La preocupació per l’estat de la llengua creix dia rere dia, se’n valora l’ús en diversos àmbits, i el món de l’empresa i les relacions comercials no en podia restar al marge. I el registre estadístic no és gaire encoratjador: segons la darrera enquesta d’usos lingüístics de l’Idescat, en l’àmbit de l’empresa, el català ha passat de ser, el 2003, la llengua habitual entre els companys de feina en un 40,5%, a un 30,4% el 2018, mentre que el castellà ha pujat del 35,3 al 39,2%.

Si anem al món del comerç, el fenomen de regressió també es percep: l’any 2003, el 47,3% de la població feia servir el català al petit comerç, registre que queia al 37,8% l’any 2018, mentre que el castellà durant aquest mateix període ha passat del 36,9% al 42,2%.

En paral·lel a la preocupació general que suscita que els jutges qüestionin la immersió lingüística a l’escola, que el català reculi a la universitat o que no tingui el pes que li correspondria a les plataformes digitals que subministren continguts audiovisuals, en el món de l’empresa també s’han encès els llums vermells d’alarma.

A finals de l’any passat, la Cambra de Comerç de Barcelona, alhora que proclamava el seu compromís d’impulsar l’ús del català entre el teixit productiu, exhortava les empreses a donar més presència al català, tant en les relacions entre proveïdors i clients com en les relacions internes.

Diu Mònica Roca, presidenta de la Cambra: “Aquest estat de les coses ens interpel·la directament; no debades, una de les nostres funcions, com fixa l’article 11 de la llei 14/2002 de les cambres, és fomentar la normalització lingüística en l’àmbit econòmic.”

A l’hora de cercar causes per a aquest defalliment del català en l’univers empresarial, Roca no dubta a considerar: “La pressió de l’Estat contra el català s’ha manifestat en diversos àmbits, també en l’econòmic. En el cas de l’etiquetatge en català, per exemple, hem pogut comprovar que si la Generalitat vol fer complir la norma, els jutges no li donen la raó.” Així mateix, fa esment de com els jutges van obligar l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), a requeriment de la patronal Foment, a tancar la campanya Consum estratègic, que orientava el consumidor a cercar empreses que complien certs requisits, com ara atendre en català.

Tot i reconèixer la dificultat que suposa per a la Generalitat desplegar polítiques de normalització en aquest context, Mònica Roca li demana que “posi tots els mitjans i que faci campanyes explícites, amb la creació de materials com programaris, models per a nòmines o de facturació”. De fet, conjuntament amb Òmnium Cultural, amb qui ha signat un conveni de col·laboració, la Cambra es proposa crear nous materials -programari i documentació- i promoure’ls dins d’un pla “de campanyes enfocades també per sectors d’activitat, per donar missatges diferenciats”.

A parer de Mònica Roca, també caldria canviar d’actituds en el paper que es dona al català com a eina de comunicació interna al si de l’empresa. Posa un exemple: “Ara hi ha una gran demanda d’informàtics, i molts venen de l’Estat espanyol o de l’Amèrica Llatina i, és clar, no parlen català. Se’ls ha de donar temps perquè puguin defensar-se en català, en lloc de fer el contrari, comunicar-s’hi en castellà per gentilesa.”

Roca creu ferventment que el català és una eina que a l’empresa només li pot procurar beneficis: “Cal sensibilitzar l’empresa en el sentit que si respecta els drets lingüístics dels catalanoparlants, que com a consumidors no són pas quatre gats, guanyarà en consideració.” Roca parteix del fet que “no hi ha hostilitat envers el català entre les empreses, en tot cas una certa deixadesa, com la d’empreses que quotidianament fan servir el català, però que al Registre Mercantil apareixen en castellà”.

Potser algú pot considerar que ara mateix, quan l’economia encara està paint els efectes depressius de la pandèmia, exercir la responsabilitat lingüística no és afer prioritari per a l’empresa. Roca rebat aquest prejudici: “Certament, la crisi no ajuda, ja que en determinats sectors moltes empreses es troben en un aclaparador ara obro, ara tanco, però cal entendre que tota crisi pot ser una oportunitat, i ja hem vist com alguna tecnològica està fent servir el català per diferenciar-se en la competició comercial.”

