Política

Johnson demana perdó a la reina

Es fan públiques dues festes més a Downing Street el dia del funeral del marit de la monarca

El Partit Conservador britànic ja busca substitut al primer ministre, tot i que té encara el suport del seu gabinet

El pri­mer minis­tre britànic es va veure obli­gat a dema­nar dis­cul­pes ahir a la reina Eli­sa­bet II després que trans­cen­dis­sin a la premsa dues fes­tes més a Dow­ning Street. Aques­tes dues fes­tes es van cele­brar el 16 d’abril del 2020, la nit abans del fune­ral del príncep Felip, el marit de la reina.

Les dues fes­tes van començar als soter­ra­nis de Dow­ning Street. Eren els comi­ats de dos tre­ba­lla­dors. Hi havia més de trenta per­so­nes en cada una i van aca­bar a altes hores de la mati­nada ballant i ebris. Diver­sos tes­ti­mo­nis expli­quen que hi havà molt d’alco­hol i que fins i tot van anar a com­prar més vi amb una maleta a la nit.

Aques­tes imat­ges con­tras­ta­ven amb les de la reina asse­guda com­ple­ta­ment sola, ves­tida de dol, sense con­sol i amb mas­ca­reta, a la cape­lla de Sant Jordi, al cas­tell de Wind­sor, al fune­ral del que va ser el seu marit durant 73 anys. L’abril del 2020 con­ti­nu­ava en peu la distància social obli­gatòria de dos metres, la pro­hi­bició de reu­nir-se més de sis per­so­nes en jar­dins de dues cases dife­rents i la pro­hi­bició de reu­ni­ons en llocs tan­cats fora de la feina.

Els tes­ti­mo­nis van dir que no hi havia dubte que allò era una festa, no una reunió de tre­ball. En la festa del 16 d’abril no hi va ser pre­sent John­son, que havia mar­xat a la residència d’estiu de Che­quer. El pri­mer minis­tre va escriure una carta a la reina ahir i la va tru­car per telèfon per dis­cul­par-se.

El líder de l’opo­sició, el labo­rista Keir Star­mer, va tor­nar a dema­nar la dimissió de John­son. “Els con­ser­va­dors han dece­but el Regne Unit. Una dis­culpa no és l’única cosa que el pri­mer minis­tre hau­ria d’ofe­rir avui al palau. Boris John­son hau­ria de ser decent i dimi­tir”, va dir. La resta de par­tits de l’opo­sició també dema­nen la seva dimissió. El pre­mier ha per­dut, a més, el suport popu­lar. La dar­rera enquesta de la firma demoscòpica You­Gov diu que els labo­ris­tes ja avan­tat­gen en deu punts els con­ser­va­dors en intenció de vot. Un 38% (un punt més que la set­mana pas­sada) per a Star­mer i un 28% (-5) per a John­son. Men­tre que els libe­ral­demòcra­tes pugen fins al 13% (+3).

Però l’opo­sició més gran està dins del seu par­tit. Cada cop hi ha més con­ser­va­dors que cre­uen que ha de dimi­tir. Fins a trenta dipu­tats tories han pre­sen­tat una carta al Comitè 1922, la comissió que repre­senta tots els dipu­tats que no tenen càrrec minis­te­rial, en què sol·lici­ten una moció de cen­sura a John­son. En calen 54 abans de forçar la votació per a la seva con­tinuïtat. Diver­ses asso­ci­a­ci­ons del par­tit també li han reti­rat el suport.

Tot el seu gabi­net li ha fet cos­tat, inclo­sos la minis­tra d’Afers Estran­gers, Liz Truss, i el de Finan­ces, Rishi Sunak, que són els dos prin­ci­pals noms que sonen per subs­ti­tuir John­son. S’apunta que ja li estan bus­cant un suc­ces­sor de cara a l’estiu. No només per l’escàndol de les fes­tes il·legals a Dow­ning Street, sinó perquè hi ha molts dipu­tats dis­con­for­mes amb el rumb que ha donat al país John­son amb la pujada d’impos­tos i del cost de la vida.

John­son està acor­ra­lat però intenta gua­nyar temps, almenys fins que se sàpiga el resul­tat de la inves­ti­gació interna lide­rada per l’alta fun­cionària Sue Gray sobre les reu­ni­ons. En total són ja dotze fes­tes i a cinc hi hau­ria assis­tit John­son. Si l’informe deter­mina que les tro­ba­des no s’hau­rien hagut de pro­duir i que John­son n’era conei­xe­dor, serà gai­rebé ine­vi­ta­ble la dimissió. Si con­clou que hau­ria pogut fer més, podria cap­gi­rar la situ­ació. I si Gray afirma que John­son no en sabia res, ales­ho­res només es pro­dui­rien aco­mi­a­da­ments mas­sius i una rees­truc­tu­ració de per­so­nal.

John­son creu que se’n sor­tirà, però el Par­tit Con­ser­va­dor té fama de ser un una màquina de des­truir líders, com va pas­sar amb The­resa May, Mar­ga­reth Thatc­her, Edward Heath i tants d’altres. I s’apunta que John­son no dimi­tirà fins que no tin­gui subs­ti­tut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.