Un estudi realitzat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) suggereix que els nivells de microplàstics al Mediterrani són superiors als que s’han estimat fins ara, perquè els mètodes que s’han posat en pràctica no han permès fer un registre realment fiable.

Segons la recerca, que ha estat publicada a la revista científica Environmental Pollution, de les 3.000 mostres que s’han recollit durant la darrera dècada, el 82,8% es van prendre a zones costaneres, de manera que la comunitat científica compta amb menys evidències per entendre la distribució dels microplàstics a mar obert. A més a més, per recollir mostres a aigües superficials, fins ara s’han fet servir xarxes amb una grandària de malla de 200 micres o més, de manera que les partícules de menys grandària no poden ser capturades. Val a dir que els estudis que s’han fet fins ara estimen que la mar Mediterrània conté a les seves aigües superficials 84.800 microplàstics per km2, uns 300 microplàstics per quilo de sediment marí i 59 microplàstics per quilo de sorra de platja.

Com diu Laura Simon, investigadora de l’ICTA-UAB) que particpat en aquest estudi, “els materials plàstics són nombrosos i molt diversos, amb diferents característiques que compliquen tenir un marc estàndard per analitzar-los tots de la mateixa manera. A més a més, segons els additius amb pigments o retardants hi afegeixen més complexitat.”

Per la seva banda, Patrizia Ziveri, responsable de la línia de recerca a l’ICTA-UAB, afirma que “el nombre de microplàstics al medi natural augmenta a mesura que la seva grandària minva i, per tant, els nivells de microplàstics al Mediterrani són probablement més grans, perquè no hem sabut registrar-los amb els mètodes que hem emprat fins ara.”

La majoria de plàstics suren al mar però, tanmateix, el fons marí és considerat el femer final on s’espera que els microplàstics s’acumulin. “Encara tenim molt poc coneixement sobre els mecanismes que exporten els microplàstics de les aigües superficials al fons marí, i per això necessitem més estudis a la columna d’aigua”, declara Michael Grelaud, investigador de l’ICTA-UAB.

És per tot això que cal, segons aquests investigadors, definir un marc comú que permeti comparar resultats i combinar mètodes per ser capaços de caracteritzar l’ampli espectre dels contaminants plàstics al Mediterrani, i els seus impactes potencials.