Opinió

La nova llei de les ‘start-ups’ significa un avanç per al país

Pel que fa als nous avantatges fiscals per a l’empresa, la reducció del tipus impositiu en l’impost de societats és un ajut, que no suposa una gran diferència. Passem d’un 25 a un 15%, és a dir, un 10% menys, que no considero gaire rellevant si es té present que els primers anys on s’aplica aquesta reducció són anys on pràcticament la totalitat de les ‘start-ups’ tenen pèrdues

Encara que les noves modi­fi­ca­ci­ons no són prou valen­tes per cons­truir l’entorn ideal que desitja el sec­tor, el pro­jecte de la nova llei de start-ups sig­ni­fica un gran avanç per a l’eco­sis­tema empre­ne­dor del país. Al prin­cipi era bas­tant escèptic amb la línia que seguia l’avant­pro­jecte de llei que va sor­tir sobre el trac­ta­ment de les stock opti­ons, els fons d’inversió i la qua­li­fi­cació d’empresa emer­gent, però el text que s’ha apro­vat final­ment és més ambiciós. Sens dubte, és un canvi prou posi­tiu si tenim en compte d’on veníem.

El pri­mer punt que ha millo­rat és la dis­tinció imple­men­tada entre empresa tra­di­ci­o­nal i start-up, la qual reco­neix la figura de l’empre­ne­dor en sèrie per tal que aquest pugui bene­fi­ciar-se dels nous avan­tat­ges legis­la­tius fins a tres oca­si­ons. No obs­tant això, molts d’aquests empre­ne­dors ja han creat tres o més start-ups amb ante­ri­o­ri­tat, per la qual cosa les noves com­pa­nyies que creïn a par­tir d’ara que­da­ran exclo­ses dels bene­fi­cis de la nova llei. Aquest és un petit gran error a cor­re­gir, perquè els empre­ne­dors en sèrie que no podran aco­llir-se a la llei repre­sen­ten més de la mei­tat del total del sec­tor.

També s’hau­ria d’espe­ci­fi­car més qui­nes empre­ses poden con­si­de­rar-se emer­gents i qui­nes no. Teòrica­ment, les com­pa­nyies que fa més de cinc anys que fun­ci­o­nen ja no són emer­gents, però no sé com s’aplica aquesta norma en el cas dels ven­ture buil­ders com Nuclio, perquè aquests poden tenir més de cinc anys d’anti­gui­tat, però les start-ups que els con­for­men no. Per tant, pel que fa als hòldings no queda clar quina de les dues parts s’ha de pren­dre com a referència per comp­ta­bi­lit­zar els anys i saber si poden con­si­de­rar-se start-ups.

Pel que fa als nous avan­tat­ges fis­cals per a l’empresa, la reducció del tipus impo­si­tiu en l’impost de soci­e­tats és un ajut, tan­ma­teix no suposa una gran diferència. Pas­sem d’un 25 a un 15%, és a dir, un 10% menys, que no con­si­dero gaire relle­vant si es té pre­sent que els pri­mers anys on s’aplica aquesta reducció són anys on pràcti­ca­ment la tota­li­tat de les start-ups tenen pèrdues. Són més ade­quats altres incen­tius per a inver­sors i empre­ne­dors com ara l’exempció de tri­bu­tar en els pri­mers 100.000 euros inver­tits en la com­pa­nyia, a més de la reducció d’impos­tos fins al 50% un cop superada aquesta quan­ti­tat. Això millo­rarà, en bona part, la capa­ci­tat de les start-ups per aixe­car finançament, que és un dels aspec­tes més impor­tants i alhora com­ple­xos de ges­ti­o­nar en les pri­me­res eta­pes d’aques­tes empre­ses.

El nou trac­ta­ment de les stock opti­ons és un dels punts forts d’aquesta nova llei, sobre­tot pels tre­ba­lla­dors. El fet d’haver incre­men­tat des de 12.000 fins a 50.000 euros anu­als el mun­tant lliure d’impos­tos supo­sarà un reclam per al talent, que fins ara mar­xava a altres mer­cats bus­cant una regu­lació molt més favo­ra­ble en aquest sen­tit.

A més, la tri­bu­tació per les stock opti­ons es donarà només en el moment en què es ven­guin les acci­ons. Això és molt impor­tant perquè, fins ara, l’empleat havia de pagar per par­tida doble: quan liqui­dava aques­tes stock opti­ons però també quan les adqui­ria. Això com­por­tava que, quan una start-up fra­cas­sava, el tre­ba­lla­dor no treia cap ren­di­bi­li­tat a les acci­ons perquè no les podia ven­dre per un preu més alt però, en canvi, sí que havia tri­bu­tat per elles. Era un càstig injust. Tant de bo que amb aquesta modi­fi­cació puguem atraure més talent digi­tal, que és la base d’un bon eco­sis­tema empre­ne­dor. Després hi ha la burocràcia, que és més impor­tant del que pot sem­blar a sim­ple vista. Fins ara, tot eren impe­di­ments: aran­zels, requi­sits de docu­men­tació, temps de demora, etc. Sem­bla que això can­viarà i es podrà cons­ti­tuir una empresa sense cos­tos nota­ri­als mit­jançant un únic docu­ment electrònic, a més d’ins­criure-la al regis­tre mer­can­til en un període molt més curt de temps. S’eli­mina també l’obli­ga­to­ri­e­tat per als estran­gers no resi­dents d’haver de pos­seir el NIE, fet que incen­ti­varà més empre­ne­dors a imple­men­tar la seva idea de negoci a Espa­nya.

En defi­ni­tiva, és una bona llei però que neces­sita millo­rar alguns mati­sos per tal que se’n bene­ficiï el màxim nom­bre d’empre­ne­dors pos­si­ble. Tot i això, és molt posi­tiu que el govern comenci a apos­tar per la inno­vació i li doni la rellevància que real­ment té, perquè vol dir que s’ha fet un canvi de men­ta­li­tat que només pot por­tar bene­fi­cis al con­junt de la soci­e­tat. Caldrà veure com s’aplica i quin efecte acaba tenint tot ple­gat, però aquesta llei podria mar­car un abans i un després en l’eco­sis­tema empre­ne­dor del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.