editorial
Encara hi som a temps
D’un temps ençà, l’estat de la llengua, amb registres estadístics que reflecteixen una davallada en el seu ús en l’àmbit econòmic, és motiu de preocupació. És clar que la plenitud d’una llengua on millor es reflecteix és en l’univers de les relaciones econòmiques, allà on pot desplegar tot el seu potencial de llengua d’intercanvi de béns i serveis, de vehicle per tancar contractes i associacions. És per això que cal trobar la manera que el català no caigui en un procés de minorització que l’aparti fins a una condició gairebé residual en el món sempre tan pragmàtic dels diners. Per redreçar aquesta situació, caldria que les nostres empreses es convencin en primer lloc que l’ús del català no és pas un entrebanc per a la seva activitat, sinó més aviat un element amb efectes beneficiosos per al negoci. Tot partint d’aquesta certesa, l’empresa ha d’avançar sense complexos en el conreu de la llengua del seu entorn immediat, que depèn de disposar d’un web en català però també de fer la gestió, des de la compatibilitat fins a la facturació, en la llengua del país. Així mateix, a l’hora de servir al mercat la seva oferta, tothom ha d’entendre que presentar-se en català, a més d’altres llengües, sempre troba com a resposta l’agraïment d’un segment dels consumidors no gens menyspreable. És clar que perquè petita i gran empresa, des de sectors com els electrodomèstics fins a les plataformes audiovisuals, accepti un pacte per la llengua del país, cal demanar decisió a les nostres autoritats. En els darrers anys, moltes fites aconseguides perquè l’oferta pugui trobar la demanda en català ho han estat gràcies a la iniciativa constant i infatigable d’entitats de la societat civil, una tasca que li hauria pertocat a l’administració, que potser hauria d’haver començat per aplicar amb més rigor el Codi de Consum que fixa les obligacions de les empreses pel que fa a etiquetar i presentar els productes en català. Cal preveure, i alguns senyals s’han donat en aquest sentit, que les autoritats mantindran a partir d’ara una política més reactiva pel que fa a aquesta qüestió.
La situació és preocupant, però el fet que la reflexió sobre com revalorar l’ús del català en l’àmbit econòmic provoqui accions de correcció que involucren l’empresa i la cultura, amb entitats de gran abast com la Cambra de Comerç i Òmnium, ens mostren que la llengua no cau en la irrellevància.
