE comen­cen el 1750, i el telègraf català és cro­nològica­ment la ter­cera, ve just al dar­rere de les apor­ta­ci­ons de Ben­ja­min Frank­lin i Ales­san­dro Volta. De fet, s’ha arri­bat a dir que el metge i meteoròleg Salvà és “the fat­her of con­nec­ted globe”. La tele­gra­fia elèctrica va obrir el pas a un món inter­con­nec­tat. El nos­tre. Des del car­rer Petrit­xol de Bar­ce­lona, on va viure –i tre­ba­llar- el metge Salvà.

L’estiu del 2021, el web Beauty, Fas­hion, Cinema & TV va fer públic una llista dels 12 millors museus del món dedi­cats a pre­sen­tar la història de la tec­no­lo­gia i la indústria cine­ma­togràfiques. Entre aquests 12 museus n’hi ha dos a Los Ange­les (Califòrnia), un a Nova York, un a Mel­bourne, un a Pequín, un a Dubai i sis a Europa. Entre els euro­peus, el Museu del Cinema de Girona. El gran interès d’aquest museu de Girona ve, ens diuen, del fet que pre­senta mol­tes peces, molts ele­ments, del pre­ci­nema. Si el cinema comença el 1896, el pre­ci­nema –les for­mes de mos­trar imat­ges en movi­ment– és molt ante­rior: dels segles XVI-XVII-XVIII. De fet, la Col·lecció Tomàs Mallol, base del museu de Girona, fou el resul­tat de 30 anys (1968-98) de feina de Mallol, que anà des­co­brint la moder­ni­tat de la Cata­lu­nya que es rein­venta a par­tir del 1500.

El 1990, Eli­nor Ostrom, la pri­mera dona amb premi Nobel d’eco­no­mia (el 2009), va publi­car Gover­ning the com­mons. Segons Ostrom, ni el mer­cat i les pri­va­tit­za­ci­ons ni l’Estat i les naci­o­na­lit­za­ci­ons reso­lien bé els pro­ble­mes de la pro­ducció i dis­tri­bució de béns i ser­veis basats en fac­tors natu­rals. En canvi, Ostrom obser­vava que, en alguns casos, la gestió col·lec­tiva d’algu­nes comu­ni­tats locals donava uns resul­tats més que satis­fac­to­ris. Un dels exem­ples més des­ta­cats és, diu Ostrom, el de l’històric –i actual- Tri­bu­nal de les Aigües de València. Un tri­bu­nal for­mat a sort entre els regants de l’Horta, que es renova quan toca, sense dila­ci­ons, amb sentències no escri­tes que cal com­plir de forma imme­di­ata. La matèria prima és un bé preciós: l’aigua de reg.

Entre el 2017 i el 2021, es poden lle­gir a la pan­ta­lla sàvia de Goo­gle un bon nom­bre d’arti­cles que inclo­uen llis­tes amb argu­ments dels millors mer­cats d’ali­men­tació del món. Els 25, o 19, o 16, o 10, o 9, Best Food Markets, o Best Street Markets in the World, inclo­uen, sem­pre, La Boque­ria Market de Bar­ce­lona. En un cas, també, al web de Urban Adven­tu­res, el Santa Cate­rina Market, i en dos casos, als webs de Sygic i de Local Adven­tu­rer, el Cen­tral Market de València. El mer­cat de la Boque­ria, expli­quen molts d’aquests arti­cles, té el seu ori­gen al segle XIII. Paula Fro­e­lich, a Newsweek, escriu que la Boque­ria és del 1217. El 2019, explica que aquest mer­cat és un espec­ta­cle. Però, con­clou: “Come for the spec­ta­cle. Stay for lunch.”

La revista Time Out Inter­na­ti­o­nal de Lon­dres, par­tint d’una gran enquesta, i tot valo­rant el que no és “de postal”, va pre­sen­tar The 40 Coo­lest Neigh­bour­ho­ods in the World, el 2020. Els millors bar­ris del món, el pri­mer any de la pandèmia. El pri­mer és l’Esquerra de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona!