Gran angular

ESTHER IZQUIERDO

PRESIDENTA DEL CLÚSTER DE L’ENERGIA EFICIENT DE CATALUNYA

“Per abaixar el preu de l’energia cal accelerar l’autoconsum”

Cal anar cap a una transició social, econòmica i mediambiental per salvar el planeta Cal saber la tarifa que tenim, activar mesures d’estalvi i fer manteniment per pagar menys
Hem de canviar el model energètic per descarbonitzar i optar per l’energia renovable
La digitalització és essencial per saber què consumim i com podem abaixar el cost de la factura
Si posant plaques solars en habitatges o indústries no és suficient, caldrà fer camps fotovoltaics
Per revertir el preu de la llum haurem de portar l’energia d’altres llocs i fer més autogeneració

La pre­si­denta del Clúster de l’Ener­gia Efi­ci­ent de Cata­lu­nya diu que cal anar cap a una tran­sició econòmica, social i medi­am­bi­en­tal per sal­var el pla­neta. Est­her Izqui­erdo asse­gura que cal acce­le­rar la tran­sició energètica per anar aban­do­nant els com­bus­ti­bles fòssils per donar més pes a les ener­gies de fonts reno­va­bles.

Ha dit recent­ment que les ciu­tats ocu­pen només el 3% de la superfície de la terra, però en canvi repre­sen­ten entre el 60% i el 80% del con­sum d’ener­gia i el 75% de les emis­si­ons de car­boni. Creu que s’ha de pro­duir un canvi per rever­tir-ho?
Sí. Són dades que vaig veure quan ana­lit­zava els objec­tius del desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble que van fixar les Naci­ons Uni­des el 2015. Cal actuar per miti­gar el canvi climàtic. La COP26, que es va fer fa poc a Glas­gow, va rati­fi­car de seguir tre­ba­llant perquè la tem­pe­ra­tura del pla­neta no aug­mentés més d’un grau i mig.
I què pot fer la soci­e­tat?
Podem fer dife­rents coses i en dife­rents indrets. Si pen­sem en la mobi­li­tat, hem de començar a pen­sar cadascú com a ciu­ta­dans com podem can­viar els nos­tres hàbits. Ara sem­bla que la població comença a estar més sen­si­bi­lit­zada. Cal que pen­sem com ens movem, cal anar cap al vehi­cle elèctric, tant cot­xes com moto­ci­cle­tes. I també caldrà avançar amb la dis­mi­nució del con­sum energètic i la digi­ta­lit­zació.
I l’aspecte de l’edi­fi­cació?
Efec­ti­va­ment, en aquest apar­tat tenim dos objec­tius: com abor­dem la nova edi­fi­cació i com actu­a­lit­zem la que ja està cons­truïda. La cons­trucció dels nous habi­tat­ges ja està sot­mesa a noves nor­ma­ti­ves amb l’objec­tiu d’acon­se­guir que pràcti­ca­ment no con­su­mei­xin ener­gia amb un bon aïlla­ment de la façana.
Per què hi ha per­so­nes que encara cre­uen que el canvi climàtica no és una rea­li­tat?
En la recent cimera de Glas­gow es van reu­nir tant els governs com els científics, perquè aquests, al final, es dedi­quen a por­tar evidències que el canvi climàtic és una rea­li­tat. Només cal recor­dar els tem­po­rals Glòria i Filo­mena.
Real­ment ser­vei­xen d’alguna cosa les macro­ci­me­res del clima com la COP26?
Sí, són necessàries. Perquè això és cosa de tots. Els països cal que s’orga­nit­zin de forma coor­di­nada per anar cap a la mateixa direcció. L’objec­tiu final és dis­mi­nuir les emis­si­ons. Com que és un pro­blema mun­dial, es neces­sita que tots els governs inten­tin posar-se d’acord. D’aque­lla cimera va sor­tir un docu­ment amb dife­rents direc­trius enca­ra­des cap a unes acci­ons con­cre­tes. Com a mínim exis­teix un full de ruta gene­ral perquè sur­tin uns acords bila­te­rals per com­ba­tre el canvi climàtic.
El que cal és avançar cap a una tran­sició energètica.
Hem d’anar cap a una tran­sició econòmica, social i medi­am­bi­en­tal. I din­tre d’aquesta medi­am­bi­en­tal entra­ria l’energètica. Però hem de can­viar el model energètic amb l’objec­tiu de des­car­bo­nit­zar, per donar més pas a les ener­gies de fonts reno­va­bles. Serà clau que tot­hom pugui arri­bar a par­ti­ci­par-hi tenint una ins­tal·lació que generi ener­gia. Es tracta de can­viar el model i acti­var la par­ti­ci­pació.
Està avançant ade­qua­da­ment la gene­ració d’ener­gia reno­va­ble?
L’objec­tiu és que el 2050 tota l’ener­gia sigui reno­va­ble i el 2030 ho sigui almenys el 50%. Però la tra­mi­tació no és fàcil, abans cal fer uns estu­dis pre­vis, pro­jec­tes, donar un temps per a l’exe­cució de les obres, per­mi­sos, etc.
I després cal tenir en compte mol­tes objec­ci­ons per part del ter­ri­tori.
Les posa­des en marxa d’aques­tes ins­tal·laci­ons s’han de fer bé i per tant s’ha de tro­bar l’equi­li­bri en cada ter­ri­tori entre la neces­si­tat de canvi de model energètic per gene­rar ener­gies reno­va­bles i el ter­ri­tori, per veure qui­nes neces­si­tats i opor­tu­ni­tats té.
És cert que cada cop més veu­rem camps des­ti­nats a l’agri­cul­tura ocu­pats per pla­ques solars?
Si neces­si­tem fer aquest canvi de model energètic neces­si­tem dos tipus d’ins­tal·laci­ons, les solars i les eòliques. És cert que es poden apro­fi­tar les teu­la­des dels edi­fi­cis resi­den­ci­als, equi­pa­ments o indústria i que aques­tes ins­tal·laci­ons esti­guin pen­sa­des per a l’auto­con­sum en el mateix edi­fici i que l’exce­dent es pugui com­par­tir amb l’entorn o bol­car-lo a la xarxa. I lògica­ment si cal gene­rar més ener­gia reno­va­ble per això caldrà bus­car llocs ade­quats, com ara posar camps foto­vol­taics i cons­truir parcs eòlics. Evi­dent­ment res­pec­tant totes les nor­ma­ti­ves medi­am­bi­en­tals exis­tents.
Cata­lu­nya fa anys va començar amb força amb les reno­va­bles però els dar­rers temps havia per­dut impuls.
Ens han pas­sat diver­ses coses. El que hi ha hagut és molts can­vis nor­ma­tius i legis­la­tius. Perquè tot això pugui tirar enda­vant es neces­sita un lide­ratge i unes direc­trius clares des del govern que acom­pa­nyin aquest canvi. Durant molt temps no teníem una legis­lació favo­ra­ble. Amb les noves nor­ma­ti­ves és quan s’ha tor­nat a acce­le­rar l’ús de les reno­va­bles.
Creu que la manca de pre­pa­ració dels ins­tal·ladors podria fer peri­llar la tran­sició energètica?
Al final totes les tec­no­lo­gies o ser­veis nous neces­si­ten un apre­nen­tatge, això és lògic i passa a tot arreu. És evi­dent que cal un apre­nen­tatge, una for­mació, però ja fa molts anys que estem fent aquest tipus d’ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques, per això ja hi ha experts en el sec­tor. El que passa és que el volum de crei­xe­ment ara serà molt més gran. També és veri­tat que això està gene­rant molts més llocs de tre­ball. El conei­xe­ment hi és; la tec­no­lo­gia, també, i d’experts cada cop n’hi ha més.
Per tant estem par­lant d’un nou sec­tor labo­ral que apor­tarà més ocu­pació?
La tec­no­lo­gia ja exis­tia des de fa temps i l’apre­nen­tatge ja està fet. Hi ha estu­dis que demos­tren que el poten­cial d’ocu­pació serà molt sòlid.
Veu que la implan­tació del vehi­cle elèctric avança ade­qua­da­ment?
Cal que els fabri­cants pro­du­ei­xin, fet que ja s’està donant; que les bate­ries tin­guin certa auto­no­mia, aquesta tec­no­lo­gia també la tenim, i que tin­guem una xarxa de recàrrega sufi­ci­ent per a la mobi­li­tat, que caldrà ampliar. També serà clau que cadascú des de casa seva pugui actu­a­lit­zar aquests punts de recàrrega. Si ja se’n dis­posa es pot omplir el vehi­cle a les hores vall, en el moment que el preu de l’ener­gia és més econòmic, i també es pot uti­lit­zar el teu vehi­cle perquè aporti ener­gia a xarxa en el cas que hi hagi un pic de demanda. El que cal aca­bar fent és inte­grar la ciu­tat amb la mobi­li­tat i la xarxa.
Hi haurà prou mine­rals per seguir pro­duint bate­ries?
El sen­tit comú diu que no es pas­sarà de zero a cent en un moment i amb el temps també ani­ran evo­lu­ci­o­nant les tec­no­lo­gies. Quan es parla de vehi­cle elèctric no ens podem obli­dar de la sos­te­ni­bi­li­tat i de l’eco­no­mia cir­cu­lar. No podem mirar només com es genera una ener­gia i que no ens pre­o­cupi amb quins mate­ri­als l’estem gene­rant. I sobre­tot què farem després de la vida útil d’una bate­ria. L’eco­no­mia cir­cu­lar té un paper molt impor­tant en tota aquesta tran­sició energètica.
L’estalvi energètic cada dia és més neces­sari amb el preu que suposa, per exem­ple, el rebut de la llum.
Als edi­fi­cis nous ja hi ha una regu­lació que ja ens indica quins cri­te­ris tècnics hem de seguir perquè es con­su­meixi el mínim i sigui efi­ci­ent. I, a més, que l’ener­gia que es neces­siti vin­gui de fonts reno­va­bles. En les reha­bi­li­ta­ci­ons hi ha un repte perquè hem d’acon­se­guir el mateix, és a dir, bai­xar la demanda. Aquí costa més, s’ha de veure quina anti­gui­tat té aquest edi­fici, en quin estat es troba i qui­nes mesu­res pas­si­ves adop­tem, com ara ade­quar els aïlla­ments en les façanes, can­viar els vidres o posar cor­ti­nes. O qui­nes mesu­res acti­ves té, com és veure de quin sis­tema de pro­ducció de cale­facció dis­posa o si l’aire con­di­ci­o­nat és efi­ci­ent o no o si té el man­te­ni­ment ade­quat.
Quins con­sells pràctics reco­mana per estal­viar ener­gia i abai­xar preus din­tre de l’habi­tatge?
Per estal­viar pri­mer hau­rem de saber què con­su­mim per ser-ne cons­ci­ents. Si es vol dis­mi­nuir la fac­tura de la llum, hem de saber quina tarifa elèctrica tenim i saber en quin moment del dia el preu és més alt per adap­tar-nos i per pagar menys. Per con­su­mir menys, cal conèixer les ins­tal·laci­ons que tenim. Cal veure si hi ha aïlla­ments, si a l’hivern s’abai­xen les per­si­a­nes quan fa més fred a la nit o si es posen les cor­ti­nes a l’estiu per apai­va­gar la incidència solar. És molt impor­tant fer el man­te­ni­ment que toca tant a l’aire con­di­ci­o­nat com a les cale­fac­ci­ons. També és essen­cial que quan es com­prin elec­tro­domèstics siguin de menys con­sum. En defi­ni­tiva, cal adap­tar els hàbits a les noves tari­fes d’hora­ris per pagar menys i saber l’estat de les ins­tal·laci­ons perquè fun­ci­o­nin ade­qua­da­ment.
En el preu del rebut de la llum, qui creu que té més culpa de l’aug­ment del dar­rer any, les com­pa­nyies elèctri­ques o les admi­nis­tra­ci­ons?
No sé si cal par­lar de cul­pes.
A Europa el rebut de la llum no puja tant per a l’usu­ari com aquí?
A Europa ja fa uns anys que els preus eren més alts que aquí. En aquests moments, amb els incre­ments que hi ha hagut els dar­rers mesos, els preus de l’Estat espa­nyol han que­dat força igua­lats amb els de la majo­ria dels països veïns.
Per què creu que han pujat tant?
Un dels motius pels quals han pujat és pel canvi climàtic que estem vivint, però de fet és una bar­reja de mol­tes coses. La manera de rever­tir-ho serà que les ener­gies que produïm vin­guin d’un altre lloc. Però per abai­xar el preu de l’ener­gia cal acce­le­rar l’auto­ge­ne­ració.
Està d’acord d’incloure l’ener­gia nuclear com a eco­no­mia verda, tal com vol fer la Comissió Euro­pea?
Crec que cada ener­gia ha d’anar en el lloc que li cor­res­pon. També és veri­tat que el que neces­si­tem és un resul­tat final, per obte­nir-lo apro­fi­tem allò que tenim. Avui Cata­lu­nya no és auto­su­fi­ci­ent energètica­ment com a exem­ple. I això també passa a altres països i a altres llocs del món. En no ser auto­su­fi­ci­ent, ha de comp­tar amb el que hi ha a l’entorn. I si es vol arri­bar a un objec­tiu deter­mi­nat s’haurà d’arri­bar a acords. Per això són molt necessàries les cime­res com la COP26 de Glas­gow de finals del 2021. Alguns seran més res­pec­tu­o­sos i d’altres pot­ser no tant.
El ciu­tadà català és prou sen­si­ble en adop­tar la tran­sició energètica?
És evi­dent que neces­si­tem la cons­ci­en­ci­ació de la ciu­ta­da­nia perquè el cert és que cadascú pot apor­tar molt. Puc tenir un vehi­cle elèctric amb un punt de recàrrega, puc tenir unes pla­ques foto­vol­tai­ques que em gene­rin ener­gia que con­su­miré i l’exce­dent el podré emma­gat­ze­mar en una bate­ria o el podré com­par­tir amb el meu entorn o expor­tar a la xarxa. Europa, amb totes les direc­ti­ves, ens vol por­tar cap aquí. Tots podem apor­tar el nos­tre gra­net de sorra. Cata­lu­nya està res­po­nent prou bé.