La patronal Pimec té una llarga trajectòria de tasca d’aggiornamento de les empreses pel que fa al català. Núria Fernández, cap de comunicació de Pimec i responsable dels projectes de foment del català, a la llum de les dades preocupants que ofereixen les enquestes, no creu que hi hagi una falta de sensibilitat entre els empresaris catalans respecte de la llengua pròpia: “Ja fa més de quinze anys que hi treballem, en el foment del català, i sempre hem detectat interès per donar més volada al català i hem observat que no són pas poques les empreses que han adoptat el català com a tret distintiu, vehicle de competitivitat.” Ens recorda que una iniciativa com Ben fet, que aplega un grup d’empreses que posen en valor el consum de productes de proximitat i de qualitat, i que situa el català com a tret diferencial, va sorgir de Pimec. Núria Fernández explica que ja acumulen uns quants anys complicats, en què s’han encavalcat períodes de davallada per a l’economia. “Primer va ser la crisi del 2008 i ara la que ha provocat la pandèmia, i si anem a les empreses a plantejar-los que reforcin la presència del català, et diuen que ja estan prou preocupats a tirar endavant l’empresa, prou problemes tenen a pagar els impostos, a suportar l’augment dels preus de l’energia, a pagar factures, etc. El català no és prioritari, i no pas perquè sigui vist com un cost en diners, sinó en temps.”

Pimec, a través del seu programa Comunica’t, que fa cinc anys que desplega conjuntament amb la Generalitat, s’acosta a les empreses que han de comunicar el que fan: “Per fer-ho de manera eficaç, els oferim un servei d’assessorament en què un dels punts fonamentals és potenciar l’ús del català. Aquest és el ganxo que tenim, i cal dir que el gruix de les empreses han acceptat plenament que en la seva estratègia de comunicació hi entra el suport al català.”

Pimec allotja al seu si petits empresaris procedents de la immigració i, tal com afirma Núria Fernández, no han detectat “cap mena de rebuig al català, ans al contrari, un clar interès a fer-lo servir”. Una percepció que s’alia amb el consens general dels sociolingüistes, que consideren que per a una llengua d’una comunitat de natalitat baixa, rebre immigració és bo, ja que garanteix que pugui augmentar el nombre de parlants. És el fenomen contrari, l’emigració, el que arrabassa parlants a la llengua, i un fenomen paradigmàtic en aquest sentit és el del gaèlic irlandès.

L’empresa ha de fer els comunicats en català, i quan ho fa fora del territori lingüístic, incloure la versió catalana. S’ha de comunicar amb els proveïdors en català i fer del català un requisit per contractar. Cercar el programari de gestió en català, perquè justament esdevingui la llengua per a la documentació, per fer contractes, factures, rebuts, pressupostos, el pla d’igualtat, el protocol contra l’assetjament sexual i d’altres. Tenir el català com a opció principal al web i per etiquetar productes. Aquestes són algunes de les recomanacions de la Guia de bones pràctiques de llengua catalana a l’empresa, elaborada per la patronal del Vallès, Cecot, que mostra així la seva preocupació per l’estat de la llengua. “La percepció que tenim sobre l’estat del català a l’empresa és clarament de reculada”, afirma amb contundència Pere Ejarque, assessor en responsabilitat social de Cecot. Ejarque observa que s’ha perdut pistonada en qüestions com posar a l’abast de tothom programari en català: “D’uns anys ençà, gairebé tot el programari en fiscalitat, comptabilitat o disseny que apareix és en castellà, malgrat algunes iniciatives voluntaristes.” En paral·lel, com ell mateix assenyala, “l’empenta inicial que hi va haver per generalitzar l’etiquetatge en català s’ha quedat en poca cosa, i tot i la tasca lloable d’un bon reguitzell d’empreses, la inèrcia ha fet que el castellà s’imposés.” Ejarque creu que no s’ha insistit prou, tant des de l’administració com des de les associacions empresarials, perquè “l’empresa catalitzi l’ús del català”. En reflexionar sobre l’afer del català amb els empresaris, el ventall s’obre “des del que diu que fa iniciatives per donar més protagonisme a la llengua fins al que considera que aquest és el món que ens ha tocat, on les eines de comunicació a l’empresa són el castellà i l’anglès”. Parlem dels empresaris, però és que el jove que vol iniciar la seva trajectòria professional, “es troba un ambient en què plataformes per accedir al mercat laboral, com ara Linkedin i Infojobs, estan en castellà. Perceben des d’un bon principi que aquesta és la llengua fonamental.” Amb tot, Pere Ejarque no creu que hagin de carregar els neulers en les empreses, sinó que “cal potenciar l’ús del català des de les maneres més amables”. Una primera solució seria “fer emergir que hi ha moltes eines, documents, per poder treballar en català”: “Es pot fer un gran recorregut només donant publicitat a tots els recursos que hi ha a disposició, amb el benentès que hi ha moltes empreses que no en tenen coneixement.” No obstant això,