Un estudi rea­lit­zat per l’Ins­ti­tut de Ciència i Tec­no­lo­gia Ambi­en­tals de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (ICTA-UAB) sug­ge­reix que els nivells de microplàstics al Medi­ter­rani són supe­ri­ors als que s’han esti­mat fins ara, perquè els mètodes que s’han posat en pràctica no han permès fer un regis­tre real­ment fia­ble.

Segons la recerca, que ha estat publi­cada a la revista científica Envi­ron­men­tal Pollu­tion, de les 3.000 mos­tres que s’han reco­llit durant la dar­rera dècada, el 82,8% es van pren­dre a zones cos­ta­ne­res, de manera que la comu­ni­tat científica compta amb menys evidències per enten­dre la dis­tri­bució dels microplàstics a mar obert. A més a més, per reco­llir mos­tres a aigües super­fi­ci­als, fins ara s’han fet ser­vir xar­xes amb una grandària de malla de 200 micres o més, de manera que les partícules de menys grandària no poden ser cap­tu­ra­des. Val a dir que els estu­dis que s’han fet fins ara esti­men que la mar Medi­terrània conté a les seves aigües super­fi­ci­als 84.800 microplàstics per km2, uns 300 microplàstics per quilo de sedi­ment marí i 59 microplàstics per quilo de sorra de platja.

Com diu Laura Simon, inves­ti­ga­dora de l’ICTA-UAB) que par­tic­pat en aquest estudi, “els mate­ri­als plàstics són nom­bro­sos i molt diver­sos, amb dife­rents carac­terísti­ques que com­pli­quen tenir un marc estàndard per ana­lit­zar-los tots de la mateixa manera. A més a més, segons els addi­tius amb pig­ments o retar­dants hi afe­gei­xen més com­ple­xi­tat.”

Per la seva banda, Patri­zia Ziveri, res­pon­sa­ble de la línia de recerca a l’ICTA-UAB, afirma que “el nom­bre de microplàstics al medi natu­ral aug­menta a mesura que la seva grandària minva i, per tant, els nivells de microplàstics al Medi­ter­rani són pro­ba­ble­ment més grans, perquè no hem sabut regis­trar-los amb els mètodes que hem emprat fins ara.”

La majo­ria de plàstics suren al mar però, tan­ma­teix, el fons marí és con­si­de­rat el femer final on s’espera que els microplàstics s’acu­mu­lin. “Encara tenim molt poc conei­xe­ment sobre els meca­nis­mes que expor­ten els microplàstics de les aigües super­fi­ci­als al fons marí, i per això neces­si­tem més estu­dis a la columna d’aigua”, declara Mic­hael Gre­laud, inves­ti­ga­dor de l’ICTA-UAB.

És per tot això que cal, segons aquests inves­ti­ga­dors, defi­nir un marc comú que per­meti com­pa­rar resul­tats i com­bi­nar mètodes per ser capaços de carac­te­rit­zar l’ampli espec­tre dels con­ta­mi­nants plàstics al Medi­ter­rani, i els seus impac­tes poten­ci­als.