Poc ens ima­ginàvem quan va arri­bar la covid-19 que el 2022 encara en patiríem els estralls, amb rècord de con­ta­gis i àmplies res­tric­ci­ons sobre l’acti­vi­tat empre­sa­rial i la interacció social. L’allau de bai­xes labo­rals pro­vo­ca­des pel neces­sari con­trol de les cade­nes de trans­missió ja ha pro­vo­cat atu­ra­des totals o par­ci­als en més d’un terç de les pimes, segons una enquesta recent, amb una taxa d’absen­tisme labo­ral mai vista -que dobla la del 2020 en gai­rebé el 40% de les empre­ses- i amb evi­dents incre­ments en els cos­tos labo­rals.

La per­sistència de la pandèmia sanitària i econòmica coin­ci­deix, alhora, amb altres efec­tes sobre l’eco­no­mia que inci­dei­xen de manera espe­cial en les nos­tres pimes. La pujada sob­tada dels preus de les matèries pri­me­res i de ser­veis essen­ci­als com el trans­port i l’ener­gia estan afec­tant els mar­ges dels petits nego­cis, sense pos­si­bi­li­tat de tras­lla­dar-los als preus dels seus pro­duc­tes o ser­veis.

Tal com hem demos­trat en un estudi recent de PIMEC, més d’un 80% de les pimes ha vist min­vats els seus mar­ges de bene­fici per aquest feno­men. Amb la inflació en nivells històrics, caldrà evi­tar que es pro­du­eixi una esca­lada sense con­trol de preus, sala­ris i cos­tos que podria per­ju­di­car la nos­tra com­pe­ti­ti­vi­tat i alen­tir l’espe­rada recu­pe­ració. De fet, la majo­ria d’orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals ja han reta­llat de manera sig­ni­fi­ca­tiva les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment del govern espa­nyol per a aquest any, amb una esti­mació de recu­pe­ració massa lenta, i lluny de la d’altres països, que hem de pro­cu­rar rever­tir i que encara situa el nos­tre PIB per sota dels regis­tres pre­pandèmics. Un con­text, per tant, incert i difícil perquè les empre­ses, tena­lla­des per pro­ble­mes d’acti­vi­tat (covid-19, apro­vi­si­o­na­ments…) i de preus i cos­tos, pren­guin deci­si­ons (con­trac­tació, inver­si­ons…).

Cal afe­gir, també, que un dels grans pro­ble­mes econòmics actu­als són els bai­xos tipus d’interès i que, com ja ha anun­ciat el pre­si­dent de la FED, Jerome Powell, s’espera una esca­lada de tipus durant el 2022, que entre altres con­seqüències cons­ti­tu­eix una recepta per cor­re­gir la inflació, que ara que la sub­ja­cent ha superat el 2% comença a ser pre­o­cu­pant.

Davant aquest com­plex pano­rama, tenim, però, palan­ques de canvi que ens poden per­me­tre impul­sar la recu­pe­ració. D’una banda, els fons Next Gene­ra­tion podrien injec­tar més de 20.000 mili­ons d’euros cada any a l’eco­no­mia esta­tal. Tan­ma­teix, PIMEC reclama una clara millora a l’hora de ges­ti­o­nar-los, per fer-los més àgils i acces­si­bles a les pimes, que han d’esde­ve­nir els seus prin­ci­pals des­ti­na­ta­ris, així com que es dis­tri­bu­ei­xin de manera ter­ri­to­ri­a­lit­zada.

No podem per­me­tre que es con­vo­quin aju­des llar­ga­ment espe­ra­des com les de digi­ta­lit­zació d’indústries en ple mes d’agost i amb només quinze dies de marge per pre­sen­tar les sol·lici­tuds. Cal, també, acce­le­rar el des­ple­ga­ment de pro­gra­mes clau, com ara els de digi­ta­lit­zació de nego­cis i d’ener­gies reno­va­bles. Mol­tes pimes ja reben amb certa frus­tració uns recur­sos que acu­mu­len mesos de retard i que seguei­xen sent molt incerts en les seves con­di­ci­ons i fei­xucs pel que fa a la tra­mi­tació.

D’altra banda, el 2022 espe­rem assis­tir a impor­tants refor­mes estruc­tu­rals, emmar­ca­des en el pla de recu­pe­ració, trans­for­mació i resiliència esta­tal, algu­nes de les quals impo­sa­des per la Comissió Euro­pea. El Congrés dels Dipu­tats ja debat sobre les refor­mes labo­ral i con­cur­sal, així com sobre pro­jec­tes de llei per fomen­tar la cre­ació i el crei­xe­ment de les empre­ses.

Hem d’asse­gu­rar que aques­tes ini­ci­a­ti­ves no siguin només titu­lars i que res­pon­guin a les neces­si­tats reals de les pimes, de manera que no tor­nem a per­dre l’opor­tu­ni­tat que ens pre­senta la neces­si­tat d’afron­tar inver­si­ons i can­vis estruc­tu­rals, de la mateixa manera que caldrà afron­tar una ambi­ci­osa reforma fis­cal, de la for­mació pro­fes­si­o­nal i de la lluita con­tra la moro­si­tat. Sense aques­tes mesu­res, el 2022 serà un altre any de rep­tes, però no de pro­gres­sos.

De moment, hem cop­sat com la gran assig­na­tura del model econòmic espa­nyol, la demo­cra­tit­zació de la par­ti­ci­pació de les pimes en el diàleg i la con­cer­tació social, s’està fent espe­rar més del que seria rao­na­ble. Men­tre que en alguns ter­ri­to­ris s’ha avançat en aquesta qüestió, i men­tre que a Europa es troba nor­ma­lit­zada, Espa­nya segueix tenint vetada l’entrada de les pimes amb veu pròpia als espais de repre­sen­tació en què es pro­cu­ren con­cer­tar, des del diàleg, el con­sens i la nego­ci­ació, les millors pro­pos­tes pel progrés econòmic i social. Men­tre no tro­bem democràcia plena, també en la con­cer­tació social i la par­ti­ci­pació ins­ti­tu­ci­o­nal, serà més difícil la recu­pe­ració per a tot­hom. Un exem­ple clar, el de la reforma labo­ral, amb la qual les pimes no hem pogut recu­pe­rar drets impres­cin­di­bles.

Al llarg de la pandèmia hem vist una dèbil sen­si­bi­li­tat dels poders públics sobre els efec­tes econòmics, labo­rals i soci­als que produïen les deci­si­ons que ells matei­xos ana­ven pre­nent. No per necessàries havien de ser pre­ses d’esquena al tei­xit pro­duc­tiu del país. El repte del 2022 és també l’incre­ment expo­nen­cial de la sen­si­bi­li­tat envers la recu­pe­ració econòmica del nos­tre tei­xit pro­duc­tiu que, en el fons, és la recu­pe­ració i el progrés social del país.