Compte amb la inflació

Hem arri­bat al desem­bre amb una inflació intera­nual del 6,7%, fet no vist des del 1992. Podem pre­gun­tar-nos què està pas­sant i qui­nes con­seqüències poden pro­duir-se. Per a començar, recor­dem que la inflació és l’incre­ment de preus. L’indi­ca­dor més usat per a mesu­rar-la és l’IPC, que informa de la vari­ació de preus de la cis­te­lla fami­liar. La política econòmica sem­pre intenta acon­se­guir un nivell baix d’inflació. El motiu és que, si els preus pugen, es redu­eix la com­pe­ti­ti­vi­tat del país i el poder adqui­si­tiu de la població, la qual cosa pro­voca la reducció de la demanda de pro­duc­tes. Un altre risc és que, per a evi­tar que la inflació con­tinuï crei­xent, els bancs cen­trals optin per apu­jar els tipus d’interès. Això afec­tarà nega­ti­va­ment el con­sum i la inversió, la qual cosa per­ju­di­carà l’acti­vi­tat econòmica, aug­men­tarà l’atur i des­en­ca­de­narà una recessió. Ja ho va dir Mar­ga­ret Thatc­her: “La inflació és la mare de l’atur, i el lla­dre invi­si­ble dels que han estal­viat.” Per tant, el nivell d’inflació actual no és cap bona notícia. Per a pre­dir el que pot pas­sar, convé saber les cau­ses de la pujada de preus. I la res­posta és molt clara: és per l’elec­tri­ci­tat (que ha pujat un 62,8% de mit­jana el 2021) i els ali­ments fres­cos (pujada del 6,5%). En la resta de béns i ser­veis, la pujada és molt més mode­rada. La prova la tenim en el fet que l’IPC sub­ja­cent ha pujat molt menys: un 2,1%. En l’IPC sub­ja­cent, s’exclo­uen l’elec­tri­ci­tat, ener­gia i ali­ments fres­cos per depen­dre d’aspec­tes poc con­tro­la­bles pels governs, com ara la cli­ma­to­lo­gia, l’evo­lució del preu del petroli, el gas, etc. També pot estar con­tri­buint a l’alça de preus l’enorme injecció de diners que ha fet el BCE, sobre­tot des de l’inici de la pandèmia, i l’aug­ment de la demanda de deter­mi­na­des matèries pri­me­res i dels xips de semi­con­duc­tors. De totes mane­res, la majo­ria dels ser­veis d’estu­dis, com el de la Cam­bra de Bar­ce­lona per exem­ple, con­si­de­ren que en la majo­ria de pro­duc­tes amb preus dis­pa­rats la situ­ació es nor­ma­lit­zarà el 2022. Però caldrà veure si es poden fre­nar els preus de l’ener­gia. Si no és així, l’eco­no­mia patirà i els mer­cats poden tenir cai­gu­des relle­vants. Com va dir el que fou pre­si­dent del Bun­des­bank ale­many, Karl Otto Pöhl: “La inflació és com la pasta de dents: una vegada és fora, és molt difícil tor­nar-la a ficar.” Així, compte amb la inflació.