Bolet Ben Fet lidera el cultiu de bolets frescos autòctons

€Fetge de vaca, pollancró autòcton, gírgola de bruc o saba­tera de faig són algu­nes de les espècies de bolets fres­cos comes­ti­bles que cul­ti­ven a Bolet Ben Fet, una granja de cul­tiu ecològic de bolets que la coo­pe­ra­tiva TEB (Taller Escola Bar­ce­lona) té a Sant Antoni de Vila­ma­jor, al Vallès Ori­en­tal.

Car­les Díaz, biòleg de for­mació, és l’ artífex del negoci, direc­tor de la granja i gerent de TEB Verd. Va començar a tre­ba­llar amb la idea el 1997, cul­ti­vant bolets i comer­ci­a­lit­zant-los bàsica­ment a res­tau­rant, boti­gues, para­des de mer­cat i coo­pe­ra­ti­ves de con­su­mi­dors, però com ell mateix explica: “Volia anar més enllà i vaig començar a bus­car una granja més gran de la que tenia, per incre­men­tar el cul­tiu.” La va tro­bar a Sant Antoni de Vila­ma­jor i la va llo­gar con­jun­ta­ment amb TEB. “La família pro­pietària té un fill que tre­ba­lla a la coo­pe­ra­tiva i vam arri­bar a l’acord de llo­gar-la junts i man­te­nir l’acti­vi­tat agrícola a la granja, que és el que volia l’Ajun­ta­ment.”

TEB és una coo­pe­ra­tiva amb fina­li­tat social i sense ànim de lucre, que dona ocu­pació a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual. “Sim­ple­ment cobrem un sou i si el resul­tat finan­cer anual és posi­tiu, es rein­ver­teix en la coo­pe­ra­tiva i es con­trac­ten més tre­ba­lla­dors”, comenta Díaz. A hores d’ara, a Bolet Ben Fet, hi tre­ba­lla un equip d’onze per­so­nes, cinc de les quals les aporta la coo­pe­ra­tiva.

La pro­ducció de l’any pas­sat va arri­bar a les 25 tones de bolets xii­take, vari­e­tat de mun­ta­nya molt sabo­rosa, i de mai­take o gírgola de cas­ta­nyer, autòcton del Mont­seny i molt escàs, i a una fac­tu­ració de 400.000 euros. “Els bolets els cul­ti­vem tot l’any perquè con­tro­lem la tem­pe­ra­tura i la humi­tat del procés”, afirma. Entre els cli­ents de Bolet Ben Fet es tro­ben des de reco­ne­guts res­tau­rants, entre els quals el Celler de Can Roca, fins a dis­tribuïdors de pro­duc­tes ecològics com Veri­tas.

Pen­sar en el futur i i reforçar la posició en el mer­cat obli­gava a fer un pas enda­vant. “Per ser més com­pe­ti­tius havíem de cul­ti­var vari­e­tats que no fos­sin mas­si­ves com el xam­pinyó o la gírgola, prou des­co­ne­gu­des a Europa i que dones­sin marge per poder con­ti­nuar amb el negoci”, explica. S’impo­sava la inves­ti­gació i la inno­vació.