Un altre aspecte clau és la digi­ta­lit­zació. Què repre­senta?
Per saber què hem de fer a casa nos­tra cal saber què con­su­mim. Per tant, aquí ja apa­rei­xen les dades. És a dir, saber on i què estem con­su­mint i quina decisió pre­nem per abai­xar el con­sum i la des­pesa econòmica. Per exem­ple, hau­rem de deci­dir si can­viem els hàbits que tenim o pre­nem la decisió de subs­ti­tuir un apa­rell pel seu ele­vat con­sum o apos­tem per l’auto­con­sum. Aques­tes dades ens aju­da­ran a actuar.
Amb la covid s’ha poten­ciat el tele­tre­ball. Creu que es pot dis­pa­rar el con­sum en des­plaçar el lloc de feina a la llar?
L’Ins­ti­tut Català d’Ener­gia (Icaen) va fer un estudi just quan ens vam con­fi­nar la pri­ma­vera del 2020. Allà es podia veure com s’havia des­plaçat la corba de con­sum. Efec­ti­va­ment, va pujar el con­sum en habi­tat­ges però va bai­xar en les ofi­ci­nes i empre­ses per causa del con­fi­na­ment. Ara encara hi ha llars que estan con­su­mint més durant el dia. Per això és impor­tant poder auto­ge­ne­rar ener­gia al lloc més pro­per que s’hagi de con­su­mir.
Quins són els objec­tius del Clúster de l’Ener­gia Efi­ci­ent de Cata­lu­nya?
Incre­men­tar l’ús de les ener­gies reno­va­bles, bus­car l’eficiència energètica i poten­ciar la digi­ta­lit­zació. Som una asso­ci­ació sense ànim de lucre que impul­sem l’àmbit de l’ener­gia efi­ci­ent a través de la col·labo­ració entre empre­ses i les enti­tats asso­ci­a­des pro­ce­dents d’àmbits com ara el tec­nològic, de recerca, ins­ti­tu­ci­o­nal, regu­la­dor, indus­trial, infor­ma­tiu i de negoci. Ara hi ha més de 180 asso­ci­ats que cobrim tota la cadena de valor des del sec­tor de l’ener­gia. Volem ser un agent clau en aquesta trans­for­mació energètica i hem de poder lide­rar aquest canvi i també hem de ser un refe­rent en l’eficiència energètica i la sos­te­ni­bi­li­tat i hem de posar a dis­po­sició del sec­tor les eines per apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats que se’ns pre­sen­tin en l’àmbit empre­sa­rial i tec­nològic.
Hi ha algun fet que podria aju­dar a situar el clúster?
Un dels ser­veis que volem ofe­rir als nos­tres asso­ci­ats és posar una ofi­cina amb for­mació per donar suport als asso­ci­ats per acom­pa­nyar els fons euro­peus que han de venir dels Next Gene­ra­tion. Sobre­tot els que venen per la tran­sició ecològica i la tran­sició digi­tal. Per això volem apro­fi­tar al màxim tots aquests diners que han d’arri­bar els pro­pers mesos d’Europa.
Què dema­neu a la ciu­ta­da­nia per millo­rar l’eficiència de l’ener­gia?
Dema­nem que la ciu­ta­da­nia pugui par­ti­ci­par en el debat de millo­rar l’eficiència i també que siguem cons­ci­ents que és essen­cial que la gene­ració d’ener­gia i el con­sum esti­guin pro­pers a la llar i que tot­hom hi pugui par­ti­ci­par per anar avançant.

Marcada per la sostenibilitat

R.R.R.

Esther Izquierdo és enginyera industrial per la UPC i amb postgrau en projecte, disseny i càlcul d’instal·lacions mecàniques, elèctriques i especials per la Fundació Politècnica de Catalunya i PDD per l’IESE. Amb més de 15 anys d’experiència professional en l’àmbit de la consultoria energètica, és sòcia professional i responsable del departament de consultoria energètica i sostenibilitat d’Armengol & Ros Consultors i Associats. També havia estat enginyera projectista a Pelmar (2005-2006) i enginyera de suport a Carandini (2003-2005). Des del 2019 és presidenta i membre de la junta del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. En el temps lliure li agrada viatjar, llegir, ballar i caminar pel mar i la muntanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.