Hem arribat al desembre amb una inflació interanual del 6,7%, fet no vist des del 1992. Podem preguntar-nos què està passant i quines conseqüències poden produir-se. Per a començar, recordem que la inflació és l’increment de preus. L’indicador més usat per a mesurar-la és l’IPC, que informa de la variació de preus de la cistella familiar. La política econòmica sempre intenta aconseguir un nivell baix d’inflació. El motiu és que, si els preus pugen, es redueix la competitivitat del país i el poder adquisitiu de la població, la qual cosa provoca la reducció de la demanda de productes. Un altre risc és que, per a evitar que la inflació continuï creixent, els bancs centrals optin per apujar els tipus d’interès. Això afectarà negativament el consum i la inversió, la qual cosa perjudicarà l’activitat econòmica, augmentarà l’atur i desencadenarà una recessió. Ja ho va dir Margaret Thatcher: “La inflació és la mare de l’atur, i el lladre invisible dels que han estalviat.” Per tant, el nivell d’inflació actual no és cap bona notícia. Per a predir el que pot passar, convé saber les causes de la pujada de preus. I la resposta és molt clara: és per l’electricitat (que ha pujat un 62,8% de mitjana el 2021) i els aliments frescos (pujada del 6,5%). En la resta de béns i serveis, la pujada és molt més moderada. La prova la tenim en el fet que l’IPC subjacent ha pujat molt menys: un 2,1%. En l’IPC subjacent, s’exclouen l’electricitat, energia i aliments frescos per dependre d’aspectes poc controlables pels governs, com ara la climatologia, l’evolució del preu del petroli, el gas, etc. També pot estar contribuint a l’alça de preus l’enorme injecció de diners que ha fet el BCE, sobretot des de l’inici de la pandèmia, i l’augment de la demanda de determinades matèries primeres i dels xips de semiconductors. De totes maneres, la majoria dels serveis d’estudis, com el de la Cambra de Barcelona per exemple, consideren que en la majoria de productes amb preus disparats la situació es normalitzarà el 2022. Però caldrà veure si es poden frenar els preus de l’energia. Si no és així, l’economia patirà i els mercats poden tenir caigudes rellevants. Com va dir el que fou president del Bundesbank alemany, Karl Otto Pöhl: “La inflació és com la pasta de dents: una vegada és fora, és molt difícil tornar-la a ficar.” Així, compte amb la inflació.