Eines

Comerciants i industrials, veïns ben avinguts

Les administracions locals cerquen vies per connectar el comerç urbà, necessitat de clients, amb els treballadors dels polígons, que valoren tenir els serveis a prop

Posar un gimnàs o una llar d’infants en un polígon no pot acabar sent un fracàs Sílvia Solanellas directora UPIC

El comerç local, en la seva lluita per la super­vivència, ha tro­bat un aliat ines­pe­rat en el seu veí del polígon indus­trial. De la mateixa manera que la indústria, en la seva obs­ti­nació per cap­tar i rete­nir un talent en què s’hi juga la vida, ha des­co­bert que pot fer-ho millor amb l’ajuda del seu veí boti­guer.

Oi que sona bé? Doncs aquest vin­cle simbiòtic, que té tota la lògica del món és, a la pràctica, poc pro­ba­ble a Cata­lu­nya. Ajun­ta­ments com el de Rubí ho comen­cen a explo­rar. Aquesta loca­li­tat del Vallès Occi­den­tal, amb onze polígons i més de 400 hectàrees dedi­ca­des a aquest sec­tor, està acos­tant l’oferta dels seus mer­cats muni­ci­pals als tre­ba­lla­dors de les empre­ses dels seus polígons amb eines de logística de pro­xi­mi­tat. L’alcal­dessa de Rubí, Ana María Martínez, està entos­su­dida que el comerç local vegi els tre­ba­lla­dors dels PAE (polígon d’acti­vi­tat econòmica) com a cli­en­tela poten­cial a la qual arri­bar a través del comerç electrònic: “Hi ha una resistència a la venda en línia, però cal apro­fi­tar aques­tes eines per esta­blir una con­nexió i que els dos mons es puguin retro­a­li­men­tar”, va afir­mar Martínez en una taula rodona orga­nit­zada a prin­ci­pis de febrer pel Pacte Indus­trial de la Regió Metro­po­li­tana en què es va pre­sen­tar l’estudi Ser­veis comer­ci­als i atrac­ti­vi­tat dels polígons d’acti­vi­tat econòmica a la Regió Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.

L’informe, ela­bo­rat per l’obser­va­tori econòmic Eixos, ha cata­lo­gat més de 150.000 actius comer­ci­als en més de mil polígons de tot Cata­lu­nya, posant de relleu aquest error estratègic: que en molts casos “el comerç ha donat l’esquena als PAE con­si­de­rant-los fora de la seva cli­en­tela poten­cial”: “Molt sovint, el comerç s’ha cen­trat a pro­veir béns i ser­veis a la població local obvi­ant la presència d’una gran població flo­tant que es des­plaça diària­ment als PAE”, subrat­lla l’estudi. Cal pen­sar que almenys un terç dels PAE tenen més de 520 tre­ba­lla­dors.

Si aquest dèficit comença a adqui­rir importància de pri­mer ordre en aquest moment és perquè l’accés a les acti­vi­tats terciàries ha pas­sat a ser un fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat dels polígons. Les empre­ses pre­fe­rei­xen ubi­car-se en un espai on els seus emple­ats tin­guin accés a una distància pru­den­cial a ser­veis com l’hos­ta­le­ria, el lleure i les com­pres. “Una empresa radi­cada enmig del no res és menys atrac­tiva que una envol­tada de ser­veis a les per­so­nes, per això que les auto­ri­tats igno­rin tot allò que passa als polígons i al seu vol­tant és un error”, ha subrat­llat Car­los Car­rasco, inves­ti­ga­dor d’Esade i d’Eixos.

L’anàlisi situa polígons del Bar­ce­lonès i, en gene­ral, els dels muni­ci­pis de l’entorn del Llo­bre­gat i del Besos més pròxims a Bar­ce­lona com els millors de Cata­lu­nya, segons aquest cri­teri d’espais més ama­bles per a les per­so­nes, i això és així, bàsica­ment, per la pro­xi­mi­tat a la trama urbana. A mesura que ens allu­nyem de l’àrea metro­po­li­tana, la tendència ha estat posar distància entre la indústria i el nucli pobla­ci­o­nal, fins al punt que no és infreqüent tro­bar polígons d’un muni­cipi més pro­pers a les cases de la loca­li­tat veïna. Això plan­teja el repte de millo­rar la gover­nança supra­mu­ni­ci­pal. En aquest sen­tit, l’estudi reco­mana que des de l’àrea de Pro­moció Econòmica local s’impulsi la interacció econòmica entre els PAE i el comerç urbà.

Promoció Econòmica ‘versus’ Urbanisme

La governança dels polígons d’activitat econòmica és un dels grans cavalls de batalla. En són conscients els ajuntaments i les diputacions. Per a Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès i presidenta de l’àrea de desenvolupament econòmic, turisme i comerç de la Diputació de Barcelona, “cal una nova mirada que incorpori el polígon en l’agenda urbana des de la perspectiva de la col·laboració entre tots els agents implicats”.

En l’àmbit de la cooperació publicoprivada, cal destacar la nova eina de les APEU (àrees de promoció econòmica urbana), l’equivalent català dels ‘business improvement districts’ (BID): “Hi ha moltes expectatives dipositades en aquesta manera de relacionar-nos”, diu Menor.

Però aquestes eines híbrides de col·laboració sovint topen amb les rigideses de funcionament de les administracions. Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons Industrials (UPIC), recorda que l’urbanisme encara limita la mixtura d’usos, de manera que els intents d’instal·lar serveis com una llar d’infants o un gimnàs en un polígon sovint han acabat en fracàs perquè el regidor de Territori local ho ha impedit: “Cal superar la visió compartimentada i que el regidor de Promoció Econòmica que aconsegueixi atreure nova activitat al municipi no es vegi frenat per la mentalitat garantista del de Territori”, diu.

En aquest mateix sentit, Carlos Carrasco, d’Eixos, advoca per una nova governança en les administracions públiques: “Cal distingir entre la col·laboració formal i la informal. Les persones són les que han de tenir incentius per col·laborar, i després ja cercarem la fórmula jurídica per vestir-les”, manifesta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.