Com una pro­fe­cia auto­com­plerta, ara sí que puja­ran els tipus d’interès. O això sem­bla. La inflació ha res­sus­ci­tat després de trenta anys sota mínims. A Europa, a diferència dels Estats Units, ho ha fet impul­sada pels preus de l’ener­gia. Això sí, la inflació sub­ja­cent euro­pea -que no té en compte els ele­ments més volàtils en ter­mes de preus, com l’ener­gia i els ali­ments- encara se situa en el 2,6%. És un màxim en la sèrie històrica exis­tent, però poc més de la mei­tat que la inflació gene­ral a la zona euro, que el 2021 ha arri­bat al 5%.

Les dades pro­vi­si­o­nals espa­nyo­les per al gener asse­nya­len una mode­ració en la inflació total, però un incre­ment en la inflació sub­ja­cent. Veu­rem si passa el mateix a Europa i si la tendència es con­firma en els pròxims mesos. El BCE tindrà molt en compte en quina mesura l’aug­ment dels preus de l’ener­gia es tras­llada a la resta de sec­tors pro­duc­tius i com s’equi­li­bra aquest impacte amb el crei­xe­ment de l’eco­no­mia, que no rebota tan de pressa com s’espe­rava.

L’evo­lució del con­flicte a Ucraïna con­di­ci­o­narà els preus del gas Un even­tual tan­ca­ment de l’aixeta dels gas rus, no només ens faria pas­sar fred, sobre­tot a Ale­ma­nya i a l’Europa Cen­tral, sinó que afec­ta­ria la pro­ducció i, per extensió, el con­sum. Per tant, és pre­ma­tur asse­gu­rar que hi haurà un incre­ment dels tipus d’interès.

Si aug­men­ten els tipus, es farà més fàcil el negoci de la banca. Tot i això, a Espa­nya, a base de fusi­ons i de reta­lla­des, el 2021 la banca cotit­zada ha acon­se­guit uns bene­fi­cis de rècord: 21.000 mili­ons d’euros, només com­pa­ra­bles amb els del 2007, abans de la crisi finan­cera. Sem­bla que tan bé li van els ajus­ta­ments a enti­tats com Cai­xa­bank, que es fan forts en les escas­ses par­ti­ci­pa­ci­ons indus­tri­als que no s’havien venut -Naturgy- i encara podrien recu­pe­rar posi­ci­ons en anti­gues par­ti­ci­pa­des, com ara Agbar. Si no és que pen­sen que un negoci tan esta­ble –però de limi­tat ren­di­ment– com el de l’aigua donarà més bons resul­tats que la mateixa acti­vi­tat bancària.

De moment, els que tenen hipo­te­ques a tipus vari­a­ble han d’estar més a l’aguait que mai. I el mateix per a les empre­ses amb deute ban­cari. Encara és molt aviat i poden pas­sar mol­tes coses per saber si entra­rem en un veri­ta­ble canvi de cicle mone­tari o no. Si fos el cas, la pressió espe­cu­la­tiva a la borsa o als immo­bles podria arri­bar a aflui­xar-se, cosa que sem­pre és bo per als ciu­ta­dans.