Tsunami a l’escola

“Estem vivint un tsu­nami.” Amb aques­tes parau­les va defi­nir ahir la por­ta­veu del sin­di­cat USTEC, Iolanda Segura, la situ­ació que s’està vivint a les esco­les i ins­ti­tuts, on s’està pro­duint una xifra rècord de con­ta­gis de la covid que creix dia rere dia. Ahir es van superar, per pri­mer cop en pandèmia, els 100.000 con­fi­nats a les esco­les –el curs pas­sat, el pic màxim va ser de 85.994 con­fi­nats– i la sen­sació que viuen els cen­tres edu­ca­tius és de “caos i des­bor­da­ment”, segons el direc­tor de l’Escola Pia Nos­tra Senyora de Bar­ce­lona, Ricard Coma. Els casos crei­xen de forma expo­nen­cial i els 28.087 con­fi­nats del dia 11 es van trans­for­mar en 101.276 ahir: 93.826 alum­nes –el 6,5% del total– i 7.409 pro­fes­si­o­nals –el 4,5%. Són 15.957 casos més que el dia ante­rior.

Raquel de la Igle­sia té dues filles, de 8 i 10 anys, que estan con­fi­na­des. A cada classe hi ha vuit posi­tius i la petita, a més, s’ha con­ta­giat. “És molt difícil que faci l’aïlla­ment a casa, a aquesta edat neces­si­ten el con­tacte amb els pares”, explica. Tots dos tele­tre­ba­llen durant la sisena onada i el fet de com­bi­nar feina i nenes a casa fa que les vuit hores labo­rals es con­ver­tei­xin en 12. “És una boge­ria, és com tor­nar al con­fi­na­ment”, explica De la Igle­sia. A la classe de la petita, tots els casos es van conèixer abans-d’ahir, men­tre que la classe de la gran es va con­fi­nar dilluns, després d’una detecció de casos de forma esgla­o­nada. Cada dia apa­rei­xia un posi­tiu, i això ha fet que uns pocs alum­nes ja puguin tor­nar a classe perquè ja han fet els set dies de qua­ran­tena. L’ense­nya­ment híbrid es va este­nent a primària, i arriba fins i tot a infan­til, a mesura que els nens es van immu­nit­zant per haver pas­sat la malal­tia.

“És molt com­plex fer les clas­ses així. Si tens una aula sen­cera a casa, es pot fer la classe amb una qua­li­tat nota­ble, però tenint nens a casa i a classe alhora és molt com­pli­cat”, asse­nyala el direc­tor de l’Escola Pia Nos­tra Senyora. El docent ha d’estar asse­gut a la taula davant de l’ordi­na­dor perquè l’alum­nat con­fi­nat el pugui seguir a través de la càmera, “fet que con­tra­diu la filo­so­fia de moure’s per l’aula i aten­dre els dub­tes dels estu­di­ants”, explica Coma.

La por­ta­veu de la USTEC alerta que l’explosió de casos a les esco­les està com­pro­me­tent el tre­ball pedagògic. Les direc­ci­ons de les esco­les “es pas­sen el dia ges­ti­o­nant els casos”, una gestió més com­pli­cada als cen­tres amb per­fils de famílies més vul­ne­ra­bles, amb poc conei­xe­ment de l’idi­oma i un difícil accés a la comu­ni­cació telemàtica. Els can­vis de pro­to­col tam­poc aju­den ni a les famílies ni als cen­tres. Aquests es tro­ben, a més, amb la difi­cul­tat que els suposa cobrir les bai­xes dels docents malalts.

De forma excep­ci­o­nal, el Depar­ta­ment d’Edu­cació està fent nome­na­ments dia­ris per cobrir les bai­xes del per­so­nal –nor­mal­ment se’n fan tres cops a la set­mana. El pro­blema és que la borsa de tre­ball s’ha que­dat curta per subs­ti­tuir totes les bai­xes. Segons Segura, ahir no es va cobrir el 53,8% de les bai­xes. Es van fer 2.538 nome­na­ments, però 1.366 pla­ces es van que­dar sense cobrir. Fal­ta­ven, per exem­ple, 512 mes­tres de primària, 108 d’infan­til, 84 pro­fes­sors de matemàtiques, 63 de català, 55 de cas­tellà, 40 de tec­no­lo­gia, 56 mes­tres de música... Falta per­so­nal d’espe­ci­a­li­tats habi­tu­al­ment amb pro­ble­mes de cober­tura però també d’altres amb exce­dent de can­di­dats en con­di­ci­ons nor­mals. El pro­blema és espe­ci­al­ment greu a secundària, on es fa difícil, per exem­ple, que un pro­fes­sor que no sigui espe­ci­a­lista en matemàtiques cobreixi aquesta baixa. “Els cen­tres no estan capa­ci­tats per ges­ti­o­nar aquesta situ­ació. Tam­poc Salut pot ges­ti­o­nar tan­tes bai­xes i els ser­veis ter­ri­to­ri­als no donen l’abast per regis­trar els nome­na­ments, i això pot pro­vo­car pro­ble­mes per cobrar al gener”, adver­teix Segura. La con­cer­tada no pot acce­dir a aquesta borsa i ha de con­trac­tar els subs­ti­tuts pel seu compte. Joan Tardà, direc­tor de la Mare de Déu de Lour­des, a Mataró, con­firma que la situ­ació “és com­pli­cada”. El cen­tre ha pogut con­trac­tar un subs­ti­tut de la borsa de la Uni­ver­si­tat Blan­querna, cre­ada per fer front a la situ­ació actual amb estu­di­ants de màster i de doble grau. Edu­cació, però, no ha donat permís per con­trac­tar alum­nes de l’últim curs dels graus d’edu­cació infan­til i primària.

“L’escola és un caos i un pol­vorí”, afirma Segura. El sin­di­cat reclama anul·lar el pro­to­col actual, tor­nar a con­fi­nar quan hi ha un posi­tiu a l’aula, mas­ca­re­tes FFP2 per als docents i puri­fi­ca­dors amb fil­tres HEPA a les aules. Belén Tascón, pre­si­denta de la Fede­ració d’Asso­ci­a­ci­ons de Famílies de l’Alum­nat de Cata­lu­nya, fa una crida, en canvi, a la calma i la sere­nor. “L’escola és el millor lloc on poden estar els nens”, diu, recor­dant els pro­ble­mes que va donar el tan­ca­ment dels cen­tres. “És pit­jor el risc de no anar-hi per l’impacte que té en la salut men­tal i emo­ci­o­nal de l’alum­nat i per l’aug­ment de la vul­ne­ra­bi­li­tat que pro­voca” l’ense­nya­ment vir­tual. Recorda, també, que la malal­tia acos­tuma a mani­fes­tar-se de forma lleu en els petits i que els adults estan, majo­ritària­ment, vacu­nats.